¡°La situaci¨® a Lleida s¡¯ha desbordat clar¨ªssimament¡±

Magda Campins (Barcelona, 63 anys) ¨¦s l'epidemi¨°loga al capdavant de l'hospital m¨¦s gran de Catalunya, el vaixell ins¨ªgnia de la sanitat catalana. Des del Vall d¡¯Hebron de Barcelona, el complex sanitari que va atendre m¨¦s pacients i va ingressar m¨¦s malalts amb covid-19 a les unitats de vigil¨¤ncia intensiva ¡ª3.400 persones amb la malaltia infecciosa, 355 de les quals en estat cr¨ªtic¡ª, Campins vigila l'evoluci¨® d'una pand¨¨mia interminable.

La cosa no pinta b¨¦ ¨²ltimament per a Catalunya, admet. Els n¨²meros no s¨®n bons, sobretot a Lleida, amb diversos focus descontrolats i l'amena?a d'un confinament domiciliari per frenar la transmissi¨®. Campins assenyala els errors amb duresa: ha faltat previsi¨® i recursos per a una minvada salut p¨²blica.

Pregunta. Qu¨¨ ha passat a Lleida?

Resposta. Probablement, que no s'havia previst que hi hauria un volum de persones que venia de fora a treballar en la fruita i unes condicions desfavorables i que podien estar infectats. No es va preveure. No es va adoptar cap mesura preventiva pr¨¨via ni des del punt de vista sanitari ni social. I quan es van comen?ar a detectar les infeccions, el seguiment de casos i contactes era dif¨ªcil perqu¨¨ algunes persones que havien d'estar en a?llament s'escapaven perqu¨¨ necessitaven un salari. Tant la detecci¨® preco? com el seguiment de casos ha estat dif¨ªcil i els recursos en salut p¨²blica a Lleida s¨®n insuficients.

P. El Govern insisteix que havien pres mesures i estava tot previst.

R. Jo no s¨¦ el que han fet, per¨° la situaci¨® s'ha desbordat clar¨ªssimament. Calia haver fet PCR des del principi i tenir els casos situats.

P. Per qu¨¨ ha fallat el rastreig?

R. A Lleida ha fallat perqu¨¨ eren casos molt dif¨ªcils de seguir i els professionals de salut p¨²blica necessitaven suport d'assistents socials i mediadors per explicar-los a aquestes persones el que estava passant. A m¨¦s, ha fallat la capacitat de salut p¨²blica per fer aquest rastreig. S¨®n nou persones, un n¨²mero absolutament insuficient per a la magnitud del problema.

P. A Barcelona tamb¨¦ falla el rastreig?

R. En aquests moments que els brots augmenten ser¨¤ absolutament insuficient. Alemanya t¨¦ molt ben dimensionat el personal per rastrejar. Els seus c¨¤lculs s¨®n uns 25 rastrejadors per a 100.000 habitants. A Catalunya en caldrien entre 1.500 i 2.000.

P. Catalunya est¨¤ preparada per a una segona onada?

R. Est¨¤ preparada des de la capacitat d'atenci¨® prim¨¤ria per al diagn¨°stic preco? de casos, des del laboratori per fer PCR, i des dels hospitals per afrontar els pacients que ingressen. Per¨° no haur¨ªem d'arribar a aquesta situaci¨®. Catalunya no est¨¤ preparada des del punt de vista de vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica, els recursos s¨®n absolutament insuficients i aix¨° ¨¦s el m¨¦s important en la fase de contenci¨®. Per fer una bona contenci¨®, ¨¦s essencial una vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica potent.

¡°Els recursos en vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica s¨®n absolutament insuficients a Catalunya

P. La segona onada s'avan?ar¨¤ a l'estiu, en lloc de la tardor?

R. ?s dif¨ªcil de dir. Si aconseguim contenir els brots a les comunitats, no hi hauria una segona onada. Si aquesta capacitat no existeix i comen?a a haver-hi transmissi¨® comunit¨¤ria a moltes zones, pot haver-hi una segona onada m¨¦s r¨¤pida del que esperem. Ara veiem que la calor no ¨¦s un factor que redueixi la transmissi¨®.

P. El confinament domiciliari ¨¦s l'¨²nica mesura per contenir la situaci¨® a Lleida?

R. No s¨¦ si ¨¦s l'¨²nica per¨°, tal com est¨¤ la situaci¨®, ¨¦s la mesura m¨¦s efica? per tallar de forma r¨¤pida la transmissi¨®.

P. Confinar ¨¦s un frac¨¤s en termes de gesti¨® d'una pand¨¨mia?

R. Vol dir que les mesures anteriors no funcionen. A Lleida, les mesures m¨¦s toves no han estat implantades al 100%. El confinament perimetral ¨¦s perqu¨¨ el virus no s'escampi a altres comarques, per¨° all¨¤ continua havent-hi transmissi¨®. S'hauria d'haver fet una bona tra?abilitat dels contactes, PCR massives a temporers i a la comunitat. Totes aquestes coses s'han fet parcialment.

P. L'embolic jur¨ªdic que ha generat el cas de Lleida pot passar factura a la salut?

R. Perdre un dia ¨¦s molt. L'augment de casos est¨¤ sent exponencial. M'agradaria saber quins arguments han tingut els jutges per dir que no s'implanti aquesta mesura. Aqu¨ª ens estem jugant la salut de la poblaci¨®.

P. A Barcelona es van registrar 257 casos nom¨¦s divendres, molt per sobre de la mitjana de la setmana. Est¨¤ preocupada?

R. S¨ª, temo per Barcelona. Em costa de creure que aix¨° sigui una cosa puntual del divendres perqu¨¨, a m¨¦s, durant tota la setmana hi ha hagut un augment de casos a gaireb¨¦ tots els districtes de la ciutat. Temo per Barcelona perqu¨¨ el que m'angoixa ¨¦s que Barcelona no tingui capacitat de tra?ar els contactes perqu¨¨ es col¡¤lapsa el sistema de salut p¨²blica.

¡°Temo que Barcelona no tingui capacitat de tra?ar els contactes perqu¨¨ es col¡¤lapsi el sistema de salut p¨²blica

P. Qu¨¨ es pot fer per sortir-ne?

R. Necessitem m¨¦s bona informaci¨® per a la poblaci¨®, que es doni informaci¨® di¨¤ria, transparent i comprensible del que passa perqu¨¨ siguin conscients que el problema no ¨¦s nom¨¦s a Lleida. La informaci¨® ¨¦s b¨¤sica i hi ha hagut una relaxaci¨® de la poblaci¨® amb les mesures de protecci¨®. A m¨¦s, ¨¦s urgent dotar i augmentar el nombre de persones que faci seguiment als contactes perqu¨¨ si no, ara ja no serem capa?os de fer el seguiment o ho farem amb retard. El m¨¦s important ¨¦s la informaci¨® i els recursos en salut p¨²blica.

P. T¨¦ por del que vindr¨¤?

R. M¨¦s que por, estic preocupada. Estic preocupada per tot Espanya i per Lleida especialment perqu¨¨ all¨¤, a banda del brot, hi ha un tema social a tractar. I em preocupen tamb¨¦ les grans ciutats per la densitat de poblaci¨®. La situaci¨® d'Espanya no ¨¦s de tranquil¡¤litat.