Guillem

No m¡¯ho tinguin en compte, per¨° fa un cert temps vaig veure la primera temporada de La casa de papel. Com a thriller nacional funciona prou b¨¦, est¨¤ farcit de gent guapa i sempre ve de gust veure un bon robatori intel¡¤ligent. El que em va cridar l¡¯atenci¨®, per¨°, ¨¦s que, a l¡¯hora d¡¯inventar un passat antifeixista al personatge del Professor, el l¨ªder intel¡¤lectual del grup, els guionistes haguessin d¡¯anar fins a It¨¤lia. Suposo que posar-li un avi partis¨¤ va servir per a dues coses important¨ªssimes: justificar la utilitzaci¨® del Bella ciao a la banda sonora i enriquir una segona ficci¨®: la que sost¨¦ que, a Espanya, no hi ha hagut quaranta anys de franquisme, o que el franquisme no va tenir res a veure amb el feixisme europeu.

Naturalment, els guionistes poden imputar els avis que vulguin als seus personatges, per¨° la tria suggereix que aqu¨ª no n¡¯hi va haver cap, d¡¯oposici¨® mistificable, i que als locals ens fa falta pentinar la hist¨°ria italiana per trobar alguna resist¨¨ncia heroica a una dictadura repugnant.

El franquisme segueix sent un tab¨² per a les ficcions comercials, ¨°bviament. Per¨° la ficci¨® t¨¦ una manera interessant de treballar amb els tab¨²s: els substitueix o els despla?a. El que ¨¦s important, aqu¨ª, ¨¦s veure qu¨¨ s¡¯hi posa, al seu lloc, i quina funci¨® se li demana que representi. En el cas de La casa de papel, el partis¨¤ (o, en la versi¨® intertextual, el republic¨¤) funciona simplement com a significant d¡¯una resist¨¨ncia pol¨ªtica que ara es reescriu en el llenguatge del tardocapitalisme. La lluita, ens venen a dir, ¨¦s contra el mercat i la moral de taur¨® d¡¯especuladors i brokers. El lladre ¨¦s el revolucionari, el radical, i aqu¨ª s¡¯hi nota el segon despla?ament: com que no hi ha franquisme, a Espanya, podem plantejar un m¨®n on l¡¯¨²nic enemic ideol¨°gic sigui el capital. Com si Vox o Ciutadans no campessin pel ring nacional, vaja.

Penso en tot aix¨° despr¨¦s de veure La mort de Guillem, de Carlos Marqu¨¨s-Marcet, als Girona. La pel¡¤l¨ªcula explora de manera brillant i devastadora l¡¯assassinat de Guillem Agull¨® des de la perspectiva de la fam¨ªlia, i de les esbarzerades complexitats emocionals, morals i pol¨ªtiques de sobreviure¡¯l. No obstant, l¡¯¨¨mfasi ¨ªntim de la pel¡¤l¨ªcula no es fa servir d¡¯excusa per eludir l¡¯odi ideol¨°gic de l¡¯assassinat. No, a La mort de Guillem, l¡¯assassinat es tracta com aix¨°, com un assassinat, i a Guillem no se¡¯l dissol en un jove propens a les baralles que va tenir la mala sort d¡¯etc. La intimitat dels Agull¨® ¨¦s un drama pol¨ªtic de primer ordre. A la pel¡¤l¨ªcula no s¡¯hi idealitza res, ni es maquilla la viol¨¨ncia feixista que s¡¯ha naturalitzat i protegit en un Estat que encara s¡¯agafa a la Transici¨® per no haver de confrontar segons quins vespers. A la Transici¨®, o als avis partisans, segons si es volen complaure electors o audi¨¨ncies.