1924: el mogut estiu de Maci¨¤ a la Costa Blava

Un atropellament, un prop¨°sit de viatge a la It¨¤lia de Mussolini, una ordre d¡¯expulsi¨® de Fran?a i una galdosa localitat de vacances. Les cartes in¨¨dites del fons de Francesc Maci¨¤ a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), creuades entre l¡¯esposa d'aquest, Eug¨¨nia Lamarca, i el seu fill, Joan, la filla petita, Maria, i la gran, Josefina, permeten a Quadern descobrir nous entrebancs personals i perfilar el que fins ara la historiografia ha esbossat del primer estiu a l¡¯exili, el 1924, de l¡¯aleshores diputat separatista a les Corts i l¨ªder de la formaci¨® pol¨ªtica i paramilitar Estat Catal¨¤.

Arran del pronunciament, el 13 de setembre de 1923, del capit¨¤ general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, Maci¨¤ es va establir a Perpiny¨¤, per fer-ne la base d¡¯operacions de les seves conspiracions pol¨ªtiques. Al cap d¡¯un mes, per¨°, va traslladar el seu domicili a Par¨ªs, despr¨¦s que les autoritats espanyoles pressionessin el govern franc¨¨s per allunyar-lo de la frontera i alhora aconseguir a la ville lumi¨¨re tanta notorietat com fos possible.

En comen?ar 1924 el van anar a trobar esposa i filla petita, restant a Barcelona la gran, Josefina, casada amb el dermat¨°leg Antoni Peyr¨ª, i a Lleida el fill, Joan. A Par¨ªs, la fam¨ªlia es va allotjar a l¡¯H?tel du Br¨¦sil, al 23 de la Rue Berg¨¨re ¡ªon ¨¦s encara, a prop de la Porte Saint Denis i del Folies Berg¨¨re¡ª. Des d¡¯all¨ª, el 13 de mar? va escriure a un agent immobiliari de Bandol, un poblet proper a Tol¨® de la Costa Blava, la ribera francesa, a una seixantena de quil¨°metres a l¡¯est de Marsella, per tal que li trob¨¦s una vil¡¤la amb cinc habitacions, menjador i cuina per llogar-la del 15 de juny al 15 de setembre.

El primer diumenge de maig, Maci¨¤ va assistir a Tolosa de Llenguadoc amb la seva filla Maria ¡ªque rest¨¤ soltera i en endavant l¡¯acompanyaria gaireb¨¦ sempre en lloc d¡¯Eug¨¨nia¡ª al banquet de celebraci¨® dels Jocs Florals a Tolosa de Llenguadoc, prohibits a Catalunya.

Encara que no succe¨ª res de notori, el consolat d¡¯Espanya a la ciutat va estar amatent que el pol¨ªtic separatista no deix¨¦s anar cap estirabot contra Primo de Rivera, tal com explica Josep Fontbernat, un dels integrants d¡¯Estat Catal¨¤ i director del cor Deodat de Severac de la capital des de 1923, a les mem¨°ries La batalla de Prats de Moll¨® (1930).

Un xalet a Bandol

Un mes i escaig despr¨¦s, la fam¨ªlia Maci¨¤ va deixar Par¨ªs el dimecres 11 de juny en direcci¨® Ginebra, on van passar uns dies, per anar a Bandol via Marsella. Arribats a mig mat¨ª del 16 de juny, Eug¨¨nia va escriure a Josefina que havien agafat una minyona que era ¡°una mena de marimacho d¡¯uns 35-40 anys lletja que fa por per¨° vestida de blanc i amb gran sombrero¡±. I ¨¦s que el de Maci¨¤, gr¨¤cies precisament al patrimoni de la seva esposa, fou a pesar de tot un exili de comoditats.

Malgrat que Maci¨¤ tenia refer¨¨ncies d¡¯una casa, la Villa Mignon, aquesta no estava disponible, i s¡¯avingu¨¦ a llogar la Villa les Pins, ambdues avui il¡¤localitzables. El xalet, als afores del poble, estava envoltat d¡¯un petit bosc, i al seu jard¨ª, amb escales que pujaven i baixaven, hi havia un quiosc exterior, un pavell¨® per protegir-se del sol. Ja aleshores el l¨ªder separatista comen?ava a barrinar d¡¯entrar a Catalunya pel Pirineu amb voluntaris. Per aix¨° deman¨¤ al seu amic Camille Soula, catedr¨¤tic de farmacologia i fisiologia a la Universitat de Tolosa i occitanista, que s¡¯ocup¨¦s d¡¯enrolar els joves d¡¯Estat Catal¨¤ que es trobaven a la ciutat en els clubs de tir de la zona.

Maci¨¤ de seguida deix¨¤ esposa i filla per anar del 21 a 23 de juny a Li¨® a una reuni¨® pol¨ªtica amb membres d¡¯Acci¨® Catalana com Llu¨ªs Nicolau d¡¯Olwer, segons va explicar Eug¨¨nia a Josefina. En la trobada, realitzada a l¡¯H?tel Therminus ¡ªa prop de l¡¯estaci¨® i que durant la Segona Guerra Mundial seria el quarter general de la Gestapo¡ª hi havia tamb¨¦ els representants de l¡¯Estat Catal¨¤ de l¡¯interior, el capit¨¤ de vaixell retirat Joan Alzina i el doctor Joan Soler Damians, aix¨ª com Marcel¡¤l¨ª Domingo com a representant dels republicans i Eusebi Carb¨®, de la CNT. Maci¨¤ volia constituir un front ¨²nic, que no es concret¨¤ per les desavinences m¨²tues dels participants, tal com explic¨¤ Enric Ucelay-Da Cal a la seva tesi doctoral (1979), Estat Catal¨¤: The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism (1919-1933).

Perill d¡¯extradici¨®

Poc despr¨¦s, Maci¨¤ retorn¨¤ a Tolosa per assistir el diumenge 29 de juny a l¡¯Aplec d¡¯Occit¨¤nia. Un concert de vora 700 cantaires impulsat per Fontbernat, amb el vistiplau del batlle local, Paul Feug¨¤, i presidit per la comtessa Anna de Noailles, poetessa francesa d¡¯origen roman¨¨s, de molt renom a l¡¯¨¨poca, mecenes i ben relacionada amb els cercles art¨ªstics i intel¡¤lectuals parisencs. El consolat espanyol va pretendre que l¡¯esdeveniment no tingu¨¦s lloc, per¨° va ser endebades i aleshores pression¨¤ les autoritats franceses perqu¨¨ no s¡¯inclogu¨¦s Els Segadors en el repertori.

El prefecte i Feug¨¤ ho van transmetre a Fontbernat, i el mateix dia de Sant Pere al mat¨ª un comissari de policia l¡¯advert¨ª que si cantaven l¡¯himne ofici¨®s de Catalunya els detindria a ell i a Maci¨¤ i els expulsarien del pa¨ªs. El director no va acatar i el va fer cantar per cloure el concert. Amb ¨¤nim de complir l¡¯amena?a, el prefecte envi¨¤ tot seguit l¡¯ordre d¡¯expulsi¨® a Par¨ªs, per tal que es fes efectiva.

Fontbernat, per apaivagar els ¨¤nims i escapolir-se de la detenci¨®, s¡¯amag¨¤ al castell de Mauvers, a la riba del Garona, al nord-oest de Tolosa, propietat del president honorari de la Coral Deodat de Severac, el bar¨® Henri de Lingua de Saint-Blanquat. Maci¨¤, de la seva banda, retorn¨¤ a Bandol. Fins ara, la historiografia assenyalava que aquesta estada havia estat conseq¨¹¨¨ncia dels fets, per¨° amb la documentaci¨® que aporta aquest suplement sabem que no fou aix¨ª. El pol¨ªtic separatista no s¡¯amag¨¤, hi an¨¤ perqu¨¨ hi passava l¡¯estiu amb la fam¨ªlia.

Des de Bandol, Maci¨¤, a trav¨¦s de Josep Cabr¨¦ Claramunt, de 27 anys, metge, que es trobava a Tolosa completant l¡¯especialitzaci¨® de dermatologia ¡ªiniciada a Barcelona amb el gendre de Maci¨¤¡ª, va saber el 6 de juliol, seguint els documents de l¡¯ANC, que el prefecte no havia fet cas als qui havien provat de desdir-lo de tramitar l¡¯ordre d'expulsi¨® perqu¨¨ ¡°es volia mostrar enfant terrible¡±. El govern franc¨¨s, per¨°, ni abans de la festa ni despr¨¦s no n¡¯havia donat cap indicaci¨® al respecte.

I ¨¦s que la situaci¨® ja no era la dels primers mesos de 1924. A mitjans de juny el front d¡¯esquerres (Cartel des Gauches), liderat per ?douard Herriot, havia guanyat les eleccions i aquest presidia el consell de ministres i era ministre d¡¯Afers Estrangers d¡¯un govern discretament hostil a Primo de Rivera i que feia els ulls grossos amb els seus opositors. De tota manera, l¡¯advocat, excombatent a la Primera Guerra Mundial i diputat per Foix a l¡¯Assemblea Nacional Francesa, Roger Lafagette, es despla?¨¤ a Par¨ªs per fer una interpel¡¤laci¨® a la cambra si no es resolia la q¨¹esti¨®.

La premsa d¡¯esquerres, L¡¯Humanit¨¦ i Jean P¨¦lissier ¡ªun periodista franc¨¨s interessat en els moviments nacionals i amic de Soula¡ª, al Midi Socialiste de Tolosa, parlaren de l¡¯afer, mentre que la resta de premsa silenci¨¤ l¡¯episodi perqu¨¨, segons Cabr¨¦, ¡°aquesta fou la consigna¡± de les autoritats franceses. Aparegu¨¦ una nota de l¡¯Ag¨¨ncia Havas, ¡°tendenciosa¡±, segons Soula explic¨¤ a Maci¨¤, instigada pel c¨°nsol d¡¯Espanya a Tolosa, Antonio Gull¨®n, i l¡¯ambaixador Jos¨¦ Mar¨ªa Qui?ones de Le¨®n.

En perill d¡¯extradici¨®, Maci¨¤ treballava per crear un front catal¨¤ ¨²nic

Aviat el doctor reb¨¦ un parell de telegrames de contactes seus a Par¨ªs i una carta de Lafagette dient que Herriot havia ¡°revocat l¡¯ordre del prefecte¡± i, per tant, que l¡¯expulsi¨® restava aturada. Soula ho consider¨¤ ¡°un fiasco de l¡¯ambaixada¡± i es mostr¨¤ partidari tamb¨¦ de publicar una explicaci¨® de l¡¯afer a L¡¯Independent du Midi i a la revista occitanista Oc, que ell mateix havia fundat. Josep Cabr¨¦ mobilitz¨¤ un altre amic, el metge catalanista Alfons Trias, d¡¯estudis entre Par¨ªs i Ginebra.

Trias inform¨¤ que Marcel¡¤l¨ª Domingo, amic tortos¨ª de Maci¨¤, s¡¯havia reunit amb el socialista Pierre Renaudel, diputat per l¡¯SFIO, la secci¨® francesa de la Internacional Obrera, i amb Herriot, i que res no passaria. En efecte, el dimarts 8 de juliol el consell de ministres es va reunir i a la nit Soula reb¨¦ un telegrama confirmant el que ja esperaven. L¡¯entorn catalanista i occitanista ho visqu¨¦, segons Cabr¨¦ digu¨¦ el 9 de juliol a Maci¨¤, com una gran vict¨°ria. L¡¯afer dur¨¤, doncs, una setmana i mitja escassa.

Envestit per un auto

Passat l¡¯ensurt, Maci¨¤, sense not¨ªcies de Nicolau d'Olwer des de la seva reuni¨® a Li¨®, l¡¯escriv¨ª el 16 de juliol per concertar una nova visita. El diputat hi retorn¨¤ el 23 de juliol. L¡¯estada familiar a Bandol, per¨°, no resultava tan id¨ªl¡¤lica com esperaven. A Maria, avorrida, no li agrad¨¤ i Eug¨¨nia tingu¨¦ un problema circulatori a la cama i van optar per canviar de dest¨ª.

Des de Lleida, Joan es queixava a la seva germana petita que havien trigat a informar-lo que la seva mare patia de la cama. El cert ¨¦s que Maci¨¤, bo i estimant-lo, sempre procur¨¤ mantenir el seu fill gran, de car¨¤cter dissolut, en la dist¨¤ncia. Temia que les seves sortides i fantasieigs el posessin en un comprom¨ªs. Aleshores amb 34 anys, l¡¯havia provat d¡¯encaminar vers una enginyeria d¡¯agr¨°noms per tal que el succe¨ªs al capdavant de la hisenda familiar, per¨° sense ¨¨xit. Manuel Aza?a, que el conegu¨¦, diria a les seves Memorias (1978) que ¡°parec¨ªa algo perdis¡±, cosa que indign¨¤ els amics de Joan.

Estant aix¨ª les coses, el 13 d¡¯agost Maria va escriure a Josefina, des de l¡¯H?tel Terminus de Marsella, per dir-li que ja voldrien ser al nou dest¨ª, el Grand H?tel de la localitat termal d¡¯Uriage-les-Bains, al departament de l¡¯Iser, 17 quil¨°metres al sud-est de Grenoble i a 320 al nord de Bandol.

Com que el xalet estava pagat encara fins a mitjans de setembre, van ser Josefina i els seus fills els qui el van aprofitar. Maci¨¤ lament¨¤ que no se¡¯ls unissin als Alps perqu¨¨ trobava a faltar els menuts. Maria de seguida es mostr¨¤ molt satisfeta d¡¯haver deixat ¡°l¡¯esc¨°ria¡± de Bandol (tot i que hi passaven temporades escriptors com Thomas Mann, D. H. Lawrence, Aldous Huxley i Katherine Mansfield) i expressava en una carta no datada a Josefina que a Uriage el paisatge era molt bonic perqu¨¨ es veia el Montblanc i hi passaven els autocars que feien la ruta dels Alps de Ni?a a Evian-les-Bains.

Li explic¨¤ tamb¨¦ que un metge havia inspeccionat Maci¨¤, de 64 anys, i li havia assegurat que tenia un cor d¡¯un jove de 30 i que ben b¨¦ podria arribar a viure¡¯n cent (en visqu¨¦ 74). De fet, el pol¨ªtic es va mostrar satisfet pel canvi de dest¨ª. De bon mat¨ª passejava per la muntanya i deia que ¡°mai m¨¦s no l¡¯agafaran vora el mar¡±, cosa que no deixava de ser ir¨°nica per a alg¨² originari de Vilanova i la Geltr¨² i interessat en les armades.

Maci¨¤, per¨°, no parava d¡¯anar amunt i avall de l¡¯hex¨¤gon franc¨¨s. L¡¯1 de setembre era a Par¨ªs i preveia ser a Perpiny¨¤ a mitjans de setembre per lligar caps amb contactes d¡¯Estat Catal¨¤ de l¡¯interior. El divendres 12, al migdia ¡ªen un episodi desconegut fins ara¡ª, un cotxe l¡¯envest¨ª. Li va clavar un fort cop al genoll esquerre i el va rebolcar per terra. ¡°El cop que vaig rebre va ser horror¨®s¡±, confess¨¤ a la seva filla Josefina. No va fer cas a les seves dones, per¨°, i no es deix¨¤ visitar per cap metge.

En sortir de l¡¯hotel al vespre, en taxi, va patir molt i a l¡¯estaci¨® el van haver d¡¯ajudar amb una cadira per pujar al tren. A Perpiny¨¤ hagueren de fer el mateix per baixar i all¨ª un metge finalment li recoman¨¤ l¡¯aplicaci¨® de dues sangonelles i massatge. Despr¨¦s de dos dies amb el genoll inflat i de caminar amb bast¨®, pogu¨¦ desfer-se¡¯n.

Amb l¡¯arribada de les primeres pluges de tardor, a Uriage van comen?ar a tancar restaurants i hotels i a escampar els turistes. Eug¨¨nia i Maria frisaven per tornar a Par¨ªs. Evitaven el tedi anant alguna tarda a Grenoble a comprar-se guants i a fer-se fer sabates, i van lamentar no haver anat all¨ª abans i haver perdut part de l¡¯estiu a Bandol, tal com explic¨¤ Geni, que tamb¨¦ tenia la cama millor, a Josefina el 23 de setembre. L¡¯endem¨¤, Maci¨¤ ¡ªque el dia 21 havia complert, sense la fam¨ªlia, els 65 anys¡ª encara era a Perpiny¨¤, des d¡¯on escriv¨ª a un dels seus lloctinents d¡¯Estat Catal¨¤, Ramon Duran i Albesa. A continuaci¨®, retorn¨¤ a Uriage.

Visitar la It¨¤lia de Mussolini

A finals de setembre s¡¯assabentaren, segons va explicar Maria a Josefina el dia 27, del viatge que emprenia una parenta a Roma. Aliena a la pol¨ªtica que endegava el seu pare, amb 24 anys i desitjosa de viure en vacances perp¨¨tues ¡ªindu?des, a m¨¦s, per la nova situaci¨®¡ª, li ho coment¨¤ al seu pare. Maci¨¤ respongu¨¦ a la filla petita que potser podria deixar les ocupacions per anar tots plegats a It¨¤lia el dimarts 30 de setembre.

No fou nom¨¦s un plantejament ¡ªtamb¨¦ desconegut fins ara¡ª per acontentar-la. El pol¨ªtic arrib¨¤ a tra?ar un itinerari, tal com demostra la correspond¨¨ncia a qu¨¨ ha accedit Quadern, que passava per Tor¨ª, Flor¨¨ncia i Ven¨¨cia. Segons Maria, el seu pare deia ¡°que li interessa m¨¦s veure Flor¨¨ncia que Mil¨¤¡±. Sembla, doncs, que Maci¨¤ se sentia m¨¦s atret o pensava m¨¦s en l¡¯arquitectura, l¡¯art i la bellesa de les ciutats que no pas a visitar l¡¯epicentre del feixisme mussolini¨¤, malgrat que no era ali¨¨ al que all¨ª s¡¯esdevenia. Benito Mussolini ja era president del consell de ministres i a l¡¯agost havia aparegut el cos de l¡¯opositor socialista Giacomo Matteotti, assassinat.

El viatge, per¨°, no es concret¨¤ i no es t¨¦ const¨¤ncia que m¨¦s endavant a la seva vida Maci¨¤ arrib¨¦s a trepitjar It¨¤lia. El dilluns 29 pass¨¤ a recollir Eug¨¨nia i Maria per deixar Uriage i anar a Par¨ªs, on a primers d¡¯octubre cercaren, de nou, hotel. El 3 d¡¯octubre, Sant Francesc, una data m¨¦s assenyalada al calendari que l¡¯aniversari, Geni i Maria van regalar una ploma Waterman a Maci¨¤. La filla petita es queix¨¤ que el pare, despr¨¦s d¡¯haver provat de deixar de fumar, estava m¨¦s gras i hi havia tornat.

El dia 13 d¡¯octubre ja tornava a ser a Perpiny¨¤. El quadre m¨¦s expeditiu del seu Estat Catal¨¤, el jove Daniel Cardona, tamb¨¦ havia passat a Fran?a i se li revoltava. No estava d¡¯acord ni amb la seva pol¨ªtica, ni els seus m¨¨todes, tal com recoll¨ª l¡¯historiador Ferm¨ª Rubiralta en la biografia d¡¯aquest (Afers, 2008). La tardor obria nous fronts, noves dificultats i decepcions. Maci¨¤, a desgrat de la seva filla Maria, no tenia temps ja per pensar en It¨¤lia, ni tan sols de recordar el desastr¨®s pas per Bandol. Just un any despr¨¦s viatjaria al pa¨ªs dels soviets, per¨° aquesta ja ¨¦s una altra hist¨°ria.