L¡¯Anoia estudiar¨¤ l¡¯efecte de l¡¯a?llament en la salut mental

L¡¯a?llament per la pand¨¨mia de coronavirus ha fet efecte en la salut mental. Un grup d¡¯investigadors multidisciplinaris de la Fundaci¨® Sanit¨¤ria d'Igualada estudiaran com ha afectat els ve?ns de l'Anoia i especialment els de la conca d¡¯?dena, la primera regi¨® espanyola a ser confinada despr¨¦s d¡¯haver-se detectat un brot a l¡¯Hospital d¡¯Igualada. Daniel Vega, investigador que lidera el treball, explica que l¡¯objectiu ¡°¨¦s entendre la situaci¨® per aplicar estrat¨¨gies d¡¯actuaci¨®¡± en el cas de nous rebrots, que tinguin en compte les persones m¨¦s vulnerables.

¡°Sens dubte el confinament tan dr¨¤stic ha tingut un impacte sobre la salut mental de moltes persones¡±, diu Vega, investigador del Consorci Sanitari de l¡¯Anoia, de la Fundaci¨® Sanit¨¤ria d¡¯Igualada i de l¡¯Institut de Neuroci¨¨ncies de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. Per aix¨°, defensa que en el futur s¡¯haurien ¡°d¡¯identificar els col¡¤lectius m¨¦s vulnerables per actuar de forma preventiva i evitar que tingui un impacte tan greu en la seva salut mental¡±. ?s a dir, dissenyar noves intervencions terap¨¨utiques i adaptar-ne algunes ja existents per ajudar les persones que pateixen un trastorn mental o estan en risc de patir-lo. Tothom pot patir les conseq¨¹¨¨ncies del confinament, per¨° les persones amb problemes de salut mental previs, encara m¨¦s. L¡¯estudi tamb¨¦ mesurar¨¤ la incid¨¨ncia en els professionals sanitaris, que en aquesta regi¨® va ser molt alt.

Una de les preocupacions dels investigadors ¨¦s que els s¨ªmptomes d¡¯ansietat, depressi¨® o estr¨¨s posttraum¨¤tic que han crescut durant aquest temps de privaci¨® de moviments derivin en problemes de salut mental persistents. Aix¨° ja s¡¯ha pogut veure a la Xina, especialment a Wuhan, diu Horta, on els trastorns mentals es podrien haver multiplicat per dos o gaireb¨¦ tres durant la crisi del coronavirus. ¡°Les relacions socials s¨®n necess¨¤ries per al benestar psicol¨°gic i la regulaci¨® emocional¡±, afirma Vega.

L¡¯estudi inclour¨¤ tota la comarca de l¡¯Anoia per¨° extraur¨¤ les dades de la poblaci¨® de la conca d'?dena, per comprovar si el confinament m¨¦s llarg que va patir la seva poblaci¨®, que durant unes setmanes va ser la que m¨¦s mortalitat va tenir per habitant a Europa, ha tingut un impacte encara pitjor. El treball consisteix en un q¨¹estionari online, amb preguntes sobre l'estat emocional de les persones durant el confinament i les experi¨¨ncies per les quals van passar, si van tenir la malaltia, morts properes o un a?llament m¨¦s estricte per ser sospitosos o infectats.

No es vol avaluar nom¨¦s el moment del confinament, sin¨® anar m¨¦s enll¨¤ i comprovar l¡¯estat de salut dels participants, tres mesos despr¨¦s. No nom¨¦s per veure si persisteixen les patologies del moment m¨¦s dur de la pand¨¨mia, sin¨® tamb¨¦ con¨¨ixer com es troben despr¨¦s de tot aix¨°, quan potser surtin problemes derivats de la crisi econ¨°mica i laboral que ha comportat el tancament d'algunes activitats. Amb el precedent de la crisi del 2008, se sap que va tenir un impacte negatiu en la salut mental, diu Vega, i fins i tot hi va haver un augment de la taxa de su?cidis, una cosa que s¡¯est¨¤ veient ara.

Per dur-ho a terme, la Fundaci¨® Sanit¨¤ria d'Igualada ha iniciat una campanya de crowdfunding a trav¨¦s de la plataforma Precipita, de la Fundaci¨® Espanyola per a la Ci¨¨ncia i la Tecnologia. A partir de la setmana que ve, enviaran les enquestes per missatgeria de m¨°bil, i els participants hauran de respondre ara i d¡¯aqu¨ª a tres mesos. Els primers resultats donaran la foto actual, i els definitius estaran a comen?aments del 2021. Per¨° els terminis dependran de l¡¯evoluci¨® del virus i de si hi ha nous confinaments.

Les xarxes no substitueixen el contacte

L¡¯estudi tamb¨¦ mesurar¨¤ el paper que juguen les xarxes socials. Encara que pugui semblar que han ajudat la gent a estar connectada, i en part ¨¦s aix¨ª, Vega tamb¨¦ mant¨¦ que ¡°no compensen l¡¯a?llament perqu¨¨ les persones necessiten el contacte f¨ªsic¡±. Hi ha una evid¨¨ncia pr¨¨via que suggereix una associaci¨® entre un ¨²s m¨¦s gran de les xarxes socials i una pitjor salut mental. Per aix¨°, veuran com s¡¯han utilitzat a la xarxa paraules com ¡°depressi¨®, su?cidi o autolesi¨®¡±. A m¨¦s, es prestar¨¤ especial inter¨¨s a fen¨°mens com la ideaci¨® su?cida o l¡¯autolesi¨®. Vega afirma que lesionar-se un mateix ha crescut en els joves els ¨²ltims anys.