El mirall occit¨¤

S¡¯acaben de fer p¨²bliques les dades de l¡¯enquesta territorialment m¨¦s ¨¤mplia que s¡¯ha fet fins ara sobre la llengua occitana, la qual, tot i que no ha pogut abastar tot el domini ling¨¹¨ªstic hist¨°ric de l¡¯occit¨¤, s¡¯ha est¨¨s en dues de les quatre regions en qu¨¨ es parla ¡ªNova Aquit¨¤nia i Occit¨¤nia, falten Alv¨¨rnia i Proven?a¡ª i tamb¨¦ a la Vall d¡¯Aran. L¡¯estudi ha estat finan?at pels fons Feder europeus a traves del programa POCTEFA (de cooperaci¨® transfronterera Espanya-Fran?a-Andorra) i per l¡¯euroregi¨® Nova Aquit¨¤nia-Euskadi-Navarra. De l¡¯euroregi¨® Pirineus-Mediterr¨¤nia ¡ªla nostra, per entendre¡¯ns¡ª no n¡¯hi ha not¨ªcia, tota una neglig¨¨ncia dels nostres pol¨ªtics sobre una llengua que ¨¦s cooficial en territori catal¨¤.

L¡¯estudi no deixa gaires dubtes sobre la salut de la llengua formalment i fundacionalment m¨¦s propera al catal¨¤. L¡¯occit¨¤ es troba ¡ªja s¡¯hi trobava¡ª en perill d¡¯extinci¨® segons els criteris de la Unesco, i d¡¯acord amb els resultats de l¡¯enquesta nom¨¦s un 7% de mitjana ¨¦s capa? de parlar occit¨¤ sense dificultat, o prou per mantenir una conversa senzilla, mentre que els que asseguren entendre¡¯l ronden el 15%. Aquestes xifres, que ja s¨®n prou minses, signifiquen una davallada de 3-4 punts respecte de fa deu anys i situen el nombre de parlants del territori enquestat en uns 600.000. Res no sembla aturar el proc¨¦s de substituci¨® ling¨¹¨ªstica.

No cal dir que la cosa canvia a la Vall d¡¯Aran ¡ªl¡¯¨²nic territori de parla occitana on la llengua ¨¦s cooficial, merc¨¨s a l¡¯Estatut d¡¯autonomia de 2006¡ª amb un esperan?ador 62%. Els resultats de l¡¯enquesta subratllen de manera expl¨ªcita les mesures preses a la Vall d¡¯Aran com a exemple a seguir, tot destacant-ne ¡°el pluriling¨¹isme com a ADN¡±: d¡¯una banda, el fet que l¡¯occit¨¤ sigui visible i audible arreu, i de l¡¯altra, que es faci un ensenyament triling¨¹e preco? occit¨¤/catal¨¤/espanyol, complementat amb altres lleng¨¹es. De tota manera, per molt que a la Vall d¡¯Aran la llengua hi tingui el reconeixement que mereix, la seva aportaci¨® en parlants no deixa de ser escadussera (2.600, segons l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics).

No sembla per¨° que hi hagi gaire preocupaci¨® per aquesta situaci¨®, ni tan sols a Fran?a mateix, i potser nom¨¦s des de Catalunya ens mirem aquestes dades de re¨¹ll, pel que podria passar. I, literalment, tot Europa hauria d¡¯estar amo?nada. ?s Occit¨¤nia, amb els trobadors, qui als segles XII i XIII trenca ling¨¹¨ªsticament amb l¡¯antiguitat cl¨¤ssica, qui funda una tradici¨® liter¨¤ria de nova planta que tindr¨¤ en l¡¯¨²s de la llengua vulgar un flamant vehicle d¡¯expressi¨® a l¡¯abast de tothom, i qui difondr¨¤ per a tot el m¨®n aleshores civilitzat una nova po¨¨tica que estrenar¨¤ un concepte que la distingir¨¤ de la tradici¨® culta en llat¨ª: l¡¯autoria. Les noves modes liter¨¤ries van travessar f¨¤cilment les fronteres per arrelar en altres lleng¨¹es rom¨¤niques, singularment el catal¨¤, que va viure la seva esplendor liter¨¤ria m¨¦s d¡¯un segle despr¨¦s.

Per¨° no ¨¦s nom¨¦s quant a esplendor que anem despr¨¦s dels occitans. Els nous usos literaris en vulgar fan emergir les literatures en catal¨¤, franc¨¨s i itali¨¤, i m¨¦s endavant en castell¨¤, de manera que la llengua dels trobadors experimenta una decad¨¨ncia preco? a la qual nosaltres ens sumarem quan s¡¯estreni la modernitat. Comen?a aix¨ª un declivi que l¡¯estat franc¨¨s, primer amb l¡¯absolutisme borb¨°nic i despr¨¦s amb el liberalisme postrevolucionari, va entestar-se a accelerar amb l¡¯anorreament de tot all¨° que no fos franc¨¨s. Per¨° altre cop mostrant el cam¨ª a la llengua catalana, la revifada cultural del segle XIX va esperonar la recuperaci¨® liter¨¤ria en llengua occitana, un moviment de renaixen?a ¡ªel Felibritge¡ª que va rebre la recompensa del premi

Nobel per a Frederic Mistral. Diuen les males lleng¨¹es que aquell any el Nobel havia de premiar tamb¨¦ una cultura germana sota el nom d¡¯?ngel Guimer¨¤, per¨° que alguna cosa va passar...

De vegades ha sigut m¨¦s d¡¯un segle, de vegades nom¨¦s unes d¨¨cades, per¨° en diversos moments la llengua d¡¯oc ha actuat de mirall retardant per al catal¨¤. Tant en esplendor i en decad¨¨ncia com en revifada, l¡¯occit¨¤ ens ha mostrat el cam¨ª, i tot apunta que les dues lleng¨¹es aniran en paral¡¤lel: o b¨¦ les mesures normalitzadores d¡¯aqu¨ª seran exemple all¨¤, tal com pretenen amb els ulls posats a la Vall d¡¯Aran, o b¨¦ viurem amb el retard preceptiu una substituci¨® ling¨¹¨ªstica que no sembla tenir ant¨ªdot.