Mishima reapareix despr¨¦s de sis mesos sense actuacions

Era una nit que s'havia de solucionar per la directa, sense fer marrada i anant de dret al moll de l'os. Aix¨ª que Mishima, un dels grups m¨¦s significatius del pop local, reis de l'amor i els seus desamors quan es comen?a a intuir que la joventut t¨¦ final, van aplicar al p¨²blic que es va apropar al F¨°rum una recepta a for?a de cl¨¤ssics i de can?ons d'aquestes que teixeixen fidelitats, que s'intueixen inici¨¤tiques o que, simplement, ens parlen de quan est¨¤vem menys masegats per la vida. Amb aquests temes a la base van trenar un espl¨¨ndid, entretingut i solvent concert a Les Nits del F¨°rum, i van tancar aix¨ª sis mesos d'obligat silenci per pand¨¨mia. Una nit rara, va dir Carab¨¦n, encara que potser no es referia al fet que el seu Bar?a no disput¨¦s en aquells moments la final de la Copa d'Europa. No se sap si, si s'hagu¨¦s jugat, Carab¨¦n hauria recorregut a l'auricular discret amb qu¨¨ Tete Montoliu aconseguia actuar sense perdre's ni un detall del partit en curs de l'equip del seu cor.

Per¨° no hi va haver futbol diumenge a la nit, sin¨® aquest ram de can?ons que han convertit Mishima en un excel¡¤lent grup de pop adult en el qual els dubtes sobre l'amor prist¨ª van creixent a mesura que la vida quotidiana fa la seva feina. No existeix l¡¯amor feli?, van cantar recordant Brassens. Malgrat tot, el rerefons rom¨¤ntic de la banda, aquest protagonista que reflexiona sobre els seus sentiments i es fa preguntes m¨¦s enll¨¤ de les banalitats, ¨¦s qui acaba fixant l'argument central perqu¨¨ el p¨²blic tingui en Mishima un dels seus referents. Tot i aix¨°, en la primera part de l'actuaci¨®, on es van dedicar a peces com la veterana Cert, clar i breu, i les m¨¦s recents Una sola manera o S¡¯haur¨¤ de fer de nit, el p¨²blic, mitja entrada llarga al recinte, no va acabar de manifestar aquest nivell d'entusiasme que ¨¦s l'avantsala del triomf apote¨°sic. La nit, tant en la caiguda de la llum d'una actuaci¨® comen?ada de dia, com referent a la marxa de l'actuaci¨®, va avan?ar amb cautela.

Va ser a partir del primer ter? del concert quan amb peces com Tornar¨¤s a tremolar picar de mans i aixecar-se de la cadira per ballar dempeus van marcar el tarann¨¤ del concert a partir del qual va girar cap a les comicitats. L'actuaci¨®, en velocitat de creuer, amb un Carab¨¦n de poques paraules i la banda marcant cam¨ª amb la seva aclaparadora efici¨¨ncia, va ser una successi¨® d'¨¨xits gaireb¨¦ sense descans. Guspira, estel o car¨ªcia, Els vespres verds, La tarda esclata, L¡¯olor de la nit i ja en bisos Un tros de fang van marcar algun dels punts ¨¤lgids d'un concert entre coneguts, un record m¨¦s que potser ens haurem d'adaptar a aquesta situaci¨® durant for?a temps. De fet, el mateix bateria del grup, Alfons Serra, va dir sentir-se com al Primavera d'estiu. Que l'optimisme no falti.