Quan plovien bombes al Born

Albert Garcia Espuche (Barcelona, 1951) fa 34 anys que estudia la Barcelona dels segles XVII i XVIII. Ja ho feia quan a ning¨² li interessava aquest per¨ªode de la hist¨°ria de la ciutat. El 2002 va descobrir, per atzar, els treballs arqueol¨°gics que es feien a l¡¯interior del mercat del Born per construir la biblioteca provincial, i r¨¤pidament va situar sobre el terreny el que ell ja coneixia per la documentaci¨®, sobretot les actes notarials conservades a l¡¯Arxiu Hist¨°ric de Protocols de Barcelona del Col¡¤legi de Notaris: com eren les cases i qui eren els seus propietaris en aquesta zona de la Barcelona que va quedar arrasada temps despr¨¦s del setge borb¨°nic que va acabar l¡¯11 de setembre de 1714. ?s el mateix lloc que des de fa sis mesos acull el Born CC, un equipament cultural que en aquest mig any ja han visitat m¨¦s d¡¯un mili¨® de persones.

Garcia Espuche ha publicat un grapat d¡¯obres sobre el tema, entre els quals hi ha La ciutat del Born, un enorme llibre publicat el 2009, o els 10 volums publicats dels 12 que formen la col¡¤lecci¨® Barcelona 1700, en la qual han col¡¤laborat 40 investigadors. Amb aquestes obres ha aconseguit donar un gir de 180 graus en el coneixement d¡¯aquest per¨ªode de la ciutat, que ha passat de ser considerat decadent a comptar amb una prosperitat interrompuda bruscament.

L¡¯¨²ltim llibre que ha escrit aquest historiador ¨¦s Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 (Emp¨²ries), en el qual posa nom a m¨¦s de 3.000 barcelonins ¡ªdels 40.000 que es creu que vivien a la ciutat¡ª que van patir i van defensar la pla?a en primera persona en el tram final de la Guerra Successi¨®, en el qual les tropes de Felip V van sotmetre Barcelona a un terrible setge de 414 dies. El llibre, un altre exemple de microhist¨°ria, surt avui a la venda.

El llibre se centra en la vida de milers de ciutadans abans, durant i despr¨¦s del setge

La nova obra d¡¯Albert Garcia Espuche ¡ªde gaireb¨¦ mil p¨¤gines i 500 notes¡ª no explica els fets b¨¨l¡¤lics, que l¡¯autor considera estudiats ¨¤mpliament per altres autors: ¡°Una batalla ins¨°lita en qu¨¨ uns pocs milers d¡¯assetjats van intentar resistir els ex¨¨rcits de les dues corones, Espanya i Fran?a¡±. Se centra en els efectes col¡¤laterals de la guerra i en la vida de milers de ciutadans an¨°nims abans, durant i despr¨¦s del setge de Barcelona de 1714.

Garcia Espuche parla del que anomena ¡°les quatre Barcelones¡±. La primera, la pr¨°spera i equilibrada de final del segle XVII i inici del XVIII, una ciutat din¨¤mica, amb una economia puixant i una vida social, cultural i quotidiana intensa, en la qual hi havia un grau de participaci¨® ciutadana superior al de la majoria de poblacions europees, segons l¡¯autor. La segona, la Barcelona que va ser cort reial de Carles III, en la qual es trenca l¡¯equilibri ciutad¨¤ en omplir-se la ciutat de nobles, administradors, servidors i buscadors dels favors del monarca i en la qual molts barcelonins es van enriquir amb la nova conjuntura. Entre els que recalen en aquells dies a la ciutat, destaca el viatger napolit¨¤ Giovanni Francesco Gemelli, de qui es diu que va inspirar Jules Verne per escriure La volta al m¨®n en vuitanta dies i que va ser a Barcelona entre 1708 i 1709, amb l¡¯objectiu d¡¯obtenir favors del rei, que al final va aconseguir. A aquesta ciutat reial tamb¨¦ van arribar austriacistes aragonesos, castellans i, sobretot, valencians (un col¡¤lectiu al qual l¡¯autor dedica un bon nombre de p¨¤gines) obligats a abandonar casa seva davant l¡¯aven? de les tropes de Felip V, tot buscant subsistir. En total, segons algunes fonts, uns 10.000 refugiats empobrits.

La tercera Barcelona ¨¦s l¡¯assetjada, en la qual les din¨¤miques de funcionament es van veure alterades davant la impossibilitat de desenvolupar una vida normal. Incomunicada i reclosa, la ciutat i la seva economia van acabar col¡¤lapsades, cosa que va portar els seus habitants a la fam a partir d¡¯un moment determinat, b¨¦ per falta d¡¯aliments, b¨¦ per la impossibilitat de comprar a causa de l¡¯augment dels preus. ?s el cas del valenci¨¤ Josep Cama?es i Miralles, que va patir el setge de Morella i, despr¨¦s de sortir de la pres¨® el 1711, es va traslladar a Barcelona. La seva narraci¨® en primera persona ¨¦s impactant, quan relata la fam que patia di¨¤riament: ¡°Tots els matins buscant pa per menjar al migdia¡±. La ciutat assetjada tamb¨¦ va veure alterat el seu ritme diari i festiu: es van prohibir els jocs i les apostes, es van tancar els triquets i es va posar fi al consum d¡¯alcohol ¡ªsobretot del vi refredat amb gel¡ª i al carnaval, a m¨¦s d¡¯imposar una forma de vestir en qu¨¨ imperava el color negre. Per descomptat, tamb¨¦ es va prohibir el costum de les dones de portar els pits a l¡¯aire, un h¨¤bit que els bisbes havien perseguit infructuosament.

La quarta Barcelona retratada per l¡¯historiador ¨¦s la derrotada, en la qual es mostra la cruesa de la postguerra. La recuperaci¨® de la normalitat, que algunes fonts han destacat, com ara les Narraciones hist¨®ricas de Francesc de Castellv¨ª ¡ªcapit¨¤ de la Coronela (la for?a armada creada pels col¡¤legis i gremis de la ciutat), nascut a Montblanc el 1682, que va viure en primera l¨ªnia aquells fets i que els va escriure en el seu exili a Viena¡ª, va ser impossible, segons Garcia Espuche. Durant el bombardeig continuat a la ciutat ¡ªel dia 18 de juny, el duc de P¨®puli no va dubtar a llan?ar 5.000 projectils que li havien acabat d¡¯arribar quan es va anunciar que el substituiria el duc de Berwick com a general de les tropes de setge¡ª, totes les cases, sense excepci¨®, es van veure afectades. ¡°No ¨¦s cert que l¡¯endem¨¤ s¡¯obrissin les botigues, perqu¨¨ no hi havia portes per obrir, ni res per vendre o comprar, moltes persones s¡¯acostaven al nivell de la mis¨¨ria i demanaven caritat¡±, assegura Garcia Espuche.

Despr¨¦s, en fred, els vencedors van decidir enderrocar mil cases (el 17% de tot el teixit urb¨¤), i tot el barri de la Ribera, considerat el m¨¦s actiu en la defensa de la ciutat, per construir la Ciutadella. El llibre acaba el 1725, any en qu¨¨ coincideixen la Pau de Viena entre Carles VI (l¡¯arxiduc Carles ja emperador) i Felip V, que tancava tots els serrells de la Guerra de Successi¨®, i el final de la construcci¨® de la ciutadella borb¨°nica de Barcelona, en la qual paradoxalment van treballar molts dels que havien hagut de destruir les seves cases per aixecar-la.

El autor s¡¯ha llegit des de l¡¯any 2002 m¨¦s d¡¯1,2 milions d¡¯actes notarials

Fins ara, Garcia Espuche ha aportat informaci¨® sobre la compravenda; els lloguers i els propietaris de les cases; de com estaven formades les fam¨ªlies, de qu¨¨ treballaven i es guanyaven la vida; dels productes que omplien les adrogueries, vinguts de totes les parts del m¨®n; dels dol?os que es menjaven, les festes i els jocs que es practicaven; de la seva passi¨® pel caf¨¨, el tabac o la xocolata, o la manera de vestir en aquesta ciutat fa 300 anys, entre molts altres detalls que van quedar reflectits en les actes notarials ¡ª¡°n¡¯he llegit m¨¦s de 1.200.000, per¨° segueixo tremolant d¡¯emoci¨® davant de cada nova acta, pel que em pugui oferir, ¨¦s una barreja de tafaner i Sherlock Holmes¡±¡ª i en els materials excavats del jaciment del Born.

El nou llibre de Garcia Espuche ¨¦s un pas m¨¦s. A trav¨¦s del que denomina ¡°Not¨ªcies¡± , l¡¯autor explica de manera cronol¨°gica durant 17 anys ¡ªdel 12 de gener de 1708 al 30 abril 1725¡ª hist¨°ries protagonitzades per ciutadans an¨°nims que els seus admirats notaris recollien amb gran professionalitat. ?s el cas de Josep Amat, que, malgrat el perill que suposava creuar la ciutat enmig del continu bombardeig, acudia a un acte que ens sembla estrany, o com a m¨ªnim prescindible, com ¨¦s la presa de possessi¨® d¡¯una casa (gaireb¨¦ derru?da) que havia comprat el mercader Josep Ignasi Vidal. El 23 de setembre, acabat el setge, Jer¨°nima Grimosachs s¡¯excusa al mateix notari de no haver complert amb la seva obligaci¨® de fer l¡¯inventari post mortem del seu esp¨°s. No eren excuses. Joan Francesc de Masd¨¦u havia mort el 13 d¡¯agost defensant el baluard de Santa Clara amb el seu batall¨® de la Verge de la Merc¨¨, casa seva estava destru?da, els seus b¨¦ns i mobles, repartits per la ciutat, i ells vivia en un convent.

Fins i tot l¡¯Esgl¨¦sia no deixava de rec¨®rrer als notaris per donar fe terrenal: el 23 de juliol, les monges del convent de Santa Clara, temoroses que del cel caiguessin bombes que afectessin les restes de la seva santa, situats al centre del claustre, van cridar un funcionari judicial per registrar el trasllat del cos. En aquesta mateixa Barcelona en qu¨¨ operaven 77 notaris, despr¨¦s de la vintena que van marxar abans de l¡¯inici del setge, davant el miracle que va suposar que el Crist del convent de Sant Francesc de Paula mogu¨¦s les pestanyes, no es va optar per notificar-ho al bisbe, com es podria preveure, sin¨® que es va cridar el notari Josep Brossa, perqu¨¨ n¡¯aixequ¨¦s acta.

I ¨¦s que, a la Barcelona del 1714, el respecte pels usos, els costums i les lleis i la defensa de la res publica formaven part de les obligacions morals que es realitzaven amb normalitat, fins i tot en els moments m¨¦s dram¨¤tics del setge. ¡°No es deixaran de complir les formes de fer que la societat s¡¯havia imposat des de feia molt¡±, va explicar l¡¯historiador durant la presentaci¨® del llibre. El mateix 11 de setembre, quan la ciutat queia en mans de l¡¯enemic, es van registrar batejos com el de Dionisia Violant, i casaments com la del capit¨¤ Sebasti¨¢n Molet i Leocadia Comellas a Santa Maria del Mar.

La responsabilitat col¡¤lectiva ¡ªtota una lli?¨® avui dia, en un moment en qu¨¨ tothom eludeix fins i tot ser president d¡¯escala¡ª convertia ciutadans modestos en representants i mandataris de la ciutat per un per¨ªode de temps. ?s el cas del cirurgi¨¤ Mateu Hereu, ¡°un vell amic¡±, segons Espuche, que va ser seleccionat a l¡¯atzar pel seu gremi per ser conseller durant un any, en qu¨¨ va alternar les seves responsabilitats afaitant, traient queixals i sagnant, amb les reunions a la Casa de la Ciutat. Al cap d¡¯un any, Hereu va tornar a ser un ciutad¨¤ normal, segons ha pogut comprovar l¡¯autor.

A partir de les actes notarials, de les parroquials d¡¯esgl¨¦sies i monestirs, de les llistes d¡¯ingressos de soldats en hospitals com el de la Santa Creu, o de fonts escrites com les Narraciones hist¨®ricas de Castellv¨ª i els diaris de Giovanni Gemelli, a m¨¦s de tot un seguit de dietaris escrits en aquell moment i que ara estan sent recuperats per historiadors com Joaquim Albareda, Agust¨ª Alcoberro i Mireia Campadabal, l¡¯autor crea un mosaic que mostra una societat barcelonina amb una s¨¨rie de valors que tamb¨¦ es van acabar amb el final de la guerra: Catalunya va perdre els seus drets amb el Decret de Nova Planta, Barcelona va haver d¡¯eliminar el Consell de Cent, substitu?t per administradors directament nomenats per Felip V, ¡°per¨° tamb¨¦ es va imposar un model absolutista de fer les coses, amb controladors, que va posar fi a aquest model de societat. El meu llibre ¨¦s un manifest, ¨¦s el castellv¨ª dels an¨°nims¡±, assegura.

L¡¯historiador presenta arguments per defensar que durant el setge de Barcelona hi va haver comportaments universals, que es repeteixen en qualsevol setge: ¡°Uns pocs es van aprofitar de la situaci¨® i van acaparar queviures per despr¨¦s vendre¡¯ls a uns preus desorbitats¡±. Tamb¨¦ el sorpr¨¨n que en moments desesperats imper¨¦s el comportament civil: ¡°Quan era necessari demanar m¨¦s homes per defensar la part m¨¦s perillosa de les muralles es demanaven voluntaris. Si una persona s¡¯hi negava, en lloc d¡¯afusellar-lo, com hauria sigut normal, respectaven la seva decisi¨®, cosa que crida l¡¯atenci¨® en un moment de m¨¤xima tensi¨®¡±. Tampoc van faltar els ¡°bons tecn¨°crates o gestors¡±, que no van dubtar a passar-se de b¨¤ndol sense cap mirament. ?s el cas del negociant Ignasi Fontaner i Martell, un ric mercader que va guanyar una gran fortuna amb el negoci de l¡¯aiguardent, i que l¡¯abril de 1709 va llogar una torre al mateix Carles III, que el va acabar fent noble. Supervivent nat, quan Felip V va v¨¨ncer, es va transmutar r¨¤pidament d¡¯austriacista a felipista, i va ser nomenat amb un c¨¤rrec de confian?a com a tresorer de la construcci¨® de la Ciutadella, c¨¤rrec que va exercir fins que el va rellevar el seu fill.

La derrota ¨¦s tamb¨¦ el final d¡¯una manera d¡¯entendre la ¡®res publica¡¯ al segle XVIII

A l¡¯historiador se li escapa la ¡°mania¡± d¡¯atribuir a Rafael Casanova un car¨¤cter poc decidit com a militar, quan en algunes de les seves actuacions es veu ¡°el seu car¨¤cter fort i en¨¨rgic¡±, sempre en detriment del revalorat general Antoni de Villarroel. En el seu llibre tamb¨¦ demostra que la persona que es va considerar morta a l¡¯hospital de la Santa Creu l¡¯11 de setembre, per fer-lo desapar¨¨ixer, no era el doctor en drets, sin¨® el jove sastre Rafael Casanovas, ¡°amb essa¡±, natural de Vilafranca.

¡°L¡¯avantatge de la cosa escrita ¨¦s que queda, els actes no¡±, va explicar Garcia Espuche durant la presentaci¨® del seu llibre ¡ªque no va comptar amb cap representant institucional¡ª en una petita sala del Born CC, el centre cultural que tant deu a l¡¯historiador, ja que va ser-ne el principal valedor quan la majoria apostaven per construir la biblioteca provincial sobre les restes arqueol¨°giques. Un acte que contrasta amb el que va acollir el Sal¨® de Cent el 2009 per presentar La ciutat del Born, el totxo, com l¡¯anomena amicalment el seu autor. Tampoc no va fer acte de pres¨¨ncia Quim Torra, el director del Born CC, tot i que es trobava en l¡¯equipament.

Garcia Espuche va recon¨¨ixer que li hauria agradat que hi hagu¨¦s hagut m¨¦s col¡¤laboraci¨® entre el Born CC i l¡¯editorial Emp¨²ries. En un moment donat va assegurar: ¡°No llegeixo novel¡¤la hist¨°rica, ja que la realitat supera la ficci¨®¡±. Curiosament, un dels personatges reals que apareix en el seu llibre ¨¦s el militar Mart¨ªn de Zubir¨ªa, la hist¨°ria del qual s¡¯explica sota l¡¯ep¨ªgraf ¡°el catal¨¤ que no ho era¡±, en qu¨¨ rebat l¡¯origen que li atorga Castellv¨ª: no era catal¨¤ de Tortosa com s¡¯ha explicat, sin¨® navarr¨¨s de Lizarra. Mart¨ªn de Zubir¨ªa ¨¦s el protagonista de la famosa novel¡¤la de S¨¢nchez Pi?ol, Victus. En un altre moment, Garcia Espuche recull el testimoni del frare Manel Soler, que davant la intensa jornada de bombes assegura: ¡°L¡¯estrago es recordar¨¤ 300 anys¡± (nota 185). El frare no podia imaginar fins a quin punt.