Folklore i ¡®alta¡¯ cultura

Un llibre de C. P. Snow, Les dues cultures (1959), molt influent i editat arreu els anys 1960 i 1970, va criticar la separaci¨® evident entre la cultura cient¨ªfica i la human¨ªstica ¡ªdiguem-ho aix¨ª, incloent-hi totes les arts¡ª, abans que l¡¯autor pogu¨¦s parlar d¡¯una tercera cultura, d¡¯enorme transcend¨¨ncia els ¨²ltims vint o trenta anys: la cultura tecnol¨°gica. La idea de Snow, completament atrabili¨¤ria, era que la ci¨¨ncia i la cultura havien de donar-se la m¨¤. Cap a aquells anys van proliferar llavors, tamb¨¦ pertot, les crides d¡¯atenci¨®: la cultura cient¨ªfica ¨¦s d¡¯enorme import¨¤ncia en la vida de la gent ¡ªencara que tamb¨¦ sigui la responsable, en part, de la degradaci¨® del medi ambient quan la ci¨¨ncia s¡¯ha agermanat amb la ind¨²stria¡ª, per¨° la cultura human¨ªstica tamb¨¦ ho ¨¦s com m¨¦s s¡¯aparti de la cientificotecnol¨°gica, perqu¨¨ nom¨¦s aquella, juntament amb les religions ¡ªcada dia m¨¦s a la baixa, exceptuant els revivals de les religions orientals i les pr¨¤ctiques esportives que hi estan associades¡ª ¨¦s capa? de presentar a homes i dones, nens fins i tot, les dimensions espirituals de l¡¯exist¨¨ncia (o ¨¦s que nom¨¦s som mat¨¨ria?).

Per¨° la revivisc¨¨ncia dels nacionalismes arreu d¡¯Europa, activa a Catalunya fins al paroxisme, ha fet aflorar i revifar una altra cultura que sempre ha estat present en la vida dels pobles: el folklore. Un pa¨ªs sense inflaci¨® nacionalista deixa que les formes de la cultura popular es produeixin al seu ritme mentre procura, amb pressupostos raonables, que les formes de cultura que antigament anomen¨¤vem alta obtinguin ajuda, est¨ªmul i protecci¨®: no ¨¦s cap favor que es faci als productors d¡¯art ¡ªactors i directors de teatre, escriptors, arquitectes, pintors, ballarins i cineastes, etc¨¨tera¡ª per evitar que s¡¯engreixi la n¨°mina dels aturats en un pa¨ªs; ¨¦s acomplir, per la promoci¨® de les m¨¦s diverses formes d¡¯art, el prop¨°sit de forjar una ciutadania desvetllada i feli? ¡ªamb continu progr¨¦s de la seva riquesa an¨ªmica¡ª i la sana intenci¨® de potenciar la diversitat i la innovaci¨® per oferir a la gent criteris de m¨¦s solidesa, m¨¦s gran preparaci¨® intel¡¤lectual i un horitz¨® d¡¯idees vast¨ªssim, tot en ares de refor?ar la benanan?a en qu¨¨, idealment, ha de consistir la res publica.

La designaci¨® de cinc consellers de Cultura en nom¨¦s dos anys a Catalunya ha posat de manifest ¡ªmalgrat algunes iniciatives que queden molt lluny, posem per cas, de les que van protagonitzar Max Cahner o Joan Rigol¡ª que aquest pa¨ªs nostre, cada dia m¨¦s pobre i m¨¦s desgraciat, ha fet una aposta, de bracet amb la causa independentista, per l¡¯¨²nica forma de cultura que sembla interessar al seu prop¨°sit su?cida (haurem d¡¯anomenar-lo metaf¨°ricament homicida, un dia?). Com sempre ha passat amb les ideologies de caire populista ¡ªm¨¦s encara amb les de caire totalitari, com va succeir en els casos del feixisme i del nazisme; recordem que aquest va tirar pel dret i va considerar ¡°degenerada¡± tota forma d¡¯art innovadora¡ª, all¨° que resulta ¨²til per al conreu de la mania populista ¨¦s solament la suma de tots els productes culturals que provenen de la tradici¨®, agleven el ¡°poble¡±, satisfan les masses, no costen diners i enjogassen criatures i adults. No cal esmentar aquestes formes de cultura: s¨®n les que predominen als informatius de TV3, depenent de l¡¯¨¨poca de l¡¯any; s¨®n com la cuina de mercat, la fruita de temporada. I sempre s¨®n iguals que l¡¯any passat.

La formaci¨® intel¡¤lectual i espiritual de la ciutadania no importa gens als gerents d¡¯aquesta mena de pol¨ªtica: si el pa¨ªs es converteix en una terra eixorca des del punt de vista de les seves altes produccions de cultura innovadora i lliure ¡ªon para l¡¯esplet del modernisme i del noucentisme?¡ª, pensen que no passa res. Els nostres governants saben des de fa anys que les produccions de la cultura no folkl¨°rica s¨®n massa proclius al desenvolupament intel¡¤lectual i espiritual dels ciutadans, i que les aventures art¨ªstiques i les idees assaonades sempre xocaran amb la m¨¤quina tan perversa que anomenem, des de fa dos segles, ¡°l¡¯opini¨® comuna¡±. Tot all¨° que ennobleix i forma una persona ¨¦s i ser¨¤ sempre un veritable ¡°enemic del poble¡±, perqu¨¨ permet a la gent actuar des d¡¯una perspectiva cr¨ªtica i personal, i no des de la cega acceptaci¨® dels mites del com¨², ara impostats, si no imposats, a casa nostra.

Un l¨ªder alemany va dir, en una infausta ocasi¨®, que cada cop que sentia la paraula cultura acostava la m¨¤ a la pistolera. Com que els nostres pol¨ªtics no duen pistola, per sort, es limiten a fer cara d¡¯enuig i malestar emocional. Pensen que ¡°el poble¡± ¡ªuna cosa que, ara, no existeix en singular a Catalunya¡ª pot prescindir de les sorpreses, admiraci¨® i desorientaci¨® a qu¨¨ sempre han condu?t les formes genu?nes de l¡¯art i de la cultura human¨ªstica. Perqu¨¨ aquestes formes d¡¯art, com el nom indica, es preocupen per l¡¯home i la dona, d¡¯un en un, no pel ¡°poble¡± com a comunitat purament imagin¨¤ria.