S¨¤tira benhumorada

A la hist¨°ria de les lletres del nostre continent va arribar un moment que les utopies narrades van canviar de signe d¡¯una manera ostensible. Quan un llegeix Utopia, de Thomas Moro, La ciutat del sol, de Campanella o La nova Atl¨¤ntida, de Francis Bacon, hi troba la descripci¨® de pa?sos possibles ¡ªcom ja ho va ser, en certa manera, la rep¨²blica somiada de Plat¨®¡ª, i alhora el car¨¤cter extremament optimista de les propostes. S¨®n les utopies del Renaixement, de les quals queda una deixia en el ¡°discurs de les armes i de les lletres¡±, del Quijote¡ª, i que despr¨¦s desapareixen.

A mesura que la ci¨¨ncia i l¡¯economia van progressar d¡¯una manera ostensible, aquestes utopies va ser despla?ades per novel¡¤lacions sat¨ªriques en qu¨¨ ja no es presenta una possible civilitzaci¨® m¨¦s perfecta que la contempor¨¤nia de cada autor, sin¨® que es fa burla de la civilitzaci¨® tal com ¨¦s, sense incloure-hi cap proposta d¡¯importaci¨®. Aix¨ª ho van fer magistralment el tan preco? Rabelais, en molts cap¨ªtols dels cinc llibres de Gargantua i Pantagruel, Jonathan Swift als Viatges de Gulliver, o Voltaire, aquest m¨¦s b¨¦ que ning¨² ¡ªamb l¡¯excepci¨® de Flaubert a Bouvard i P¨¦cuchet¡ª, al seu Candide, llibre que procura una eterna satisfacci¨®, un acontentament il¡¤limitat, una joia inesgotable i una lli?¨® perenne: les civilitzacions poden tenir molts defectes, per¨° s¨®n les que s¨®n i no s¡¯ha vist mai que una revoluci¨® les capgiri d¡¯una manera radical, com s¡¯observa als annals de la Hist¨°ria.

Per aix¨° Samuel Butler (1835-1902), que ¨¦s un narrador m¨¦s simptom¨¤tic que enorme, ja no va presentar en el seu Erewhon ¡ªanagrama de Nowhere, que vol dir ¡°enlloc¡±¡ª cap utopia com les que es despatxaven tan alegrement al Renaixement europeu ¡ªsens dubte pel fet que les nacions estat encara s¡¯estaven configurant arreu¡ª, sin¨® una s¨¤tira tirant a amable. Al segle XIX ja no hi havia cap element que permet¨¦s suposar que els pa?sos es podrien configurar d¡¯una manera diferent de com han arribat a ser, i les utopies socials d¡¯aquell segle, les de Fourier, Owen o Saint-Simon, han quedat com una proposta de boy-scout, d¡¯estudiant del Maig del 68 o de l¡¯11-M, propostes molt amenes, tamb¨¦ llamineres, per¨° sense cap possibilitat de prosperar.

Com que Butler era molt conscient d¡¯aix¨° ¡ªi com que, a m¨¦s, era un home de lletres d¡¯un pa¨ªs que t¨¦ horror a les revoltes sagnants¡ª, es va limitar, en aquest llibre, a imaginar una cultura-civilitzaci¨® de no se sap quin rac¨® de la Terra (per b¨¦ que les descripcions geogr¨¤fiques fan pensar en Nova Zelanda, que coneixia molt b¨¦), en qu¨¨ es produeixen i practiquen una llarga s¨¨rie de disbarats, sempre presentats de bona fe, amb la intenci¨®, no de fundar una col¨°nia en aquell lloc per dur-los el progr¨¦s, sin¨® de rebentar ¡ªamb la bonhomia que ja esqueia a Dickens i que ¨¦s la base de la civilitzaci¨® anglesa de tots els temps¡ª els suposats fastos, aven?os, m¨¨rits i avantatges de les dites ¡°societats civilitzades¡±, en el seu cas l¡¯Anglaterra victoriana. Com que ja han obert les llibreries, us el podreu regalar en un dir Jes¨²s: Samuel Butler, Erewhon, traducci¨® de Vict¨°ria Gual i God¨® (Martorell, Adesiara, 2020).

El lector s¡¯adelitar¨¤ amb les p¨¤gines rabelaisianes dedicades a l¡¯educaci¨® en aquest pa¨ªs d¡¯¡°enlloc¡± ¡ªperqu¨¨ abans d¡¯estudiar el llenguatge racional s¡¯hi estudia el llenguatge ¡°hipot¨¨tic¡±¡ª, i, molt especialment, amb les dedicades a les m¨¤quines i la t¨¨cnica, que s¨®n, si es pot dir aix¨ª, les m¨¦s vision¨¤ries de l¡¯obra. Aix¨ª, Butler ens diu, segons el recurs del manuscrit trobat ¡ªtan habitual a les lletres universals¡ª, que els habitants d¡¯aquell lloc no tenen por de cap giny dels que existeixen ¡°avui dia¡±, per¨° que els fa molta por ¡°l¡¯extraordin¨¤ria rapidesa amb la qual les m¨¤quines actuals s¡¯estan convertint en quelcom ben diferent¡± del que eren. I la cr¨°nica que tradueix i reporta hi afegeix: ¡°Cap mena d¡¯¨¦ssers no ha fet un avan? tan r¨¤pid en el passat. No haur¨ªem de vigilar atentament aquest progr¨¦s i frenar-lo quan encara podem? I no ¨¦s necessari, amb aquest objectiu, destruir les m¨¤quines m¨¦s avan?ades que ara estan en ¨²s, tot i reconeixent que s¨®n inofensives en si mateixes?¡±.

Aix¨° est¨¤ escrit cap al final del segle XIX, quan Anglaterra no solament havia conegut l¡¯enorme desplegament industrial derivat de la m¨¤quina de vapor i moltes altres invencions, sin¨® tamb¨¦ la f¨²ria dels luddites, al primer ter? del segle, que en comptes de fer una vaga van destruir les m¨¤quines que els donaven feina ¡ªmal pagada, segur¡ª, amb la qual cosa es van quedar sense m¨¤quines, sense feina i sense paga.

No ¨¦s un llibre que reclami cap revoluci¨®, com ja hem dit. ?s nom¨¦s una obra molt representativa del moment civilitzatori en qu¨¨ es va plantejar un dilema que encara ¨¦s viu: tanta t¨¨cnica i tantes noves tecnologies, per arribar on?