El pla de les Tres Xemeneies preveu l¡¯¨²s hoteler a les torres

El Pla director urban¨ªstic (PDU) de les Tres Xemeneies ha estat inicialment aprovat per la Comissi¨® d'Urbanisme de la Generalitat. El planejament incrementa el nombre d¡¯habitatges de 1.700 a 1.800 i preveu que les Tres Xemeneies tinguin ¨²s econ¨°mic, un ep¨ªgraf que inclou un hotel. Totes dues novetats han estat introdu?des per facilitar la viabilitat econ¨°mica de la transformaci¨® d'un sector estrat¨¨gic: est¨¤ enganxat a Barcelona, a primera l¨ªnia de mar, i ¨¦s enorme, 32 hect¨¤rees. La majoria del s¨°l, ara industrial, pertany a la societat Front Mar¨ªtim del Bes¨°s, formada per Endesa i Metrovacesa.

L'aprovaci¨® inicial, en la qual nom¨¦s els comuns van votar en contra ¡ªentenen que est¨¤ pensada perqu¨¨ els promotors n¡¯obtinguin beneficis¡ª, va passar inadvertida a principis d'agost. Va ser anunciada un divendres a la tarda mentre al Parlament es debatia sobre la monarquia i la sortida de Joan Carles I d'Espanya. Com que l¡¯agost ¨¦s inh¨¤bil a efectes d'exposici¨® p¨²blica, el document del PDU encara no est¨¤ disponible. Per¨° el Departament de Territori avan?a els grans n¨²meros.

L'espai tindr¨¤ tres parts. La nova construcci¨® es concentrar¨¤ prop de les vies de la l¨ªnia de tren del Maresme i els edificis tindran entre tres i nou plantes. Nom¨¦s n¡¯hi haur¨¤ un de 18, que superar¨¤ l'altura de la sala de turbines. La part central del sector ser¨¤ un gran parc, que envoltar¨¤ l'antiga t¨¨rmica. I una tercera franja ser¨¤ la platja.

Sobre els usos dels gaireb¨¦ 300.000 metres de superf¨ªcie que es construiran, s'han modificat respecte al primer document de treball: augmenta el s¨°l per a habitatge (fins a un 65% de total que es construir¨¤) i cau el s¨°l per a activitat econ¨°mica (un 35%).

La ra¨® ¨¦s senzilla: els promotors guanyen m¨¦s diners venent pisos que no pas oficines, espais comercials o hotelers. Com m¨¦s habitatge, m¨¦s atractiu com a negoci. L'augment de pisos sobre el que estava previst (de 1.702 a 1.844) tamb¨¦ s'explica perqu¨¨ finalment un 40% seran de protecci¨®, menys rendibles. N'hi haur¨¤ 1.106 de renda lliure, i 738 de protegits, el 50% de lloguer.

En aquesta operaci¨®, el 76% de l'espai ser¨¤ p¨²blic (equipaments, zones verdes i vi¨¤ries) i els costos d'urbanitzaci¨® s¨®n molt elevats: 82,5 milions d'euros. Nom¨¦s en serveis viaris (fer carrers) el cost ¨¦s de 34 milions. Entre les c¨¤rregues que han de pagar els propietaris del s¨°l s'ha incl¨°s el trasllat de la subestaci¨® d'Endesa (19 milions) i, en canvi, no es preveu la ¡°reparaci¨® i consolidaci¨®¡± de les Tres Xemeneies.

L'altra gran q¨¹esti¨® ¨¦s veure qu¨¨ passar¨¤ amb els edificis de l'antiga central t¨¨rmica. La sala de turbines ser¨¤ un equipament. I l'¨²s de les Tres Xemeneies est¨¤ qualificat d'activitat econ¨°mica, sense m¨¦s concreci¨®. I davant la dificultat que una o diverses administracions p¨²bliques es facin c¨¤rrec del cost de mantenir-les, la idea ¨¦s que el conjunt passi a mans p¨²bliques (pel 10% de la superf¨ªcie total que es construeixi que l'administraci¨® es queda en aquesta operaci¨®), per¨° s'explotin en r¨¨gim de concessi¨® per a usos econ¨°mics, que podrien ser oficines o un hotel, explica el secretari d'Agenda Urbana i Territori de la Generalitat, Agust¨ª Serra. El secretari defensa ¡°la qualitat urbana¡± del dibuix del PDU. Sobre les activitats concretes a les tres torres, apunta ¡°q¨¹estions ambientals, de transici¨® energ¨¨tica i noves tecnologies.¡±

El Pla director urban¨ªstic mostren que s'ampliaria la sala de turbines en un extrem. Aix¨° permetria tenir un edifici de nova construcci¨®, que podria comen?ar a funcionar quan estigu¨¦s acabat, sense esperar que es rehabilit¨¦s el conjunt.

A les tres torres es preveu construir-hi fins a 18.000 metres quadrats. Una part es construiria en un edifici allargat de quatre plantes, que es penjaria de la part alta de l'estructura de la base. I a la part baixa de cada torre es podrien construir quatre plantes m¨¦s. En altura, equivaldrien a l¡¯espai de les plantes 15 i 25 d'un edifici convencional.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, que tamb¨¦ ¨¦s presidenta del Consorci del Bes¨°s, celebra que finalment el PDU inclogui les reserves del 40% d¡¯habitatge assequible; en canvi, considera ¡°un error que no s'obligui Endesa a fer-se c¨¤rrec del cost del trasllat de la subestaci¨® despr¨¦s de tenir l'espai buit durant anys¡±.

En nom de Front Mar¨ªtim del Bes¨°s, la societat propiet¨¤ria del 70% d'aquest decisiu ¨¤mbit, parla el director de S¨°l de Metrovacesa, Miguel D¨ªaz Batanero. Assenyala que no coneixen el detall del pla, per¨° veu ¡°una gran not¨ªcia que arribi l'aprovaci¨® inicial perqu¨¨ es desenvolupi aquesta zona de l'¨¤rea de Barcelona, que ¨¦s una gran oportunitat¡±. Per als edificis de l'antiga t¨¨rmica aposta per una ¡°barreja d'usos p¨²blics i privats¡±. ¡°Que sigui 100% p¨²blic seria dif¨ªcil fer-ho viable, i que sigui 100% privada no s'entendria¡±, constata, i admet la ¡°complexitat¡± de donar sortida a un edifici ¡°tan ic¨°nic¡±.

Sobre els futurs edificis, D¨ªaz Batanero assegura que la societat t¨¦ la intenci¨® de desenvolupar el sector. ¡°Seria l'escenari natural, a Metrovacesa som promotors, el nostre negoci no ¨¦s entrar-hi i vendre, sin¨® participar-hi fins al final¡±.

Mentre s'espera saber els detalls del PDU, des de la Plataforma Tres Xemeneies Roger Hoyos critica el que considera ¡°una edificabilitat excessiva, que donar¨¤ lloc a unes plusv¨¤lues obscenes¡±. Ent¨¦n que s'ha augmentat la proporci¨® d¡¯habitatge ¡°per no tocar els beneficis dels privats¡± i parla d'un ¡°pelotazo¡±. Respecte al futur de les torres, la plataforma aposta clarament per la proposta d'un grup internacional d'experts dirigits per l'exrector de la Universitat de Barcelona M¨¤rius Rubiralta: un Hub Internacional de Coneixement per al Desenvolupament Sostenible i la Pau.