La primera gran fita del Sindicat de Llogaters

L'aprovaci¨® al Parlament catal¨¤ de la regulaci¨® del preu dels lloguers ¨¦s una fita per al Sindicat de Llogaters, organitzaci¨® creada fa quatre anys. L'experi¨¨ncia d'altres moviments per l'habitatge a la ciutat, la imparable pujada dels lloguers (s'han doblat des del 2012), l'expulsi¨® de ve?ns dels seus barris, un govern local alineat ideol¨°gicament, una h¨¤bil gesti¨® comunicativa i un relatiu consens social han portat el Sindicat a aconseguir una regulaci¨® ¡°hist¨°rica¡± per¨° ¡°de m¨ªnims¡±.

El Sindicat de Barcelona t¨¦ avui 2.000 afiliats, tres treballadors alliberats que fan mitja jornada i comparteix un local a Sant Antoni amb una altra entitat. L'organitzaci¨® assegura que es finan?a amb les quotes (entre 18 i 100 euros anuals) i ¡°donacions¡± i que no rep subvencions. S'han replicat sindicats a vuit ciutats catalanes m¨¦s.

El Sindicat es va crear fa set o vuit anys. Els activistes pel dret a l'habitatge de la ciutat que va veure n¨¦ixer la PAH feia temps que donaven voltes a la idea de replicar a Barcelona una organitzaci¨® com les que hi ha a Alemanya, Dinamarca i els Estats Units i t¨¦ dos objectius: defensar els llogaters i actuar com a grup de pressi¨® davant de les administracions. La International Union of Tenants agrupa 67 organitzacions de 45 pa?sos. A Su¨¨cia, per exemple, el sindicat de llogaters ¨¦s qui fixa els preus.

La primera reuni¨® en la qual es va proposar la idea es remunta a la tardor del 2016. La ciutat vivia una tempesta perfecta (m¨¦s demanda que oferta, pressi¨® tur¨ªstica i joves que no podien comprar) que va disparar els preus del lloguer. A 35 barris la renda superava el salari m¨ªnim i el 90% dels desnonaments eren de fam¨ªlies que no podien pagar el lloguer. Amb aquest panorama, la iniciativa la va prendre l'Observatori DESC (de drets econ¨°mics, socials i culturals), una organitzaci¨® experta en q¨¹estions d¡¯habitatge en la qual fa una d¨¨cada van treballar l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i diversos membres del seu primer govern.

En un primer moment, el DESC va convocar entitats ve?nals i col¡¤lectius lligats a l'habitatge i uns mesos despr¨¦s el Sindicat es va presentar en p¨²blic amb portaveus i organitzaci¨®. La roda de premsa va crear una gran expectaci¨® i uns dies despr¨¦s la presentaci¨® en societat va deixar petita la sala gran del Casinet d¡¯Hostafrancs, on caben 500 persones. El govern de Colau va aplaudir la iniciativa i va recon¨¨ixer que est¨¤ ¡°en sintonia¡± amb les demandes de l'organitzaci¨®.

"Si els propietaris sempre han estat organitzats, ¨¦s hora que els llogaters tamb¨¦ ho fem. A Barcelona som 200.000 fam¨ªlies i podem aconseguir un canvi hist¨°ric¡±. Aix¨ª va defensar llavors Jaime Palomera la creaci¨® del Sindicat, que es va marcar com a objectius el dret a l'habitatge, el control de les rendes, contractes m¨¦s estables, la den¨²ncia d'abusos i l'assessorament a llogaters. Un full de ruta que en part s'ha complert.

En la presentaci¨® del sindicat, els portaveus tampoc no van descartar la idea d'una vaga de lloguers com la que es va produir a Barcelona el 1931. Malgrat convocar-la en diverses ocasions (en edificis concrets d'un ¨²nic propietari o l'abril passat durant la crisi de la covid-19) no van aconseguir el suport que buscaven. Els blocs no han secundat la mesura i sobre la vaga convocada en plena crisi sanit¨¤ria no proporcionen xifres.

Palomera, antrop¨°leg que es va doctorar amb una tesi sobre l'impacte de la bombolla immobili¨¤ria a la perif¨¨ria de Barcelona, ¨¦s la cara m¨¦s visible i ha aconseguit tenir una pres¨¨ncia freq¨¹ent en televisions d'¨¤mbit nacional. Tamb¨¦ ha protagonitzat diversos enfrontaments amb els responsables del portal immobiliari Idealista. Hi va haver el cas d'una fam¨ªlia de Gr¨¤cia, la propiet¨¤ria de la qual va ser assenyalada p¨²blicament, en qu¨¨ la pressi¨® del sindicat perqu¨¨ la fam¨ªlia es pogu¨¦s quedar al pis ha arribat als tribunals amb den¨²ncies creuades.

Despr¨¦s de dos anys d'intents per aprovar una regulaci¨® del lloguer (amb enfrontaments en el govern de coalici¨® entre Junts per Catalunya i ERC), l'organitzaci¨® va presentar el text de la llei el juliol passat despr¨¦s de treballar-la amb el Departament de Just¨ªcia. La va acompanyar d'un ampli front de suport de 4.000 entitats. Davant de la perspectiva d'un aven? electoral, el text es va aprovar per lectura ¨²nica amb els vots de Junts, ERC, els comuns i la CUP. Junts se¡¯n va despenjar, va presentar les esmenes que descafe?naven el text i el Sindicat els va for?ar a retirar-les despr¨¦s d'admetre un canvi que protegeix el petit propietari.