Localitzats dos fragments de meteorit que van caure sobre Terrassa el 1704

Cient¨ªfics de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC) i del Museu de Ci¨¨ncies Naturals de Barcelona han localitzat entre els minerals d'una col¡¤lecci¨® privada dos fragments del meteorit que va caure el 25 de desembre del 1704 a Terrassa, de manera que es converteix en el set¨¨ m¨¦s antic que es conserva arreu del m¨®n. La troballa dels dos fragments, de 50 i 30 grams de pes, que publica la revista Meteoritics and Planetary Science, s'ha produ?t mentre els experts documentaven les col¡¤leccions cient¨ªfiques del gabinet de curiositats de la fam¨ªlia Salvador, una brillant nissaga d'apotecaris i bot¨¤nics de Barcelona.

L'article cient¨ªfic inclou l'estudi i an¨¤lisi del meteorit, i una investigaci¨® hist¨°rica sobre el paper que el seu albirament va tenir en la Guerra de Successi¨® espanyola, quan a les cinc de la tarda del dia de Nadal del 1704 una enorme i estrident bola de foc va caure del cel i va impactar a la rodalia de Terrassa (Vall¨¨s Occidental), cosa que, segons els historiadors, va causar una gran alarma entre la poblaci¨®.

Segons la recerca, impulsada per la Secci¨® de Ci¨¨ncies i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el b¨°lid, conegut amb el nom de "meteorit de Barcelona", es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona i va caure, segons diversos testimonis, a la rodalia de Terrassa. Fins ara es creia que no se n'havia conservat cap fragment. Els investigadors han recopilat una vintena de documents hist¨°rics que no nom¨¦s deixen const¨¤ncia de la caiguda del meteorit, sin¨® que constitueixen un valu¨®s testimoni de l'origen div¨ª que s'atribu?a als meteorits a l'¨¨poca moderna.

El meteorit de Barcelona, que va caure en un dia tan emblem¨¤tic com el de Nadal i durant la Guerra de Successi¨®, va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions, i consta que els dos b¨¤ndols de la guerra ho van utilitzar amb objectius propagand¨ªstics. Els partidaris de l'arxiduc Carles d'?ustria ho van interpretar com un senyal de D¨¦u a favor seu, mentre que els seguidors de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpaci¨® de la casa d'?ustria. L'estudi cont¨¦ una descripci¨® petrogr¨¤fica i geoqu¨ªmica del meteorit, que ha revelat que els fragments, constitu?ts majorit¨¤riament per silicats i petites part¨ªcules met¨¤l¡¤liques, corresponen a una condrita ordin¨¤ria, de la qual cosa es despr¨¨n que el meteorit formava part d'un asteroide primitiu procedent d'entre les ¨°rbites de Mart i J¨²piter.

Segons els investigadors, el meteorit ¨¦s el set¨¨ m¨¦s antic que es conserva a tot el m¨®n i el tercer m¨¦s antic preservat a Europa, i per estudiar-lo han utilitzat t¨¨cniques avan?ades d'an¨¤lisi, com tomografia de raigs X, microsc¨°pia electr¨°nica i microsonda electr¨°nica. Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que se sap que han caigut o s'han trobat a Catalunya: els caiguts a Nulles (Alt Camp) el 1851 i a Canyelles (Garraf) el 1861, i els trobats a Girona el 1899 i al Garraf el 1905. L'estudi conclou que, clarament, cap d'aquests fragments es poden confondre amb el meteorit del 1704. Els dos fragments del meteorit de Barcelona, que pesen 50 i 34 grams, respectivament, s'han trobat en un pot de vidre mentre es documentava la Col¡¤lecci¨® Salvador. Al pot tamb¨¦ hi havia un sobre que contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada, en la qual s'intu?en les paraules pedra i va caure i el n¨²mero 1704.

La fam¨ªlia Salvador va ser una nissaga d'apotecaris i bot¨¤nics que, des de principis del segle XVII fins a mitjans del segle XIX, va reunir una biblioteca i unes col¡¤leccions cient¨ªfiques molt importants i va mantenir un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva farm¨¤cia del carrer Ample de Barcelona. Els gabinets de curiositats, que van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il¡¤lustraci¨®, van tenir un paper fonamental en l'elaboraci¨® i transmissi¨® del coneixement sobre la natura durant tres segles.

L'espai del carrer Ample ja no existeix, per¨° l'Institut Bot¨¤nic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb m¨¦s de 1.500 volums, un herbari ¨²nic amb gaireb¨¦ 5.000 plecs, uns 14.000 esp¨¨cimens dels regnes animal, vegetal i mineral, aix¨ª com diaris de viatge i nombrosa correspond¨¨ncia. Tota aquesta documentaci¨® ¨¦s d'una extraordin¨¤ria v¨¤lua cient¨ªfica.