Kilian Jornet: ¡°He decidit no viatjar m¨¦s del que suposi emetre tres tones de CO2 l¡¯any¡±

Kilian Jornet (Sabadell, 1987) ¨¦s conegut per les seves gestes com a corredor d'ultrafons a la muntanya, com pujar sense oxigen dues vegades seguides al cim de l'Everest amb sis dies de difer¨¨ncia el 2017. No obstant aix¨°, ara ha empr¨¨s una altra prova contra rellotge molt diferent: frenar la degradaci¨® d'aquests ecosistemes. El superatleta no nom¨¦s ha llan?at la seva pr¨°pia fundaci¨® per protegir les muntanyes del canvi clim¨¤tic, la contaminaci¨® o la p¨¨rdua de biodiversitat, sin¨® que ha pres la decisi¨® personal de no viatjar m¨¦s del que suposi emetre tres tones de CO₂ l'any per reduir el seu impacte. En una conversa en l¨ªnia des de casa seva, a Noruega, el catal¨¤ gira la c¨¤mera de l'ordinador per ensenyar el que es veu des de la finestra: un paisatge sublim ple de cims. Com explica, la muntanya ¨¦s el seu medi natural, la seva llar, i no aguanta gaire temps en una ciutat. Per aix¨°, li fa mal recon¨¨ixer que part de la degradaci¨® d'aquests espais tamb¨¦ ha estat culpa seva: ¡°La meva vida en els ¨²ltims 10 anys ha estat un desastre des del punt de vista ambiental¡±.

Pregunta. Qu¨¨ representa la muntanya per a Kilian Jornet?

Resposta. ?s el meu medi, ¨¦s on he nascut, on he crescut, on em sento a gust. Puc sentir-me com a casa als Pirineus, als Alps, a l'Him¨¤laia¡­ En una ciutat o un poble gran estar¨¦ molt estressat.

P. Es pot parar atenci¨® a les muntanyes quan s'est¨¤ competint?

R. Durant la cursa ¨¦s evident que no. Per¨° l'any que he fet m¨¦s competicions han estat unes 50, aix¨° suposa 50 matins de 365 dies, la resta de dies soc a la muntanya per entrenar sense l'estr¨¨s de la competici¨®, aqu¨ª s¨ª que en pots gaudir.

P. Qu¨¨ ¨¦s el m¨¦s fascinant d'aquests espais?

R. La varietat. El m¨¦s sorprenent ¨¦s que poden ser llocs molt diferents. ?s impossible comparar la zona alta de Khumbu, al Nepal, amb les torres de roca de Monument Valley, als Estats Units, els fiords i parets de les muntanyes d'aqu¨ª a Noruega o una regi¨® de grans glaceres a Groenl¨¤ndia. S¨®n zones completament diferents, per¨° despr¨¦s la mateixa muntanya que tinc davant de casa cada dia ¨¦s diferent. Ara ¨¦s tota groga, per¨° a l'hivern hi haur¨¤ dies que ser¨¤ de gel, d'altres que hi haur¨¤ aurores boreals. El que fascina de la muntanya ¨¦s com canvia, com s'adapta.

P. Per qu¨¨ cal preocupar-se per les muntanyes?

R. Hi ha tres coses que s¨®n preocupants. Una s¨®n els efectes del canvi clim¨¤tic, que es veuen molt clarament a les glaceres, que van disminuint o desapareixent completament. A banda que una glacera ¨¦s molt bonica, aix¨° t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies importants, com la desestabilitzaci¨® de les roques o la transformaci¨® d'aquests ecosistemes i, per tant, de la biodiversitat. D'altra banda, hi ha la contaminaci¨®. Aqu¨ª a Noruega tinc la sort que puc sortir a c¨®rrer i puc beure sense cap problema a qualsevol llac o riu, per¨° hi ha moltes regions, fins i tot en zones de muntanya, on l'aigua est¨¤ contaminada. I despr¨¦s hi ha el gran repte de com l'home interactua amb la natura i quin ¨¦s el model tur¨ªstic i de vida d'aquestes regions de muntanya.

P. Qu¨¨ has vist a la muntanya que t'hagi fet m¨¦s mal?

R. ?s xocant quan vas a un camp base fora de temporada, a l'estiu o a la tardor que no hi ha ning¨² (perqu¨¨ tots van a la primavera), i t'ho trobes tot ple d'escombraries. Per¨° tamb¨¦ quan vas pujant una muntanya als Pirineus i veus uns nanos amb una moto de neu perseguint isards.

P. Viatjar amb avi¨® per arribar a muntanyes de tot el m¨®n tamb¨¦ suposa generar emissions que accentuen el canvi clim¨¤tic. Com es porta aquesta contradicci¨®?

R. Doncs com totes les contradiccions: fan mal i cal buscar un equilibri. En els ¨²ltims anys he intentat reduir el nombre de viatges i ara he decidit no viatjar m¨¦s del que suposi emetre tres tones de CO₂ l'any, i aix¨° significa un viatge internacional i un o dos viatges curts.

P. Aix¨° allunya molt algunes muntanyes.

R. ?s el comprom¨ªs que he assumit i que vull complir, els meus patrocinadors ho han d'acceptar. Al final, quines competicions i projectes s¨®n per a mi tan importants per haver de viatjar? Si ¨¦s per c¨®rrer en un camp d'entrenament, ho puc fer en una cursa prop de casa. I despr¨¦s buscar altres m¨¨todes, com agafar un tren.

P. Un comprom¨ªs aix¨ª deu canviar molt la planificaci¨® de l'any.

R. S¨ª, ho canvia molt. Per¨° cal pensar quin ¨¦s el model esportiu. Avui dia ¨¦s agafar un grup for?a estable de persones i anar-les movent d'un lloc a l'altre per fer el mateix. No ho s¨¦. No pot ser un model m¨¦s local i reservar els viatges per a les finals? Crec que ¨¦s el moment de discutir sobre quin ¨¦s el model del futur perqu¨¨ l'esport sigui m¨¦s sostenible.

P. ?s per aix¨° mateix que es crea ara la Fundaci¨® Kilian Jornet en defensa de les muntanyes?

R. Ja estava fent accions individuals des de feia anys, amb altres associacions o intentant conscienciar la gent que em segueix a les xarxes socials de la import¨¤ncia de preservar les muntanyes. Per¨° el naixement de la meva filla [el 2019] potser em va fer veure m¨¦s la urg¨¨ncia i preguntar-me quina era la millor manera d'utilitzar el pes que pugui tenir per actuar. Vaig veure que potser la manera m¨¦s ¨²til era creant una fundaci¨®.

P. La reculada del gel a les muntanyes ¨¦s un senyal d'alarma que no estem escoltant?

R. Un 40% de les glaceres ja s'han perdut, no serem capa?os de recuperar-les, per¨° el 60% encara les podem salvar. Soc una persona optimista en general. Cal acceptar que hi haur¨¤ canvis, per¨° no cal resignar-se, hem de lluitar per invertir la situaci¨®. Jo crec que la meva filla i la seva generaci¨® gaudiran de la neu i les glaceres d'una altra manera, per¨° ho podran fer.

P. Per a alg¨² que es va criar als Pirineus, en un refugi de muntanya guardat pel seu pare, qu¨¨ se sent en veure com les glaceres d'aquestes muntanyes ja estan completament condemnades?

R. Fa pena, fa pena, perqu¨¨ s¨®n boniques, perqu¨¨ tenen un rol. Fa pena sabent que tamb¨¦ ¨¦s culpa meva. La meva fam¨ªlia em va educar amb aquesta sensibilitat, per¨° la meva vida en els ¨²ltims 10 anys ha estat desastrosa des del punt de vista ambiental. Per qu¨¨ sempre esperem tant? Cal veure els errors que hem com¨¨s, per¨° no quedar-nos nom¨¦s amb ells, cal invertir-los.

P. La gent busca abans de res una vida c¨°moda, sense considerar l'impacte que t¨¦?

R. S¨ª, busquem la comoditat, per¨° tamb¨¦ som molt d'h¨¤bits. [En aquest moment, treu el cap a la pantalla la seva filla, somrient]. Jo no crec que el fet de transportar-nos d'una altra manera hagi de ser menys c¨°mode. O, per exemple, ara estem fent l'entrevista aix¨ª, i tamb¨¦ ¨¦s c¨°mode. Crec que no ¨¦s tant la comoditat com el canvi d'h¨¤bits.