La trinxadora encara trinxa

La trinxadora encara trinxa. L¡¯energia que la va fer arrancar ara fa gaireb¨¦ deu anys va declinant, per¨° la in¨¨rcia ¨¦s forta i tamb¨¦ ho ¨¦s la resoluci¨® dels conductors, sempre disposats a donar m¨¦s gas a la m¨¤quina. I el pitjor de tot, que potser n¡¯explica la persist¨¨ncia: no hi ha fre que l¡¯aturi en la seva incansable feina destructiva.

La prova de la persistent activitat divisiva ¨¦s l¡¯estat en qu¨¨ es troba el nacionalisme. La fragmentaci¨® no pot ser m¨¦s gran. No hi ha un govern, sin¨® dos, que amb prou feines es parlen i que, quan ho fan, ¨¦s per dur-se la contraria i ensenyar les vergonyes de la divisi¨®. Mai s¡¯havia vist tanta divisi¨® i tan ressentiment entre nacionalistes.

El panorama ¨¦s desolador. No es poden comptar els partits i agrupacions que es reivindiquen de la independ¨¨ncia afectats per la destrossa. Les metamorfosis de la vella Converg¨¨ncia ja s¨®n inextricables i de dimensions tan colossals i incomprensibles com les disputes entre la dreta nacionalista radicalitzada i l¡¯esquerra republicana moderada.

No ¨¦s la riquesa de la diversitat. No ¨¦s una explosi¨® de pluralisme. Sobretot, perqu¨¨ la trinxadora ha dividit abans que res al pa¨ªs. On abans hi havia una naci¨® ara n¡¯hi ha dues i mitja, com a m¨ªnim. Dues d¡¯elles m¨²tuament excloents: la independentista i l¡¯espanyola antiindependentista. I la del mig, que ¨¦s la dels qui no volen saber res ni de l¡¯una ni de l¡¯altra, perqu¨¨ nom¨¦s entenen Catalunya, la naci¨® sencera, com la comunitat c¨ªvica on hi ha de cabre tothom, amb independ¨¨ncia dels seus sentiments i identitats.

La trinxadora nom¨¦s sap fer una cosa: sembrar la disc¨°rdia, tallar i dividir. Busca els punts d¨¨bils per fer entrar la ganiveta i dipositar-hi una mala llavor. Separar per sentiments, per prejudicis, per llengua si conv¨¦, tamb¨¦ per origen, encara que aix¨° de forma m¨¦s subrept¨ªcia, no fos cas que enseny¨¦s el llaut¨® del seu supremacisme.

?s tot el contrari dels mecanismes que van treure Catalunya de la dictadura i de l¡¯Estat unitari. Significa la inversi¨® de les velles idees i mites tan fruct¨ªfers d¡¯un sol poble i de la unitat civil. Amb la trinxadora dominant l¡¯escena pol¨ªtica no seria possible imaginar la transici¨®, l¡¯Assemblea de Catalunya, el retorn de Tarradellas, la recuperaci¨® de la Generalitat i l¡¯Estatut. Tampoc una converg¨¨ncia de forces com la que van organitzar Miquel Roca i Jordi Pujol a partir de 1974, incorporant-hi successivament els democratacristians i els socialdem¨°crates m¨¦s moderats. Encara menys que es propos¨¦s i s¡¯aconsegu¨ªs recuperar, com a votants i fins i tot quadres i militants, antics partidaris del franquisme.

Ara, l¡¯especialitat, en qu¨¨ excel¡¤leixen personatges com Puigdemont i Torra, ¨¦s la divisi¨®. Primer, l¡¯exig¨¨ncia d¡¯adhesi¨® incondicional sota amena?a de tra?doria, i despr¨¦s el repudi: aquesta ¨¦s la t¨¨cnica. El resultat, a m¨¦s de la fragmentaci¨®, ¨¦s la impot¨¨ncia i la debilitat. Si aparentment units el 2017 no van aconseguir res, poc es pot esperar que aconsegueixin tan desunits a partir de 2020.

Aquesta ¨¦s la causa de tantes sigles i falses institucions, barrets indignes per cobrir les ambicions i els ressentiments personals. Hi ha una explicaci¨® a tant esfor? destructiu, que ¨¦s la

mateixa explicaci¨® per l¡¯esfor? unitari invers. Aleshores es volia aplegar forces per obtenir poder i ara es vol fragmentar forces per retenir poder. Deu anys despr¨¦s d¡¯haver empr¨¦s el viatge catastr¨°fic cap a ?taca tothom sap que no s¨®n els objectius exhibits els que compten: la independ¨¨ncia, l¡¯estat propi, la rep¨²blica, paraules que sonen buides, conceptes de cart¨® pedra sense significat real. Quan m¨¦s s¡¯esforcen alguns a omplir-se¡¯n la boca, com els passa sobretot als dirigents d¡¯Esquerra amb la Rep¨²blica, m¨¦s forta ¨¦s la resson¨¤ncia del buit de les seves frases.

La trinxadora funciona amb el mecanisme de l¡¯ast¨²cia pol¨ªtica i el combustible d¡¯una deslleialtat sistem¨¤tica i conscient, filla de la superioritat moral que tot ho autoritza: la via unilateral, l¡¯incompliment dels acords, les reserves mentals, l¡¯engany i l¡¯ocultament, la invenci¨® sencera d¡¯un relat fonamentat en una col¡¤lecci¨® de mentides fins i tot hist¨°riques, i la llei de l¡¯embut naturalment ¨Caprofitar la legalitat i els tribunals quan van a favor i desqualificar-los quan van encontra. No ¨¦s estrany que un dels principals maquinistes de la trinxadora, Quim Torra, s¡¯hagi revoltat contra la idea de Marta Pascal d¡¯un di¨¤leg lleial entre Catalunya i Espanya.

El moment, ben especial degut a la pand¨¨mia, ¨¦s el dels governs efectius i de la solidaritat i la unitat entre pa?sos, ciutats i governs. Exactament el contrari del cam¨ª empr¨¦s per Puigdemont i Torra, que han dedicat aquests anys a l¡¯agitaci¨® i al desgovern i propugnen la deslleialtat com a consigna pol¨ªtica per tal de mantenir viu el caliu de la ruptura independentista. Tots els governs democr¨¤tics d¡¯arreu demanen unitat. La presid¨¨ncia alemanya de la Uni¨® Europea, que ha comen?ar aquest primer de juliol, t¨¦ com a lema ¡®Together for the european recovery¡¯. L¡¯¨²ltim logo del genial dissenyador Milton Glaser, pensat pel moviment BlackLivesMatter, tamb¨¦ cont¨¦ la paraula ¡®together¡¯. Aqu¨ª, aquest independentisme in¨²til i patol¨°gic llegeix obsessivament les apel¡¤lacions a la solidaritat, a la cooperaci¨® i a la unitat com l¡¯apologia franquista de la unitat d¡¯Espanya. Nom¨¦s volen unir els que divideixen. Al final, la trinxadora tamb¨¦ trinxar¨¤ els trinxadors que la menen.