L¡¯en¨¨sima mutaci¨® de Converg¨¨ncia

Dijous que ve els militants de Junts per Catalunya, la nova formaci¨® ¡ªencara que mantingui el nom d¡¯una altra d¡¯anterior¡ª liderada pel t¨¤ndem Carles Puigdemont-Jordi S¨¤nchez, coneixeran l¡¯esborrany de la pon¨¨ncia pol¨ªtica que s¡¯aprovar¨¤ el 4 d¡¯octubre. El text esbossar¨¤ la vocaci¨® del partit m¨¦s enll¨¤ de l¡¯hiperlideratge de l¡¯expresident, escapat de la just¨ªcia. Per¨° Junts ¨¦s, a m¨¦s, l¡¯¨²ltim intent d¡¯organitzar l¡¯espai deixat per l¡¯extinta Converg¨¨ncia Democr¨¢tica de Catalunya (CDC), l¡¯en¨¨sima mutaci¨® d¡¯un gen que lluita per mantenir l¡¯hegemonia pol¨ªtica en aquest territori.

La idea del ¡°gen convergent¡± va ser encunyada fa anys per la premsa catalana per explicar els canvis dins d¡¯aquest espai, que li han perm¨¨s mantenir elevades cotes de poder. La m¨¤xima expressi¨® d¡¯aquesta hegemonia van ser els anys daurats del pujolisme a la Generalitat i a Madrid, basada a pactar a tort i a dret a canvi de traspassos i arranjaments econ¨°mics.

¡°El gen convergent ¨¦s perfectament capa? de destruir el seu propi partit per sobreviure¡±, va assegurar el 2017 el periodista Enric Juliana. I Junts per Catalunya ¨¦s aquest ¨²ltim intent per donar l¡¯impuls final a l¡¯envit contra l¡¯Estat, encara implosionant les seves arrels. Arriba despr¨¦s de transformacions successives de la marca original ¡ªCDC¡ª, primer com a resposta for?ada a les causes per corrupci¨® i despr¨¦s com a resultat de les lluites intestines derivades del proc¨¦s independentista.

El successor de Pujol. La mutaci¨® estava en marxa en obrir-se el mel¨® successori de CDC l¡¯any 2000, quan el patriarca, Jordi Pujol, va decidir cedir el seu lloc i va apuntar Artur Mas. Sobreviuria el projecte sense el responsable de sis vict¨°ries consecutives? El Govern tripartit de PSC, ERC i ICV (2003-2010) va ser una travessia al desert per a Artur Mas, per¨° li va servir per fer evolucionar el partit d¡¯ordre del seu padr¨ª i avan?ar a una formaci¨® amb una pol¨ªtica econ¨°mica homologable a la del PP, l¨ªder en les receptes de l¡¯austeritat.

El setge de la just¨ªcia. Els esc¨¤ndols de corrupci¨® que ja estaven en l¡¯aire el 2005 (quan socialista Pasqual Maragall va etzibar a Mas el seu c¨¨lebre ¡°Tenen un problema, i es diu 3%¡±) i els de la fam¨ªlia Pujol van acabar per donar l¡¯estocada a CDC. La confessi¨® de Pujol va ser demolidora. Encara m¨¦s els indicis de corrupci¨® del cas Palau, que el 2015 ja eren clars i van acabar en condemna: el partit va cobrar 6,6 milions en comissions il¡¤legals a canvi de l¡¯adjudicaci¨® d¡¯obra p¨²blica. L¡¯equilibri entre posar en relleu el llegat dels dirigents hist¨°rics i allunyar-se de la pudor de la corrupci¨® est¨¤ de fons en totes les mutacions posteriors de Converg¨¨ncia.

Les fractures del proc¨¦s. Trencada la federaci¨® de CiU a causa del proc¨¦s ¡ªUni¨® no va voler acompanyar CDC en la deriva separatista¡ª, van arribar les eleccions auton¨°miques del 2016. Converg¨¨ncia va tornar a quedar amagada, aquesta vegada en la f¨®rmula de Junts pel S¨ª (al costat d¡¯ERC), amb qu¨¨ gran part de l¡¯independentisme va intentar fer el salt definitiu per¨° que va quedar lluny del 50% dels vots. Mas, for?at per la CUP, va cedir la presid¨¨ncia de la Generalitat al llavors desconegut alcalde de Girona, Carles Puigdemont.

Neix el PDeCAT. En plena carrera accelerada del proc¨¦s, que culminaria amb la fallida declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia del 2017, Puigdemont va impulsar la creaci¨® del Partit Dem¨°crata Europeu Catal¨¤ (PDeCAT). Per¨° un ter? dels militants de CDC que van participar en la consulta de maig del 2016 va refusar enterrar l¡¯antiga formaci¨®. Les diferents fam¨ªlies del partit van acabar enfrontades, i la designaci¨® de Marta Pascal com a coordinadora va crear una fractura amb els m¨¦s propers a l¡¯independentisme que se saldaria amb una altra nova marca: la fundaci¨® del primer Junts per Catalunya.

El PDeCAT, te¨°ricament l¡¯hereu directe de CDC, no s¡¯ha presentat mai a unes eleccions amb les seves pr¨°pies sigles. En les eleccions del 2017, despr¨¦s de l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®, Pascal va cedir davant de Puigdemont per elaborar aquesta llista anomenada Junts per Catalunya, una f¨®rmula oberta, plena d¡¯independents i amb poc pes de neoconvergents. Una coalici¨® que va acabar sotmesa als designis de l¡¯expresident, escapat a finals d¡¯octubre del 2017 a Waterloo (B¨¨lgica) per no ser jutjat.

Un partit per a l¡¯expresident pr¨°fug. Puigdemont i Pascal van acabar enfrontats i l¡¯expresident pr¨°fug fins i tot va crear una altra formaci¨®, la Crida, per for?ar una fusi¨®. L¡¯ara eurodiputat va aconseguir defenestrar Pascal el 2018 i res no impedia per fi alinear a la formaci¨® amb les seves idees. Per¨° no va ser aix¨ª. Puigdemont volia una conflu¨¨ncia total per¨° ha trobat una direcci¨® combativa que insisteix a defensar el llegat convergent. Artur Mas guarda un silenci sepulcral. Alguns dels pol¨ªtics presos per sedici¨® i malversaci¨®, hist¨°rics de CDC, donen suport a Puigdemont, que va ser ungit president de la nova Junts per Catalunya la setmana passada, amb un 99% dels vots. ?s l¡¯en¨¨sima mutaci¨®, i l¡¯¨²ltim CIS catal¨¤ ja mostra una remuntada i un empat t¨¨cnic amb ERC per a unes eleccions auton¨°miques encara sense convocar.