Leopoldo Pom¨¦s, buscador del misteri

Leopoldo Pom¨¦s (Barcelona,1931- Girona, 2019) no va ser mai un fot¨°graf d'an¨¨cdotes, sempre va voler anar m¨¦s enll¨¤. Buscava transcendir l'instant decisiu, arribar als detalls amagats de la intimitat. Passava el dia mirant, aprofundint en els matisos, per aquest motiu recordava Goethe quan va dir que ¡°pensar ¨¦s m¨¦s interessant que saber, per¨° menys interessant que mirar¡±. Aix¨ª, bona part de la vida del fot¨°graf i publicista catal¨¤ va transc¨®rrer buscant la llum entre les ombres, intentant evadir per uns segons els aspectes m¨¦s tangibles de la vida real atret pel misteri.

¡°Era un cercador del misteri. Sempre que disparava una foto ho feia perqu¨¨ hi havia alguna cosa que li cridava l'atenci¨® sense realment saber qu¨¨ era¡±, destaca Karin Leiz, que va ser la seva dona, s¨°cia i musa, i ara comiss¨¤ria, juntament amb la seva filla Juliet Pom¨¦s Leiz, de la primera exposici¨® dedicada al fot¨°graf despr¨¦s de la seva mort. Es tracta d'una mostra que, sota el t¨ªtol Despr¨¦s de tot, reuneix prop de 100 c¨°pies d'¨¨poca, o vintage, de les quals una tercera part s¨®n imatges in¨¨dites. En el seu conjunt aporten una lectura m¨¦s ¨ªntima a l'¨¤mplia i heterog¨¨nia obra d'aquest renovador de la fotografia, reconegut de manera tardana amb el Premi Nacional de Fotografia, que va rebre el 2018. Revelen aquelles constants?¨Cles comiss¨¤ries s'hi refereixen com a obsessions¨C que es repeteixen al llarg de la llarga traject¨°ria de l'autor: les dones, la llum sense ombra, les finestres i forats negres, la forma i l'espai, les sabates, els paisatges, tots configuren un univers tan ple de veritat com de fantasmes.

L'exhibici¨® forma part de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que es fa a Palafrugell de l'1 d'agost a l'11 d'octubre. ¡°Est¨¤ composta per fotografies de formats molt diversos. No totes les c¨°pies estaven intencionades, inicialment, per ser exposades. Algunes les va fer el mateix autor com a part del proc¨¦s de laboratori, i el visitant sensible hi podr¨¤ percebre l'emoci¨® de la recerca de l'autor¡±, explica Juliet. ¡°?s especialment important la visita presencial, ja que el paper, les diferents mides i l'acci¨® del pas del temps sobre la c¨°pia tenen cert protagonisme i afegeixen emoci¨® al conjunt¡±.

L'artista va aprendre del seu pare a mirar les persones. A escodrinyar els gestos dels vianants assegut a les concorregudes terrasses de Barcelona, lluny encara d'imaginar que la seva obra passaria a formar part no nom¨¦s de la mem¨°ria col¡¤lectiva de la seva ciutat sin¨® de tota una generaci¨®. ¡°Cap altre espectacle es podia comparar al fet d'observar i endevinar les vides d'aquelles persones an¨°nimes que potser no tornaria a veure mai¡±, escriuen les comiss¨¤ries en un text que acompanya la mostra. ¡°Convertit en fot¨°graf, aquest exercici d'observaci¨® va ser l'origen del seu infinit inter¨¨s i empatia per l'¨¦sser hum¨¤¡±. Tamb¨¦ el desencadenant d'una consci¨¨ncia que li va venir ben d'hora: a trav¨¦s de l'ocult, la imaginaci¨® arriba a l'infinit. ¡°Una fotografia ¨¦s bona quan la seva contemplaci¨® no s'atura en el que ¨¦s visible¡±, solia repetir l'autor. D'aqu¨ª potser la seva atracci¨® per les finestres i els forats negres. ¡°L'obsessionaven les finestres on no veus qu¨¨ hi ha al darrere. ¡°Una fotografia que nom¨¦s permet aturar-se en el que es veu era una mala foto per a ell. Sempre buscava una imatge amb un contingut que port¨¦s a la reflexi¨®¡±, apunta Leiz.

De manera potser inconscient, la seva mirada sempre va estar acompanyada per una tend¨¨ncia gr¨¤fica que delatava el seu gust per l'espai i la forma. Una tend¨¨ncia aguditzada pel seu contacte amb els artistes de Dau al Set, a qui va saber recon¨¨ixer el mestratge del jove autodidacta en el camp de la fotografia. La seva influ¨¨ncia seria decisiva en la traject¨°ria d'aquest artista, que va mostrar la seva obra per primera vegada el 1955 a les Galer¨ªas Layetanas, un inici no lliure de controv¨¨rsia, per¨° tamb¨¦ benvingut per l'aflu¨¨ncia de p¨²blic i l'acceptaci¨® intel¡¤lectual. ¡°Tracta la imatge com un element compositiu ordenat dins d'un espai determinat on, per exemple, s'aprecia una voluntat gr¨¤fica de saturar el negre o de prescindir de la recerca de les textures pr¨°pies de cada objecte amb la finalitat de jugar amb el volum. La composici¨® juga un paper molt important per a ell¡±, destaca la seva filla Juliet.

¡°Tenia una tend¨¨ncia molt marcada a buscar una llum blanca, sense ombres¡±, assenyala Leiz. Aix¨° ho va descobrir a mitjans dels anys cinquanta, despr¨¦s d'una ¨¨poca en qu¨¨ havia fet tot el contrari, una ¨¨poca de penombra i fosca on els negres estaven molt for?ats¡±. Imatges que el cr¨ªtic d'art Alexandre Cirici Pellicer va anomenar ¡°melanografies¡± pel seu car¨¤cter tr¨¤gic. De sobte va comen?ar a buscar aquest altre tipus de llum. ¡°Cirici tamb¨¦ parlava del que a mi em continua interessant: la llum. Trobar la llum a l'ombra. ?s la llum que m¨¦s m'atreu. El sol, en aquest pa¨ªs nostre, ¨¦s un gran productor d'ombres, que queden fins i tot fotog¨¨niques, per¨° a mi aquesta llum no m'atreu¡±, recordava l'autor en una entrevista el 2007 a El Peri¨®dico. S¨®n dues les imatges que pertanyen a la s¨¨rie Imatge blanca (1959) que apareixen a l'exposici¨® com a exemple d'aquesta llum blanca. En aquestes fotografies Karin posa per al seu marit en una platja de Castelldefels quan cau la tarda. ¡°La de menor format ¨¦s in¨¨dita¡±, assegura la model, ¡°va ser un regal. Jo no l'havia vist mai. El Leopoldo la va descobrir furgant en el seu arxiu fa nom¨¦s tres anys. 'Mira quina meravella', em va dir. Ja estava retirat de l'estudi publicitari, quan va comen?ar a obrir caixes plenes de negatius i contactes. Hi havia moltes de les fotos in¨¨dites que s'inclouen a l'exhibici¨®. Imatges en cert moment rebutjades, a les quals a causa del treball publicitari no havia pogut prestar la deguda atenci¨® al laboratori. Amb la maduresa va descobrir imatges que va voler ampliar. Va deixar una llista. Encara no hem pogut ampliar-les totes, per¨° es far¨¤¡±.

La recerca de la llum blanca neix en un altre retrat de dona datat el 1954 que reflecteix la llum a les ombres: l'enigm¨¤tic perfil hel¡¤l¨¨nic de qui va ser el seu primer amor i tamb¨¦ la seva primera model fotogr¨¤fica, Nuria Closas (germana de l'actor Alberto Closas). ¡°Recordo que quan vaig fer aquesta fotografia vaig sentir que estava entrant en un m¨®n del qual ja no sortiria mai m¨¦s¡±, diria molts anys m¨¦s tard. Mai va creure haver-lo superat. Era precisament en els retrats femenins on l'artista reconeixia ser m¨¦s conscient de la dificultat de l'art de la fotografia, potser tamb¨¦ on la seva atracci¨® per l'enigma arribava a les cotes m¨¦s altes. ¡°Sempre va sentir una admiraci¨® enorme per les dones¡±, explica Leiz. ¡°A banda que li agradaven com a home, sempre les va venerar, com a ¨¦ssers amb unes propietats que despertaven la seva admiraci¨®. Fins i tot en les seves fotografia m¨¦s sexis, els seus components s¨®n sempre a favor de la dona. Sempre enaltint-la, tot el contrari de la dona objecte. A trav¨¦s de les fotografies va intentar esbrinar i reflectir l'ess¨¨ncia del que les feia diferents dels homes.¡±.

S¨®n molts els qui el recordaran com el creador de les Bombolles Freixenet o com a autor d'un anunci que es va escapar de la censura franquista, la noia rossa de Terry sobre un cavall a la platja. Imatges que han passat a formar part del subconscient col¡¤lectiu espanyol. Tot i aix¨ª, Pom¨¦s sempre es va considerar per sobre de tot un fot¨°graf. Un amant de la vida, i el descobriment del significat de l'hedonisme li va donar ales per mirar el m¨®n sense cotilles i captar-ne el misteri. ¡°En la seva ¨²ltima etapa portava una c¨¤mera digital a la butxaca¡±, recorda Leiz. ¡°Tot i sentir-se fr¨¤gil disparava des del cotxe, o manava parar per apropar-se i observar. Sempre tornant a les mateixes obsessions, fins i tot en els seus ¨²ltims dies a l'hospital. Va morir amb la c¨¤mera a prop¡±.