¡°No es pot anomenar educaci¨® en l¨ªnia al que estan fent les universitats presencials¡±
Josep A. Planell, rector de la UOC, assegura que si es generalitza l'ensenyament virtual cal solucionar problemes com la bretxa digital i proposa incloure els ordinadors en el sistema de beques
Durant els seus 25 anys d'hist¨°ria, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s'ha anat fent un lloc en el sistema universitari, consolidant el seu model d'educaci¨® a dist¨¤ncia i virtual que t¨¦ uns 73.000 alumnes i m¨¦s de 5.700 treballadors. Josep A. Planell (Barcelona, 68 anys), que ¨¦s al capdavant d'aquest campus en l¨ªnia des de fa set anys, aplaudeix la resposta que han tingut les universitats presencials per reconvertir el seu m¨¨tode d'ensenyament durant el confinament, per¨° defensa que aix¨° dista del concepte d'educaci¨® en l¨ªnia. Per arribar a aquest punt, Planell assegura que han de replantejar-se molts aspectes, com la bretxa digital.
Pregunta. Amb la implantaci¨® de l'educaci¨® virtual generalitzada i expr¨¦s, li ha sortit compet¨¨ncia?
Resposta. [Riu] No ¨¦s realment compet¨¨ncia. L'esfor? que s'ha fet perqu¨¨ tot el sistema universitari se n'acabi sortint amb ¨¨xit ¨¦s una cosa, per¨° que a tot se li pugui anomenar educaci¨® en l¨ªnia ¨¦s una altra. No crec que es pugui anomenar educaci¨® en l¨ªnia al que estan fent les universitats presencials. Aix¨° ¨¦s una emerg¨¨ncia, per¨° no crec que signifiqui que totes estableixin l'educaci¨® en l¨ªnia com a model. En una universitat com la nostra no tenim classes magistrals amb professors que parlin davant d'una c¨¤mera, l'estudiant apr¨¨n fent. En el model que ara anomenen en l¨ªnia el professor es posa davant de la c¨¤mera i transmet el seu coneixement. Amb l'emerg¨¨ncia, cada professor ha impartit la classe com considera que ¨¦s en l¨ªnia. Al final, dep¨¨n de l'artesania de cada professor. A la UOC tenim 3.000 assignatures dissenyades amb el mateix patr¨®.
P. Si les universitats presencials continuen amb el model a dist¨¤ncia, pot perjudicar la UOC?
R. Les presencials s'orienten a joves de 18 anys i la UOC a persones que tenen de mitjana 30 anys, una fam¨ªlia i gaireb¨¦ sempre una hipoteca. Han deixat els estudis o ja tenen una carrera o un m¨°dul professional. Potser si les presencials passen a ser en l¨ªnia, podria passar que els nostres estudiants es moguessin, per¨° no crec que passi l'any que ve.
P. Les universitats parlen d'un model h¨ªbrid, combinant tots dos models el curs vinent. Com ho veu?
R. No s¨¦ realment en el que pensen, les classes magistrals s¨ª que poden convertir-se en virtuals, per¨° el que es fa en un seminari o un laboratori, gaireb¨¦ sempre no es pot fer. Amb un model h¨ªbrid penso que parlen de convertir en virtual la formaci¨® te¨°rica.
P. Tot ¨¦s virtualitzable?
R. Una videoconfer¨¨ncia entre dues persones es pot fer, entre 40 participants ¨¦s dif¨ªcil mantenir un di¨¤leg, ¨¦s poc ¨¤gil i s'acaba convertint en petits discursos sense interacci¨®. Aix¨ª que en activitats de discussi¨® i intercanvi d'idees, caldr¨¤ la presencialitat.?
P. L'educaci¨® virtual ja ha arribat per sempre?
R. Si es dona el cas d'universitats presencials de prestigi com Cambridge passin a ser en l¨ªnia i, en lloc de cobrar 50.000 lliures per matr¨ªcula presencial, demanen 3.000 als alumnes en l¨ªnia, potser hi ha persones que preferiran tenir un t¨ªtol de Cambridge que de la UOC. Ser¨¤ dif¨ªcil competir-hi, pot tenir un abast immens. El primer preocupat ¨¦s l'alcalde de Cambridge perqu¨¨ el 25% de la seva poblaci¨® ¨¦s estudiantil i aix¨° trastoca l'impacte social que t¨¦ la universitat en el seu entorn. A Espanya, que tenim una universitat presencial per prov¨ªncia i que han fet una aportaci¨® enorme als seus territoris, pot haver-hi conseq¨¹¨¨ncies de tot tipus.
Hi haur¨¤ un moviment de les presencials a les que s¨®n en l¨ªnia, per¨° veurem com aix¨° s'acaba estructurant. Per¨° llavors, caldr¨¤ plantejar-se si caldr¨¤ que totes les universitats imparteixin els mateixos graus.??
P. En aquest proc¨¦s de virtualitzaci¨® de les universitats presencials ha aflorat la bretxa digital. Es pot solucionar?
R. Hi ha una bretxa digital, per¨° tamb¨¦ cal veure a quins territoris no arriba encara la fibra ¨°ptica. Passa com amb el teletreball. No pots enviar a casa els treballadors i dir ¡®ja t'ho far¨¤s¡¯. Cal donar-los els instruments. La gent que fa teletreball, s'ha de pagar internet o cal compensar-ne una part? Els nostres treballadors demanen ara cadires perqu¨¨ no en tenen una per fer una jornada de vuit hores. Hem viscut una emerg¨¨ncia i s'ha hagut de solucionar com s'ha pogut, per¨° si aix¨° ho volem fer b¨¦, cal replantejar moltes coses.
P. Llavors, al setembre les universitats amb doc¨¨ncia virtual haurien d'oferir ordinadors a tots els alumnes?
R. [Rumia] Un estudiant que es matricula a la UOC sap que ha de tenir un dispositiu potent. Les normes de joc han d'estar clares. Si la gent no t¨¦ un ordinador o una connexi¨®, potser ha de formar part de les beques. Si l'estudiant t¨¦ m¨¨rits per anar a la universitat, ha de poder seguir les classes igual que tothom.
P. De vegades hi ha confusi¨® sobre l'estatus de la UOC. ?s p¨²blica? Privada?
R. Es diu que la UOC ¨¦s privada perqu¨¨ ¨¦s una fundaci¨®, per¨° t¨¦ un mandat p¨²blic. La UOC neix el 1995 amb una llei aprovada per unanimitat al Parlament. Rep una subvenci¨® de la Generalitat i els preus p¨²blics els fixa la Generalitat. ?s una universitat p¨²blica de gesti¨® privada.
P. El nou ministre d'Universitats, Manuel Castells, acostuma a parlar molt b¨¦ de la UOC. Se senten mimats?
R. [Riu] Aix¨° ¨¦s per provocar? Mimats no. La UOC ¨¦s la primera universitat totalment en l¨ªnia del m¨®n. La idea que les universitats a dist¨¤ncia s¨®n de segona per a gent de segona ha existit durant molts anys i potser hi ha qui encara s'ho creu. Tamb¨¦ hi ha la idea que l'educaci¨® en l¨ªnia no pot ser tan bona. No discutir¨¦ aquest punt, per¨° de presencials tamb¨¦ n'hi ha de molts tipus. Jo miraria les taxes d'assist¨¨ncia a classes d'algunes carreres. El ministre, que ha estat professor de la UOC i que ara est¨¤ en exced¨¨ncia i ens coneix, ens posa com a refer¨¨ncia, per¨° no crec que ens estimi m¨¦s que a la seva universitat, que ¨¦s la Uned.
P. El ministre ha criticat la mala qualitat d'algunes privades. Hi est¨¤ d'acord?
R. Cal distingir entre les universitats privades sense ¨¤nim de lucre i les que s¨ª. Hi ha moltes privades en l¨ªnia que tenen un propietari i algunes han sortit a borsa. Quan ell fa aquesta cr¨ªtica, es refereix al fet que quan muntes una instituci¨® d'educaci¨® com un negoci, aquest est¨¤ per sobre de la qualitat de l'educaci¨®.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.