Qui viu a Matadepera per ser un poble tan ric?

Matadepera ¨¦s un municipi de poc m¨¦s de 9.000 habitants situat a uns 40 quil¨°metres de Barcelona. Una desena part d'aquesta poblaci¨® viu al centre hist¨°ric del municipi, mentre que la resta s'amaga per les urbanitzacions que creixen al seu voltant, en cases unifamiliars protegides per murs o tanques. Diuen que possiblement ¨¦s el municipi catal¨¤ amb m¨¦s quil¨°metres d'asfalt a causa del seu model de ciutat estesa. Vist arran de terra predomina el verd, per¨° si un t¨¦ la sort de sobrevolar-la ¨Co b¨¦ hi fa un cop d'ull des de Google Maps¨C el blau piscina taca aquesta zona lim¨ªtrofa amb el parc de Sant Lloren? del Munt. ¡°Tret que la casa tingui 60 anys, la resta t¨¦ piscina¡±, explica un promotor immobiliari de la zona. ¡°I la gent ¨¦s molt discreta¡±, afegeix.

Per aix¨°, assenyala una persona ben relacionada amb l'empresariat de la zona, quan Matadepera es va colar per primera vegada entre els municipis amb m¨¦s renda per c¨¤pita d'Espanya en una trobada plena d'empresaris va saltar un missatge: ¡°Aix¨° no pot c¨®rrer¡±. Des de llavors la poblaci¨® s'ha mantingut en aquestes posicions al capdavant. Fins ahir, quan amb les estad¨ªstiques del 2018 a la m¨¤, aquesta renda disponible es va multiplicar per quatre en un sol any i va saltar als 166.006 euros. Pozuelo de Alarc¨®n, un altre cl¨¤ssic de la classificaci¨® de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, es va quedar en els 58.000 euros. ¡°Ho ha vist a les not¨ªcies i la meva dona est¨¤ acollonida. ?s un reclam per als lladres¡±, explica al pati de casa seva un empresari retirat, que assegura que a la zona hi ha tres o quatre robatoris al mes malgrat les mesures de seguretat, la qual cosa ha activat una mena de patrulles ve?nals.

?s impossible confirmar el motiu, per¨° un parell d'empresaris consultats despr¨¦s de la publicaci¨® de les dades assenyalen que l'origen del salt multiplicador de la renda de Matadepera nom¨¦s pot ser un. Manuel Lao va vendre fa dos anys l'empresa del joc i de m¨¤quines escurabutxaques Cirsa a Blackstone per un import superior als 2.000 milions d'euros. I Lao ¨¦s un dels residents il¡¤lustres d'aquest municipi, a m¨¦s del president de Repsol, Antonio Brufau, l'ara entrenador de futbol Xavi Hern¨¢ndez o l'escriptor Jaume Cabr¨¦. La monetitzaci¨® d'accions empresarials ha tornat aix¨ª a capgirar les estad¨ªstiques: el 2017, la venda d'un paquet de Danone va portar Avinyonet del Pened¨¨s, tamb¨¦ a Barcelona, al ceptre de la ciutat m¨¦s rica, cosa que va sorprendre els seus habitants.

Matadepera ha crescut al marge del seu passat. Fa un segle la burgesia t¨¨xtil de Terrassa i Sabadell van establir en aquest municipi ¨Csa per la puresa de l'aire¨C les seves torres d'estiueig. Despr¨¦s es van escur?ar les dist¨¤ncies i van acabar traslladant-hi els domicilis. Fa 40 anys, abans de l'en¨¨sima crisi que impactaria sobre el t¨¨xtil a Espanya, instal¡¤lar-se al municipi encara era una mostra d'¡°¨¨xit¡± en els negocis, relata un dels pocs empresaris que mantenen domicili a la poblaci¨® i una empresa t¨¨xtil encara amb vida.

Amb el temps, queden antics empresaris del t¨¨xtil, del metall i de la qu¨ªmica; i s'hi han sumat els del joc. Per¨° el creixement ha arribat tamb¨¦ gr¨¤cies a molts professionals de classe mitjana-alta atrets per l'efecte crida i que han mantingut una renda per c¨¤pita elevada (41.800 euros el 2017) al poble. Continuen arribant de les dues grans ciutats de la comarca del Vall¨¨s Occidental, per¨° ara s'hi ha sumat una petita porci¨® de barcelonins. ¡°Aqu¨ª ja no hi ha grans milionaris¡±, diu un dels empresaris assenyalats. Un altre, de renom a Barcelona, assegura que, malgrat tot, ell no aporta a la renda per c¨¤pita, sin¨® al contrari: la fa caure.

¡°No som gens glamourosos, aqu¨ª a Matadepera¡±, explica un habitant que viu prop dels Lao. I malgrat tot en algunes urbanitzacions, on no falten les c¨¤meres de seguretat, s'organitzen cert¨¤mens de m¨²sica cl¨¤ssica. Amb els anys hi han aparegut alguns restaurants de renom. Al nucli antic bull l'associacionisme, per¨° els grans centres de reuni¨® s¨®n els tres clubs d'hoquei herba que projecten la ciutat de Terrassa. I aix¨° en un municipi on l'orografia impedeix construir un nou camp reglamentari de futbol. Malgrat l'extensi¨® de la poblaci¨® i la renda dels seus habitants.