Si Europa no parla catal¨¤, trolegem-la

No s¨®n m¨¦s que una colla de mil¡¤l¨¨nnials, si te¡¯ls mires b¨¦, no especialment guapos ni lletjos, o en tot cas no semblen de cat¨¤leg. Per¨° tots ronden la trentena, no n¡¯hi ha de m¨¦s joves ni de m¨¦s vells, i la diversitat racial hi ¨¦s molt escassa. O sigui, gaireb¨¦ tots blancs, endre?ats, res a veure amb or¨ªgens que poguessin evocar la migraci¨® o la cerca de refugi. S¨®n els protagonistes del v¨ªdeo que aquesta setmana, coincidint amb el Dia Europeu de les Lleng¨¹es ¡ªel dissabte 26¡ª, va llan?ar el Parlament Europeu, en el qual un seguit de joves com els descrits pronuncien la mateixa frase, per¨° cadasc¨² en la seva llengua: ¡°Units en la diversitat¡±. Per descomptat, el noi franc¨¨s duu coll alt i una mitja melena ondulada ¡ªres a veure amb l¡¯aspecte dels jugadors de la selecci¨® francesa¡ª, el noi espanyol ¨¦s moreno i la noia sueca ¨¦s rossa. Units en la diversitat del c¨¤non, hauria de ser.

?s evident que Europa no vol sortir del gui¨® i pret¨¦n llan?ar una determinada imatge del que ¨¦s la ciutadania europea i del paper que les lleng¨¹es desenvolupen en la Uni¨®. Perqu¨¨ aix¨ª com la diversitat fenot¨ªpica que es mostra al v¨ªdeo respon a un patr¨® erasmista ¡ªno pas d¡¯Erasme de Rotterdam, sin¨® de les beques Erasmus¡ª, la diversitat ling¨¹¨ªstica es limita a la successi¨® de lleng¨¹es europees oficials, que no s¨®n sin¨® aquelles que els estats membres han decidit que siguin oficials. Una diversitat doncs afitada, contenible, que consolida un establishment ling¨¹¨ªstic per mitj¨¤ d¡¯un discurs simp¨¤tic i coral per¨° que condemna la resta de lleng¨¹es a l¡¯ostracisme.

I aqu¨ª tampoc ¨¦s que el catal¨¤ hagi estat a l¡¯altura, tot s¡¯ha de dir. La llengua catalana llueix el dubt¨®s honor de ser la m¨¦s parlada de les lleng¨¹es sense reconeixement a Europa ¡ªm¨¦s que moltes que s¨ª que en tenen¡ª i, de totes les lleng¨¹es minoritzades, de ser tamb¨¦ la que presenta millor situaci¨® quant a desplegament i normalitzaci¨®. Si tenim en compte que a la UE hi ha 24 lleng¨¹es oficials, som el mirall per a una seixantena d¡¯altres lleng¨¹es que no tenen cap mena de reconeixement, o un suport escadusser, de part d¡¯uns estats que no dubten a passar la diversitat ling¨¹¨ªstica per la piconadora. Europa t¨¦ fondes arrels judeocristianes, i el mite de la Torre de Babel deixa ben clar que el multiling¨¹isme ¨¦s un c¨¤stig.

Deia per¨° que el catal¨¤ no est¨¤ a l¡¯altura perqu¨¨ maldem per afegir-nos a la llista de lleng¨¹es oficials ¡ªens cauria la bava de veure el nostre mil¡¤l¨¨nnial al costat de l¡¯holand¨¨s i la romanesa¡ª i no ens importaria gaire abandonar el lideratge de la segona divisi¨® per poder veure els nostres eurodiputats parlant en catal¨¤ a Estrasburg. Per¨°, ¨¦s aix¨° el que volem? Pert¨¤nyer a un club selecte i despr¨¦s poder fer el tifa com un nou-ric? Parafrasejant Carner, la llengua catalana ha d¡¯esdevenir qui ¨¦s, i per tant ha de reivindicar la condici¨® de llengua hist¨°ricament menystinguda, prohibida, perseguida, de llengua corc¨® que encara ¨¦s aqu¨ª tot i que no la hi voldrien. I fer bandera de la diversitat ling¨¹¨ªstica en lloc d¡¯aspirar a una oficialitat merament burocr¨¤tica. Per exemple, des d¡¯aqu¨ª s¡¯hauria pogut trolejar el v¨ªdeo europeu contraprogramant-ne un d¡¯alternatiu, amb gent de pells i edats diverses, que diguessin la mateixa frase per¨° en catal¨¤, bret¨®, fri¨¹l¨¤, cors, gal¡¤l¨¨s, s¨°rab, gaga¨²s, occit¨¤, sami o caixubi. Avui dia la diversitat ling¨¹¨ªstica europea ¡ªi mundial, com va expressar Carme Junyent a aquest diari¡ª est¨¤ m¨¦s en perill que mai per culpa, entre d¡¯altres, de l¡¯entronitzaci¨® d¡¯una s¨¨rie de lleng¨¹es al rang d¡¯oficials.

Si alg¨² vol un v¨ªdeo de diversitat que es miri el de Samuel L. Jackson, en qu¨¨, com els mil¡¤l¨¨nnials europeus, va pronunciant la mateixa frase en lleng¨¹es diferents mentre les mostra escrites en una cartolina. Per¨° aix¨ª com els erasmistes s¨®n tot dec¨¨ncia i difonen lleng¨¹es conegudes, Jackson recorre a lleng¨¹es alternatives (basc, vietnamita, ucra?n¨¨s, suahili, nepal¨¨s, jamaic¨¤, island¨¨s, maori, haiti¨¤, bemba, txec, esperanto, catal¨¤, portugu¨¨s del Brasil, tai) per engegar els racistes a la merda, amb un ¡°que et fotin¡± que promet convertir-se en emblema. ?s ben clar que la just¨ªcia no ens la donar¨¤ Europa, sin¨® m¨¦s aviat el Jules de Pulp Fiction.