Escriure una novel¡¤la d¡¯aires er¨°tics amb 96 anys

No ¨¦s que Jorge de Pallej¨¢ (Barcelona, 1924) hagi passat de Las nieves del Kilimanjaro a Cinquanta ombres de Grey, per¨° el canvi ¨¦s sorprenent. El fam¨®s autor dels cl¨¤ssics del viatge, l'aventura i la ca?a Simba, Al sur del lago Tchad i Los b¨²falos del Okavango, del penedit No matar, la opci¨®n de un cazador, dels contes Los hijos de Cam, con mambas y tigres, o la novel¡¤la Tres amigos y el azar, en la qual apareixia un elefant assass¨ª (similar a algun que va con¨¨ixer), sorpr¨¨n ara publicant als 96 anys una altra obra de ficci¨®, Martina (Universo de Letras), amb ingredients er¨°tics. Es tracta d'una nova novel¡¤la centrada en una dona seductora i una intensa relaci¨® passional i en la qual no hi surten ?frica ni animals salvatges, dos dels elements als quals ens t¨¦ acostumats. ¡°Que ning¨² es pensi que es trobar¨¤ amb sexe expl¨ªcit a l'estil Michel Houellebecq¡±, adverteix Pallej¨¢, ¡°¨¦s simplement una novel¡¤la sobre la fascinaci¨® per una dona, i als 96 anys, la veritat, no ets gaire libidin¨®s¡±, afegeix amb un somriure murri en el seu expressiu rostre patrici.

Jorge de Pallej¨¢, vidu des de fa tres anys, ha passat el confinament com un senyor a la seva torre de Pedralbes i ha aprofitat per escriure. ?s conscient de com de privilegiada ha estat la seva situaci¨® ¡°comparada amb la d'una fam¨ªlia amb dos nens en un pis petit del centre¡±. Des del porxo del seu habitatge a l'estil ¡°jo tenia una casa a ?frica¡± versi¨® alta burgesia barcelonina, prenent l'aperitiu, Pallej¨¢ observa amb afecte i certa identificaci¨® personal les dues arrugades tortugues terrestres que travessen la gespa atretes per l'excel¡¤lent pernil ib¨¨ric i les olives. Com si sabessin de qu¨¨ va la conversa, una d'elles s'enfila feixugament sobre l'altra.

Martina arrenca quan un escriptor, el David, i l'escultural dona del t¨ªtol coincideixen en business, per descomptat, en un vol d'Air France de Dubai a Londres. En seients contigus, entre atencions de les hostesses i compartint una ampolla de Dom P¨¦rignon i despr¨¦s d'uns bloody mary, intimen (no, no tant com Emmanuelle al Concorde, encara que ell observa que per la manera que t¨¦ de fer anar els coberts i de menjar ¡°aquella noia al llit havia de ser una bomba¡±). La parella es dedica a explicar-se les seves vides, incloses les relacions sentimentals, amb la sinceritat que els atorga ser del tot desconeguts. La relaci¨® continua a Londres, amb una escena a l'hotel Savoy que ens permet guaitar el ¡°cos nu, torrat, perfecte¡± de la Martina, descobrir que fa servir sostenidors negres de Versace talla quaranta i que t¨¦ una morbosa liaison amb el Saud, un xeic ¨¤rab. La hist¨°ria es tenyeix de thriller quan ella li demana a l'escriptor que l'ajudi en els embolics en qu¨¨ est¨¤ ficada i que inclouen un sinistre mafi¨®s xin¨¨s, el Wung (que l'assetja sexualment), i tamb¨¦ de metaliteratura en planejar ell, el David, escriure una novel¡¤la sobre la dona. Els personatges se citen a la finca de l'escriptor a l'Empord¨¤, on la Martina arriba amb cotxe amb un remolc amb un cavall de regal. L'argument es complica amb una trama paral¡¤lela de terrorisme isl¨¤mic¡­

¡°Sembla que ho hagi escrit un nano, oi?¡±, riu complagut Pallej¨¢, que llan?a pilotes fora amb gentilesa quan se li pregunta si aquest inesperat entusiasme sensual que respira el llibre l'ha disparat alguna circumst¨¤ncia concreta en aquest tram de la seva vida, un idil¡¤li, diguem-ne. ¡°En aquesta ¨¨poca tan conflictiva causa alegria llegir una cosa aix¨ª, encara que no sigui alta literatura¡±, esbossa. ¡°Em diverteix escriure de gent jove. La joventut ¨¦s important. Al meu net de 17 anys li dic que quan tingui n¨°via ha de llegir-li els versos de Neruda de Veinte poemas de amor y una canci¨®n desesperada. Aix¨° de la saviesa dels vells ¨¦s nom¨¦s un truc per conformar-se amb ser vell. La saviesa de deb¨° ¨¦s crear, i els vells creen poc. No ¨¦s f¨¤cil, la veritat¡±. Pallej¨¢ fa un glop de la seva coca-cola zero i dona uns copets a la seva fidel gossa Vera. ¡°Hi ha nom¨¦s dos escriptors que m'agraden ara: Houellebecq, que ¨¦s un animal, i Carofiglio, que ¨¦s com m'agradaria escriure a mi. L'altre dia vaig intentar llegir Lolita, de Nabokov: avorrid¨ªssima¡±.

Martina ¨°bviament t¨¦ claus personals. ¡°L'origen de la novel¡¤la ¨¦s un viatge als anys setanta de tornada de Vene?uela, on m'ho havia passat espl¨¨ndidament amb F¨¦lix Rodr¨ªguez de la Fuente, quan jo era vicepresident d'Adena. Tornava amb avi¨® de Caracas a Par¨ªs amb Air France, anava en business i va entrar una dona que era un tro. No, no es va asseure al meu costat, per¨° es movia molt per l'avi¨® i em vaig entretenir imaginant qu¨¨ hauria passat si s'hagu¨¦s assegut amb mi. Aquest pensament ha estat mig segle enterrat, i un dia, pensant en les mussaranyes, se'm va apar¨¨ixer la imatge d'aquella noia. D'aqu¨ª sorgeix la novel¡¤la, i aquesta Martina tan potent, amb tanta personalitat, i que mai menteix, aquesta Martina que es lliura al moro, que ha de matar, una dona amb un gran cos¡­¡±.

A Pallej¨¢, nonagenari per¨° sempre elegant, distingit, polit, gallard i una mica presumit, el preocupa que no se li hagi anat la m¨¤. ¡°Creus que parlo massa de sostenidors?, m'horroritzaria entrar en la cursileria¡±. El personatge del David ¨¦s for?a autobiogr¨¤fic. La vida de classe alta, l'escriptura, els cavalls, l'ONG a l'?ndia (Pallej¨¢ va portar, conduint ell mateix, una ambul¨¤ncia a la Fundaci¨® Vicente Ferrer a Anantapur), fins i tot l'inter¨¨s per Chatwin i Javier Reverte¡­ ¡°En realitat no t¨¦ res a veure amb la meva vida, tot i que hi ha detalls, ¨¦s clar. Ho porto al terreny que conec. El biogr¨¤fic sempre surt¡±. Pallej¨¢ ha escrit la seva novel¡¤la a m¨¤ ¡°i despr¨¦s m'he tornat boig passant-la a l'ordinador, sort que m'han ajudat la meva secret¨¤ria i el meu xofer¡±. I afirma que ja est¨¤ pensant en la propera, ¡°si tinc temps¡±. Ser¨¤ una novel¡¤la negra, sobre un assassinat, en primera persona, i transcorrer¨¤ al Querforadat, a la Cerdanya¡±.

Ell es troba molt b¨¦. ¡°Aix¨° meu ¨¦s un misteri, m'he fet una revisi¨® m¨¨dica a la Teknon i m'han dit que estic espl¨¨ndid, encara que si camino m¨¦s d'un quil¨°metre em canso, i m'he quedat sense m¨²sculs. L'altre dia vaig intentar baixar una maleta d'un altell i gaireb¨¦ em cau a sobre. Per¨° segueixo fent la meva vida. Al febrer vaig muntar a cavall, la meva egua, i aviat ho tornar¨¦ a fer. I amb moto tamb¨¦¡±. Aquests mesos de confinament no s'ha sentit sol, encara que no ha pogut veure els seus fills i nets. ¡°Em vaig sentir sol en morir la meva dona, la casa la tinc igual que quan ella hi era, no he tocat res, la seva roba encara ¨¦s als armaris i fins i tot hi ha per aqu¨ª una nota de la compra. Me n'he anat a una altra habitaci¨® i segueixo escrivint aquestes coses que potser no s¨®n gaire bones per¨° m'entretenen¡±. La conversa amb Pallej¨¢, despr¨¦s de parlar del gui¨® de la pel¡¤l¨ªcula Los demonios de la noche (no ens pod¨ªem quedar sense lleons) i del seu germ¨¤ gran aviador, a qui li van escamotejar l'abatiment d'un ca?a republic¨¤ a l'esquadrilla de Garc¨ªa-Morato, agafa un rumb m¨¦s ¨ªntim. ¡°No em preocupa la mort i no crec en el m¨¦s enll¨¤, encara que no deixo de sentir certa curiositat¡±, apunta. Despr¨¦s recorda un viatge recent a Egipte i l'excitant visita en bona companyia a la magn¨ªfica tomba de la reina Nefertari ¨Cla vida ¨¦s plena de segones oportunitats si ets atrevit, fins i tot passats els noranta¨C, i conversa sobre les idees dels antics egipcis sobre la perviv¨¨ncia del cos i l'¨¤nima.

Despr¨¦s, Jorge de Pallej¨¢ es posa dempeus i acompanya fins a la porta, travessant el jard¨ª. Acomiada agitant la m¨¤ i en creuar el llindar el seu convidat deixant enrere el petit Ed¨¨n amb els seus ocells, els seus esquirols, les seves tortugues, les hist¨°ries i l'amistat, el veter¨¤ exca?ador i escriptor mussita per a ell mateix: ¡°No, no em puc queixar¡±.