¡°La teva pacient ha mort¡±: l¡¯experi¨¨ncia d¡¯un metge novell en la pand¨¨mia

Pertanyo a l'¨²ltima promoci¨® de Medicina, estava entre els que van fer l'examen MIR i que a l'abril haurien d'haver escollit la pla?a on desenvolupar una especialitat. Jo ara m'hauria d'estar formant en la meva passi¨®, la psiquiatria. Per¨° el m¨®n va agafar un rumb diferent.

Soc d'Andalusia, d'un poblet de Ja¨¦n, i ¨¦s on estava passant els meus dies de vacances post-MIR. Vaig planejar amb temps un viatge a Madrid per visitar hospitals i decidir on em voldria especialitzar. Per¨° va ser trepitjar la ciutat i van comen?ar a cancel¡¤lar-se les jornades de portes obertes. De sobte, els casos de covid es disparaven. Com que necessitava visitar tamb¨¦ els hospitals a Barcelona, vaig agafar un Blablacar que sortia aquell mateix dia i me'n vaig anar a la ciutat comtal. Aviat em vaig adonar que era molt arriscat, ja que era just als hospitals on es concentraven els contagiats. Llavors l'estat d'alarma va arribar i vaig quedar tancat, sentint-me in¨²til per haver-me embarcat en un viatge que havia resultat un desastre absolut.

Dia rere dia, els casos es multiplicaven, per¨° va ser el brot a Igualada el que em va fer reaccionar. Encara que mai havia exercit com a metge i no em veia capacitat, es necessitava personal sanitari, aix¨ª que vaig enviar correus als hospitals de Barcelona. L'endem¨¤ estava a primera hora a la sala covid del Sant Pau.

Recordo que en arribar a l'hospital em van ensenyar a fer servir el sistema inform¨¤tic i vaig veure que hi havia 369 infectats all¨¤ ingressats. Em va semblar un absolut disbarat la quantitat de plantes de l'edifici que estaven dedicades a una sola malaltia. I els altres pacients, els habituals? Han desaparegut? M¨¦s tard sabr¨ªem que no, evitaven venir per por d'infectar-se i les seves malalties es feien m¨¦s greus.

Aix¨ª vaig comen?ar. Torns de 12 hores, un dia de 8.00 a 20.00 i l'endem¨¤ de 20.00 a 8.00. Amb professionals sanitaris de totes les edats i especialitats, junts bolcats en una mateixa missi¨®.

No oblidar¨¦ mai la meva primera pacient, una dona de 85 anys. Mentre era atesa a Urg¨¨ncies em van passar el seu historial perqu¨¨ m'an¨¦s preparant. Em vaig concentrar en la seva lectura, fent anotacions, no volia que se'm pass¨¦s res. Llavors va apar¨¨ixer una infermera i va preguntar pel metge encarregat d'aquell cas. Per primera vegada era jo. Em vaig girar i em va dir: ¡°La teva pacient ha mort¡±. Ni tan sols l'havia arribat a veure. Encara no era la meva responsabilitat, era a Urg¨¨ncies, per¨° per a mi era la meva primera pacient. I ja havia acabat. Abans que pogu¨¦s reaccionar, vaig sentir ¡°nou ingr¨¦s¡± i ¡°per a l'?lvaro¡±. Vaig comen?ar a estudiar el nou cas sense poder recuperar-me del que havia passat amb l'anterior. En aquell moment no sabia que aquesta mateixa sensaci¨® l'experimentaria una vegada i una altra en les setmanes que vindrien.

Trucar a familiars i dir que no poden visitar els seus ¨¦ssers estimats sabent que molt possiblement no sobreviurien. Aquesta va ser la primera mala not¨ªcia que he donat com a metge. La segona va ser comunicar a dos fills que la seva mare moriria en menys de 24 hores i que per l'elevat risc de contagi no pod¨ªem permetre que tots dos la visitessin, havien de triar qui dels dos s'acomiadaria d'ella. El silenci que em cridava a cau d'orella des de l'altra banda del tel¨¨fon tampoc l'oblidar¨¦.

No vull que em diguin heroi. Vull que em vegin simplement com una persona m¨¦s que va intentar contribuir, donant el millor de si. Crec que ¨¦s el millor que es pot dir d'alg¨², que va donar el millor de si, com tantes altres persones que han contribu?t aquests mesos a crear un m¨®n m¨¦s proper, m¨¦s social i m¨¦s hum¨¤. Tenim un gran potencial per fer una societat millor.

No puc acabar aquesta carta sense demanar que pensem en la nostra gent gran. Els qui han passat tantes adversitats a la vida i ara els ha tocat patir aix¨°. S¨®n la nostra hist¨°ria viva, un precios¨ªssim b¨¦ que cal protegir. No s¨®n ens de baixa productivitat econ¨°mica, s¨®n ¨¦ssers humans d'alt¨ªssima productivitat social i cultural. Escoltem-los, tenen molt per dir-nos.