Parlant d¡¯estil

La proppassada Setmana del Llibre en Catal¨¤ ha afavorit una coincid¨¨ncia feli?: la publicaci¨® de fins a cinc novetats editorials sobre la llengua catalana: dues reedicions de tot un cl¨¤ssic com s¨®n els articles de Joan Sol¨¤ a la premsa, Parlem-ne i Plantem cara, tots dos a l¡¯editorial Emp¨²ries; una posada al dia de la diagnosi sobre la situaci¨® de la llengua catalana, El futur del catal¨¤ dep¨¨n de tu, signat per Carme Junyent i publicat per La Campana; un Curset de llengua catalana que actualitza amb humor cl¨¤ssics com el Digui, digui, elaborat en la part ling¨¹¨ªstica per M¨ªriam Mart¨ªn Lloret i publicat per Blackie Books; i l¡¯aportaci¨® de Mag¨ª Camps Parla¡¯m amb estil, a Eumo. Que prenguin nota les editorials, perqu¨¨ treure novetats de llengua per Sant Jordi equival a enterrar-les sota tones de paper, mentre que a la Setmana aquests mateixos llibres hi troben una bona placenta per prosperar.

Entre aquestes novetats crida l¡¯atenci¨® la proposta original de Mag¨ª Camps, que enceta un cam¨ª fins ara in¨¨dit en el tractament de la llengua. El seu llibre s¡¯insereix en el corrent d¡¯altres que, poc o molt, miren de donar consells ling¨¹¨ªstics al lector des de l¡¯autoritat acad¨¨mica o medi¨¤tica, sempre basant-se en els dos pilars fonamentals de la correcci¨® i l¡¯assessorament ling¨¹¨ªstic: el respecte i seguiment de la normativa com a element s¨°lid (i s¨°lid no hauria de voler dir r¨ªgid) i l¡¯adequaci¨® al registre com a element l¨ªquid, en haver d¡¯adaptar el discurs a la situaci¨® comunicativa canviant. I aix¨ª com fins ara la prescripci¨® ling¨¹¨ªstica ha basculat entre aquests dos pols, Camps obre una tercera via que els supera: l¡¯estil.

No ¨¦s l¡¯estil, per¨°, un concepte intu?tiu, ni tan sols ¨¦s propi de la filologia; d¡¯aqu¨ª que calgui disposar de tot un llibre per definir-lo. Quan Camps demana que li parlem amb estil (atenci¨® a l¡¯¨²s del pronom, perqu¨¨ amoroseix un imperatiu que podria resultar comminatori), fa una apel¡¤laci¨® a la responsabilitat del parlant perqu¨¨ sigui conscient de les tries ling¨¹¨ªstiques que fa i perqu¨¨ traslladi a la llengua el mateix zel que posem en altres elements del nostre jo aspectual. Podem tenir cura de com ens vestim, del tallat de cabells, de si ens escau l¡¯arracada o de si l¡¯ombra d¡¯ulls ¨¦s suficient, per¨° tot aix¨° se¡¯n pot anar en orris davant una mala tria ling¨¹¨ªstica. Com aquell que fa el curr¨ªculum amb faltes d¡¯ortografia.

Si b¨¦ ¨¦s nou que es demani al parlant que es comporti amb estil, el concepte ¨¦s habitual als mitjans de comunicaci¨®, que defineixen la seva manera de fer amb un llibre propi. Un llibre d¡¯estil ¨¦s el recull de convencions amb qu¨¨ un mitj¨¤ es dota per assegurar una certa unitat en el missatge i, a la vegada, diferenciar-se ling¨¹¨ªsticament de la compet¨¨ncia; tan important ¨¦s distingir-se¡¯n gr¨¤ficament com en l¡¯¨²s de la llengua. Per tant, com a tria convencional, el llibre d¡¯estil sol exposar l¡¯elecci¨® conscient i fonamentada (de vegades, per qu¨¨ no dir-ho, tamb¨¦ arbitr¨¤ria) no entre formes v¨¤lides i no v¨¤lides, la qual cosa ¨¦s relativament senzilla, sin¨® entre formes v¨¤lides i formes tamb¨¦ v¨¤lides. Un diari, per exemple, haur¨¤ de triar entre II Rep¨²blica i Segona Rep¨²blica, i a la vegada aquesta elecci¨® ha de ser coherent amb III Reich o Tercer Reich.

Camps, doncs, trasllada aquest comportament al parlant interpel¡¤lant la seva consci¨¨ncia, i li dona uns quants consells que aquest far¨¤ b¨¦ de retenir. No ¨¦s necessari utilitzar paraules que no fem servir mai nom¨¦s perqu¨¨ les hem sentides i ens sembla que queden b¨¦. Hem de ser cr¨ªtics amb els eufemismes de la pol¨ªtica i l¡¯economia perqu¨¨ comporten una manera esbiaixada de veure el m¨®n. Podem transgredir la norma sempre que ho fem amb un cert criteri i la situaci¨® s¡¯ho valgui. No hem de permetre que paraules ben v¨¤lides quedin arraconades per d¡¯altres que tamb¨¦ ho s¨®n per¨° s¡¯assemblen al castell¨¤. Podem fer un ¨²s no sexista del llenguatge sense caure en desdoblaments grotescos. I tamb¨¦ podem prescindir, per qu¨¨ no, del que sempre han prescrit els mestretites de la llengua; de fet, no ten¨ªem motiu per no dir-ne xampany.

A veure si aix¨ª, amb una mica de sort, l¡¯estil esdev¨¦ tend¨¨ncia i ara els ling¨¹istes ens convertim en influencers.