L¡¯escriptor a la ciutat a¨¨ria

L'entrevista transcorre en castell¨¤ malgrat que l'entrevistat ent¨¦n i parla el catal¨¤. L'entrevistat ¨¦s Juan Pablo Villalobos (Guadalajara, M¨¨xic, 1973), escriptor barcelon¨ª des de fa disset anys. Villalobos lamenta que no parlin amb ell en catal¨¤, i descriu situacions quotidianes en qu¨¨ el seu interlocutor s'adre?a a ell invariablement en castell¨¤. Explica que fa poc, en un c¨¤mping, van demanar-li d'on era: ¡°Vaig dir que era de Barcelona, per¨° aquell home va insistir que d'on era jo de veritat. Hi ha una obsessi¨® amb aquestes classificacions que no hauria de ser pr¨°pia d'una ciutat com Barcelona¡±.

La dona de Villalobos, l¡¯Andreia, ¨¦s brasilera, i els seus dos fills van n¨¦ixer a la ciutat comtal. ?s l'arribada dels nens el fet que l'acaba convertint en barcelon¨ª, diu el novel¡¤lista. ¡°?s f¨¤cil viure aqu¨ª sense plantar-hi arrels, ¨¦s una ciutat a¨¨ria, pots viure en una bombolla, ser-hi de pas¡±, opina Villalobos assegut al seu estudi de treball, al carrer Bail¨¨n. Assegura que ell va viure a la bombolla durant els primers cinc anys, encetats amb els seus estudis de doctorat en Teoria de Literatura i Literatura Comparada pels qual va aterrar a la capital catalana. ¡°Pisos compartits, la platja, les places, els viatges per Espanya i Europa... ?s una ciutat procliu a aquesta temporalitat, potser perqu¨¨ ¨¦s portu¨¤ria. ?s f¨¤cil viure d'esquena a la seva hist¨°ria, als seus barris i idiosincr¨¤sia. Barcelona t¨¦ un germen de ciutat desidentitzada, de ciutat global¡±.

La culminaci¨® de la seva adaptaci¨® a Barcelona ¨¦s la vida de barri, a Gr¨¤cia

Les coses van canviar quan l¡¯Andreia va donar a llum el seu primer fill, amb les visites al metge, la preparaci¨® per al part, els col¡¤legis, les activitats extraescolars i, m¨¦s endavant, amb les classes que Villalobos va comen?ar a impartir a la universitat. La culminaci¨® de la seva adaptaci¨® a Barcelona ¨¦s la vida de barri, a Gr¨¤cia. Quasi tot succeeix en un radi d'un quil¨°metre, comenta Villalobos: el col¡¤legi de la seva filla, l'estona que ¨¦s amb ella a la pla?a mentre juga amb els amics de l'escola; l'hora que consumeix sempre al mateix bar, llegint, mentre espera que la nena finalitzi la classe de ballet. Les xerrades a les llibreries Taifa ¨Camb un vas de patxaran o de mezcal¨C i a l'Obaga; tamb¨¦ hi ha la seva fidelitat a tres parades del mercat de Lesseps, com la carnisseria on el proveeixen amb la carn que utilitzar¨¤ per preparar guisats mexicans, i a la que dies despr¨¦s torna per mostrar a les dependentes fotografies del resultat.

Aquest micromon de barri ¨¦s una de les caracter¨ªstiques barcelonines que l'escriptor ha mimetitzat. Hi ha altres peculiaritats locals que ha fet seves, com el que ell descriu com ¡°l'orgull de viure aqu¨ª i dir que no vas a la platja de Barcelona¡±: ¡°El nou barcelon¨ª, que no coneix la costa, o que no t¨¦ casa a l'Empord¨¤, sap que en 20 minuts pot ser a la Barceloneta. A mi m'encanta la Barceloneta, per passejar-hi o per fer un arr¨°s, per¨° si em banyo al mar, ¨¦s a la Costa Brava¡±. Villalobos, apassionat del futbol, va afirmar el 2019 en una entrevista a La Vanguardia que, per fidelitat a clubs minoritaris, hauria haver-se fet de l'Espanyol, per¨° admetia que ¨¦s culer ¡°per gaudir una mica de la vida¡±. ¡°El cor em demanava ser de l'Espanyol, i patir, i tenir dos o tres amics periquitos, como ho era amb l'Atlas [club de Guadalajara]¡±. Villalobos avui explica que les seves simpaties pel Bar?a depenen en veritat de la seva filiaci¨® per jugadors com Rafa M¨¢rquez, Neymar, Iniesta i Xavi. I malgrat aix¨°, afegeix, el Bar?a, la seva vessant m¨¦s global, tamb¨¦ pot ser un obstacle per con¨¨ixer la diversitat de Barcelona, perqu¨¨ un estranger dif¨ªcilment arribar¨¤ a tenir contacte amb l'abonat del Camp Nou que fa quaranta anys que ocupa el mateix seient.

El nou barcelon¨ª, que no coneix la costa, o que no t¨¦ casa a l'Empord¨¤, sap que en 20 minuts pot ser a la Barceloneta. A mi m'encanta

La fam¨ªlia Villalobos va viure entre el 2011 i el 2014 al Brasil, per¨° van voler tornar a Barcelona. La seva aposta per la ciutat el desmarca, explica, dels novel¡¤listes que van passar per aqu¨ª per¨° amb el cap al seu pa¨ªs d'origen. Ell va ser un escriptor mexic¨¤ fins que en les seves dues darreres obres ¨Ctotes les seves novel¡¤les han estat publicades per Anagrama¨C, el mapa de la seva ciutat d'adopci¨® va guanyar protagonisme. La seva evoluci¨® com a escriptor ha anat en paral¡¤lel a la seva adaptaci¨® a Barcelona. Es considera un creador que escriu una ¡°nova realitat, entre mons, que no ¨¦s d'enlloc i que observa amb dist¨¤ncia ir¨°nica¡±. Per aix¨° va buscar referents d'autors llatinoamericans que van deixar que Barcelona impregn¨¦s la seva obra, com Sergio Pitol o Jos¨¦ Donoso, per¨° sobretot, el xil¨¨ Roberto Bola?o. ¡°?s un problema grand¨ªssim a nivell literari quan perds la teva forma de parlar perqu¨¨ t'est¨¤s adaptant a un lloc nou. Bola?o em va ajudar a perdre-hi la por¡±.