Albert Jan¨¦, de ¡®Cavall Fort¡¯: ¡°Predico l¡¯optimisme t¨¤ctic sobre el catal¨¤: cal continuar lluitant¡±

T¨¦ fama de sorrut saberut, per¨° no pot dissimular un lleu somriure quan li diuen que ¨¦s el responsable que tota una generaci¨® ¡ªo m¨¦s d¡¯una¡ª hagi apr¨¨s a barrufar en catal¨¤. Albert Jan¨¦ (Barcelona, 1930) va deixar la feina segura en un banc per traduir c¨°mics i treballar en una revista en catal¨¤ ¡°per a nens i nenes¡±, quan hi havia publicacions per a nens i publicacions per a nenes. Tota una vida dedicada a la llengua que recull el llibre miscel¡¤l¨¤nic El barrufet gram¨¤tic, coordinat per Jordi Manent (Editorial Base).

Pregunta. Jo era dels que, a Cavall Fort, hi anava a buscar el Sergi Grapes...

Resposta. Doncs se n¡¯ha fet una tesi doctoral, de les meves traduccions de Sergi Grapes. Em sembla extraordinari...

P. Se li atribueix la introducci¨® del c¨°mic europeu, francobelga sobretot, que arriba abans en catal¨¤ que en castell¨¤. Qu¨¨ ha passat amb el c¨°mic europeu? Ara tot s¨®n superherois i mangues...

R. Hi ha una crisi de guionistes. D¡¯idees n¡¯hi ha hagut sempre, per¨° en un moment donat s¡¯esgoten. Hi havia guionistes molt bons, Goscinny era fabul¨®s...

P. Cavall Fort, des del primer moment, va veure que el c¨°mic era un suport idoni per arribar als joves.

R. Al principi de la revista, hi havia discrep¨¤ncies sobre aquesta q¨¹esti¨®. Els pedagogs abominaven el c¨°mic. Deien que era nefast, que ensenyava a no llegir. Per¨° la gent de la revista, gent moderna, s¡¯hi van abocar, i es va arribar a un acord de fer un 50% de c¨°mic i un 50% de text il¡¤lustrat. Van mirar qu¨¨ hi havia a Europa, van trobar la revista Spirou, i es van enamorar dels seus personatges. Jo m¡¯hi vaig incorporar i vaig anar seguint el que es feia a Europa.

P. Avui, de quina manera es pot fer arribar la llengua als joves? Potser en suports com el cinema, la televisi¨®, els videojocs?

R. No ho s¨¦. Cavall Fort t¨¦ la compet¨¨ncia de les noves tecnologies i el digital, els m¨°bils i les pantalles, i em sembla que se¡¯n surt prou b¨¦. ?s un miracle que continu? existint. Per¨° ¨¦s un moment tan canviant, que es fa dif¨ªcil de dir quins referents poden ser adequats.

P. Al seu dia va haver de crear una llengua per traduir els c¨°mics, i va buscar un equilibri entre la norma, la naturalitat i la creaci¨® pr¨°pia.

R. A Cavall Fort continuen amb aquell model. L¡¯any 1963 el referent era el Patufet, per¨° calia distanciar-se¡¯n i que el llenguatge no fos tan noucentista, sempre sense caure en la vulgaritat o la procacitat.

P. Ha dit alguna vegada que entre una forma correcta per¨° arca?tzant i una forma incorrecta, hi ha d¡¯haver un cam¨ª del mig. Els mitjans actuals, han triat massa el cam¨ª f¨¤cil, el de preferir les formes no normatives perqu¨¨ eren m¨¦s esteses?

¡°A TV3, amb la s¨¨rie ¡®Drama¡¯ s¡¯equivoquen del tot, ¨¦s un error greu de conseq¨¹¨¨ncies molt nefastes¡±

R. Han decidit fer-ho aix¨ª, per¨° jo crec que s¡¯equivoquen. Algun cop, veient programes juvenils de la televisi¨®, he quedat horroritzat del llenguatge que fan servir.

P. Es refereix a TV3?

R. Suposo que TV3, s¨ª.

P. Qu¨¨ opina de la pol¨¨mica sobre la s¨¨rie Drama, que barreja catal¨¤ i castell¨¤?

R. S¡¯equivoquen del tot, ¨¦s un error greu de conseq¨¹¨¨ncies molt nefastes. Hi soc totalment contrari. S¡¯ha d¡¯intentar connectar la literatura narrativa amb la realitat, per¨° sempre es produeix una difer¨¨ncia. En la narrativa sempre s¡¯ha hagut de prescindir de certes particularitats de l¡¯oralitat. A mi la llengua no m¡¯ha fallat mai. De vegades costava, s¡¯hi havia de rumiar, donar-hi voltes, ser creatiu, amb formes inventades que podien tenir una resson¨¤ncia de naturalitat.

P. Durant molts anys s¡¯ha dedicat a la difusi¨® de la normativa, especialment des del diari Avui. Hem millorat pel que fa al coneixement de la llengua?

R. Hem millorat en uns aspectes que fa uns anys eren impensables i hem empitjorat en d¡¯altres. Fent de jurat en premis literaris per a joves, he vist nois i noies de setze anys que escriuen d¡¯una manera molt correcta. Per¨° despr¨¦s aix¨° no sempre s¡¯aplica. Hi ha gent que en prescindeix, potser per un complex una mica estrany. S¡¯acomplexen i incorren en desviacions de les quals podrien prescindir perfectament.

P. Al cap d¡¯una setmana de fer la secci¨® a l¡¯Avui, ja lamentava la p¨¨rdua del pronom en. Aix¨° ha empitjorat, i hi ha gent que sost¨¦ que anem a una castellanitzaci¨® progressiva. Fins a quin punt hem de lluitar contra aquesta castellanitzaci¨®?

R. Fins al punt m¨¦s alt, hem de lluitar.

P. Vost¨¨ ¨¦s membre de la Secci¨® Filol¨°gica. Qu¨¨ opina del corrent que vol esporgar el diccionari de tots els castellanismes, fins i tot dels que Fabra ja admetia?

R. Aix¨° no. Prenem l¡¯exemple de buscar. ?s un verb incorporat a la llengua des de fa molts anys, i tenim derivats com busca-raons. ?s un verb del tot leg¨ªtim. O tamb¨¦ el verb quedar en casos com ¡°no vaig poder quedar amb una noia¡±. De vegades s¡¯han fet parelles de verbs, per exemple faltar i mancar, per¨° aix¨° porta a excessos: hi havia gent que parlava d¡¯una manca d¡¯ortografia.

P. En seixanta anys, hem passat de les classes de catal¨¤ clandestines a la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. Aix¨°, que s¡¯ent¨¦n com un ¨¨xit, est¨¤ en perill?

R. Evidentment. Hi ha una reacci¨® dels enemics seculars de Catalunya, que continuen la brega. De fet, tot est¨¤ en perill, Per¨° jo predico sempre l¡¯optimisme t¨¤ctic. Hem tingut situacions pitjors en certs aspectes i el m¨®n ¨¦s tan canviant... Sense pensar en quin pot ser el resultat final, cal continuar lluitant, deixar-s¡¯hi la pell.