La mirada d¡¯un negre

La nit del 25 d¡¯agost del 1959 la policia de Nova York va detenir Miles Davis. No va ser per una baralla, ni per un assumpte de drogues, ni per haver com¨¨s cap il¡¤legalitat: el van detenir per ser negre.

Aix¨ª ens ho explicava Luis Ventoso fa uns dies a l¡¯Abc. Despr¨¦s d¡¯acabar la seva actuaci¨® al Birdland Club de Broadway i acomiadar-se de la seva n¨°via a la porta del taxi, es va posar a deambular per la vorera del davant del local per respirar l¡¯aire de la nit. Un policia corpulent, sense cap ra¨®, li va ordenar que circul¨¦s i marx¨¦s. S'hi va negar al¡¤legant que treballava al club i que hi tornaria a entrar. ¡°Si no fots el camp, t¡¯arrestar¨¦¡±. Miles, humiliat i of¨¨s, se¡¯l mira amb una dignitat fero? i no li fa cas. ¡°Est¨¤s arrestat¡±, li va ordenar el policia.

Despr¨¦s d¡¯embrancar-se en una lleu baralla, altres agents el redueixen per la for?a: cops durs i secs amb les porres, camisa plena de sang, emmanillat cam¨ª de la comissaria, despr¨¦s l¡¯acusaci¨® de resist¨¨ncia a l¡¯autoritat i agressi¨® a les forces de l¡¯ordre. Un cas aparentment banal, quotidi¨¤, viol¨¨ncia no emparada en la llei, sin¨® en l¡¯arbitrarietat d¡¯un rampell. Nom¨¦s que el detingut era Miles Davis, que ja era molt fam¨®s i estava en fase de plenitud art¨ªstica. Per aix¨° ens en vam assabentar, per aix¨° no es va poder silenciar.

Hi ha una fotografia de l¡¯autor de So what arrestat a la comissaria. Ens podem fixar en el seu aire desvalgut, en la seva actitud desconcertada, en la seva camisa blanca amb grans taques de sang, en la seva jaqueta rebregada. Per¨° sobretot cal fixar-se en els seus ulls, en els seus penentrants ulls de negre, ulls suplicants en busca d¡¯ajuda, ulls expressius de qui se sap solitari i feble tot i ser Miles Davis.

No oblidar¨¦ mai una altra escena, tamb¨¦ a Broadway, ja molt a prop de Harlem, prop de la Columbia. Al mig del carrer vaig veure un grup no gaire nombr¨®s de persones, poc sorpreses. Al centre, un negre a terra assetjat per molts policies, tres dels quals amb potents i sofisticades armes de can¨® llarg apuntant-lo a un pam del cap. M¡¯hi vaig acostar fins a ser a un parell de metres i les nostres mirades van coincidir: era petit i esprimatxat, no recordo el seu perfil, nom¨¦s els ulls, els ulls aterrits, la por que transmetien, el m¨®n interior que no ocultaven, el frac¨¤s que amagaven. Com he dit, no hi havia sorpresa entre els qui s¡¯apropaven a veure qu¨¨ passava, treien el cap i seguien el seu cam¨ª, per ells l¡¯escena era quotidiana. En canvi, jo no l¡¯oblidar¨¦ mai. Aquells ulls.

Entenc Miles quan al cap d¡¯uns anys va dir: ¡°L¡¯incident em va canviar per sempre. Em va fer molt m¨¦s amarg i c¨ªnic, justament quan comen?ava a sentir-me b¨¦ respecte a la possibilitat que les coses haguessin canviat en aquest pa¨ªs (...). El racisme no ¨¦s una cosa a?llada. Forma part del sistema dels Estats Units¡±.

Pensem que la fuga? detenci¨® del gran trompetista es va produir el 1959, aviat far¨¤ 61 anys. Els Estats Units ja eren una gran pot¨¨ncia mundial, els guanyadors de les guerres que havien assolat Europa, havien convertit Hollywood en la meca del cine, el seu Tribunal Suprem havia rectificat la seva pr¨°pia doctrina segons la qual es respectava la igualtat entre negres i blancs encara que haguessin de mantenir-se separats. No, separats no eren iguals.

El moviment pacifista que va encap?alar Martin Luther King estava comen?ant a donar els seus fruits: progressivament s¡¯estava aconseguint la igualtat a les escoles i universitats, als hospitals, al transport p¨²blic, als hotels, bars i restaurants: per ser iguals calia compartir els mateixos espais, la integraci¨® era un element essencial de la igualtat.

Despr¨¦s van venir les reformes socials de Kennedy i Johnson, la voluntat d'incorporar els negres a la vida social. Louis Armstrong, Duke Ellington i Ella Fitzgerald van tenir per fi el dret a pernoctar despr¨¦s de les seves actuacions a qualsevol hotel i no en pensions tronades.?

En teoria aix¨° ¨¦s aix¨ª i ho segueix sent, per¨°, de sobte, ens adonem que la realitat ¨¦s diferent del dret, els corrents culturals de fons s¨®n dif¨ªcils de canviar, ha estat molt el cam¨ª que s'ha fet, per¨° encara falten alguns trams. Certs ingenus, m¨¦s aviat ximples, van pensar que tot es podia solucionar si en lloc de dir negres als negres, se'ls anomenava homes de color. La neciesa postmoderna, en aix¨° i en altres coses, ¨¦s immensa, inacabable.