La meva primera vegada

Quan mor un escriptor que ha estat important per a tu, deixa un buit que no podr¨¤ tornar a omplir cap altre perqu¨¨ no tornar¨¤s mai a tenir 15 anys. Si em disculpeu la primera persona, us dir¨¦ que s¨®n els que tenia jo quan Juan Mars¨¦ em va fer lector. At¨¨s que he acabat vivint de llegir i d'escriure sobre el que llegeixo, em sembla de just¨ªcia recon¨¨ixer que part del meu sou se l'ha guanyat ell. Quan va rebre el premi Cervantes, Mars¨¦ es va adre?ar a la seva agent, Carmen Balcells, amb unes paraules de Groucho Marx que ho diuen millor: ¡°M'has donat tantes alegries que tinc ordenat, per a quan em mori, que m'incinerin i et donin el 10% de les cendres¡±.

En aquest mateix discurs va dir tamb¨¦ que ell no era un intel¡¤lectual, sin¨® un narrador. I aix¨° va ser el que el va convertir en l'estrella liter¨¤ria de l'estiu del 1985 en un petit poble ¨C20 habitants avui¨C de Las Hurdes, a la prov¨ªncia de C¨¤ceres. Alg¨² havia descobert Si te dicen que ca¨ª en l'edici¨® de Bruguera i el llibre va passar de m¨¤ en m¨¤ entre els joves que s'atrevien a anar m¨¦s enll¨¤ dels best-sellers de Dominique Lapierre i Larry Collins, aliment dels seus esperits, com el futbol de descampat i el heavy metal en radiocasset Sanyo. Juan Mars¨¦ va obrar el miracle de convertir en lectors mitja dotzena de nanos que vivien a mil quil¨°metres del Guinard¨®, per m¨¦s que els adolescents de la seva novel¡¤la no es diguessin Juli¨¢n o Francis, sin¨® Java i Sarnita. Com? Explicant-los la seva pr¨°pia hist¨°ria de fantasia, vida de carrer i sexe inexpert. Com el mateix novel¡¤lista, tots tenien els seus conflictes amb la realitat, per¨° tots eren ferms partidaris del realisme, ¡°l'¨²nic lloc on et pots menjar un bon bistec¡±.

I aix¨ª van seguir, enganxats al M¨®n Mars¨¦ i, de passada, a la literatura. Llegint tot el que escrivia i fantasiant amb la idea que tenien una relaci¨® privilegiada amb ell, una intimitat familiar amb carta blanca per perdonar-li que s'hagu¨¦s presentat al Planeta, aplaudir-li que dimit¨ªs com a jurat o preocupar-se ¨Ccom per un oncle malalt¨C les poques vegades que incorria en el que ell mateix anomenava ¡°prosa sonall¡±. Per acabar de consolidar aquell parentiu imaginari, la seva filla Berta va comen?ar a publicar llibres i a les solapes es presentava com una del grup: ¡°Filla d'escriptor i extremenya¡±. Un d'aquells atordits joves va acabar fins i tot vivint un temps a Barcelona, a uns passos de la pla?a Rovira ¡ªel lloc on arrenca El embrujo de Shanghai¡ª, assistint com a cronista al lliurament del Cervantes a Alcal¨¢ de Henares i parlant amb ell per a algun reportatge. No es va atrevir mai a dir-li que li va canviar la vida. Ni que tenia amb ell un deute del 10%.