Els que han aconseguit escoles, asfalt i transport p¨²blic

Quan es repassa el que van aconseguir, a un gaireb¨¦ li agafa angoixa de pensar qu¨¨ se n¡¯hauria fet, dels barris de Nou Barris, sense la lluita ve?nal. Eren temps a cavall dels 60 i els 70 del segle passat i l'abandonament institucional de la perif¨¨ria nord de Barcelona era... temerari. Eren barris diferents en orografia: uns d'habitatge social, d'altres privat, Cases Barates aixecades abans de l'Exposici¨® Universal de 1929 i tamb¨¦ cases d'autoconstrucci¨®.

Poblats sobretot d'onades de migrants que arribaven de tot Espanya per treballar, compartien car¨¨ncies: no hi havien clavegueres, ni carrers asfaltats, ni aigua ni llum, ni escoles o instituts, ni serveis m¨¨dics... ni sem¨¤fors, i menys encara de transport p¨²blic. Els seus ¨¨xits tamb¨¦ van forjar un orgull de barri indestructible.

Les associacions ve?nals es van nodrir de ve?ns combatius i/o que militaven en la clandestinitat i ¡°van augmentar la capacitat de resposta col¡¤lectiva¡±, com assenyalen Albert Recio i Pep Ortiz, de la Coordinadora d'Associacions de Ve?ns i Entitats del districte. En aquells anys, sempre amb la repressi¨® policial present. I en alguns casos, la complicitat dels capellans obrers. Aliances que van donar lloc a imatges com la del jesu?ta Santiago Thi¨®, amb sotana! col¡¤laborant amb els ve?ns de les Roquetes a construir una claveguera.

El districte ara celebra 50 anys de moviment ve?nal, de la creaci¨® de l'Associaci¨® de Ve?ns 9 Barris. El primer acte va ser la presentaci¨®, aquest dissabte, d'un n¨²mero especial de la revista Clatellot, el butllet¨ª de la Coordinadora. Un monogr¨¤fic que repassa aquestes lluites barri a barri i que tamb¨¦ serveix per constatar com de diferents s¨®n les problem¨¤tiques a la ciutat. Aqu¨ª no apareixen el turisme i els seus devastadors efectes sobre el teixit social i comercial d'altres zones. Per¨° el districte, que ha continuat acollint migrants, ara de tot el m¨®n, ¨¦s a la cua de la renda familiar de la ciutat.

Nou Barris, que oficialment no va ser un districte de Barcelona fins a 1984, s¨®n 13 barris: Can Peguera, Canyelles, Ciutat Meridiana, la Guineueta, Porta, la Prosperitat, les Roquetes, Torre Bar¨®, la Torre Llobeta, la Trinitat Nova, Vallbona, Verdum i Vilapicina. ¡°?rem suburbis de ciutat¡±, afirma l'article de la revista que firma l'Arxiu Hist¨°ric de Roquetes - Nou Barris.

¡°En aquells temps els ve?ns havien d'organitzar-se en centres socials, administrats per l'Esgl¨¦sia o el Patronat de l'Habitatge, cosa que donava aparen?a legal de cara a la dictadura de Franco. Era el mateix cas de les associacions de caps de fam¨ªlia o dels sindicats verticals, on s'infiltraven els ve?ns m¨¦s combatius i, m¨¦s tard, en alguns casos, es convertirien en associacions ve?nals¡±, repassa el text.

Una de les grans fites dels ve?ns, si no la m¨¦s important, va ser la conquesta el 1977 de la planta asf¨¤ltica que amb els anys es va convertir en el primer equipament p¨²blic de la ciutat gestionat pels ve?ns, el potent Ateneu Popular de 9 Barris. M¨¦s enll¨¤ d'incomptables manifestacions, qualsevol acte era bo per cridar l'atenci¨® d'una administraci¨® que els ignorava: segrestar autobusos, organitzar caceres de rates per mostrar com campaven al seu aire, o ocupar edificis reivindicant-los com a equipaments.

¡°En general, el moviment ve?nal a la Barcelona dels anys setanta va ser un motor de canvi i un maldecap per al tardofranquisme¡±, recorden a l'arxiu del districte. Encara que entre reivindicaci¨® i reivindicaci¨® els barris tamb¨¦ van recuperar les festes populars i majors. Avui les festes de San Xibeco o la ProspeBeach s¨®n imprescindibles al calendari del districte, que tamb¨¦ ha inventat cites com La cultura va de festa o el Festival de Sopes del M¨®n, una trobada que plasma com l'arribada de migrants al barri no ha parat.

El monogr¨¤fic de Clatellot concentra cinc d¨¨cades de lluites que, llegides d¡¯una tirada adquireixen una dimensi¨® ¨¨pica. A Can Peguera (llavors conegut com les cases barates de Ramon Alb¨®) van aconseguir ni m¨¦s ni menys que paralitzar la demolici¨® del barri sencer. Per cert, que Can Peguera, que continua lluitant contra la pobresa, va trigar 73 anys a veure un bus entrar al barri (no va ser fins al 2002). A Ciutat Meridiana, on s'organitzaven les caceres de rates, relaten la lluita per l'escola, l'institut o el metro, lamenten l'enterrament de la piscina que hi va haver, i assenyalen com ara el barri lluita contra els desnonaments. ¡°Som Ciutat Meridiana, per¨° no entrem en els plans de pacificaci¨® de l'avinguda que ens dona nom¡±, resumeixen.

A la Guineueta, les Roquetes i Verdum a m¨¦s dels equipaments i l'espai p¨²blic, va ser sonada la lluita per la cobertura de la Ronda de Dalt i tamb¨¦ les den¨²ncies i mobilitzacions contra atemptats feixistes en els 80. Perqu¨¨ aquestes associacions tamb¨¦ van fer seves altres batalles: vagues generals, campanyes contra l'OTAN, la guerra de l'Iraq, el feminisme...

La reconversi¨® en equipaments d'espais com l'Hospital Mental (avui seu del districte) o instal¡¤lacions industrials (de La Maquinista o la Harry Walker) tamb¨¦ s¨®n molt presents a la revista. Com ¡°l'hero?na que va colpejar els joves del barri¡± i com ¡°les respostes van teixir lla?os de solidaritat¡±, escriuen des de l'associaci¨® de Prosperitat. Avui s¨®n temps diferents i relaten la defensa d'un espai de preg¨¤ria per a la comunitat musulmana.

A la Trinitat Nova, les millores als habitatges (afectats per aluminosi, com al Tur¨® de la Peira) han copat part de les reivindicacions, i el barri ara celebra l'impuls de l'institut escola, que un nou equip ha convertit en referent i que ha aconseguit que les fam¨ªlies tornin a escolaritzar els joves al barri.