Evanesc¨¨ncies del sentimentalisme

Quan una parella intueix que la relaci¨® mantinguda fins aleshores s¡¯ha esquerdat, i es pot trencar el que semblava indestructible, cada una de les parts s¡¯adona que tamb¨¦ est¨¤ a punt de perdre el relat en com¨² i que, en el moment de la immediata ruptura, hi ha la necessitat d¡¯explicar-se de nou, de recomptar el que s¡¯ha viscut fins llavors: ¡°Com es dissipa el futur? Com es reescriu el gui¨® d¡¯una vida?¡±, es pregunta un dels personatges protagonistes de Dol?a introducci¨® al caos. Marta Orriols (Sabadell, 1975), que als contes d¡¯Anatomia de les dist¨¤ncies curtes (2016) i a la seva novel¡¤la anterior, Aprendre a parlar amb les plantes (2018), ja havia destacat com una analista de la ordin¨¤ria normalitat de la vida quotidiana, fins i tot quan els moviments imprevisibles del melodrama s¡¯apoderen de l¡¯exist¨¨ncia, a Dol?a introducci¨® al caos narra com s¡¯estimen les persones absolutament corrents, la gent que no viu ni un amor perfecte ni m¨ªtic, la gent que no ha de suportar la maledicci¨® de viure ni un amor impossible ni tr¨¤gic, sin¨® nom¨¦s ¡°buscant sense parar unes condicions de vida millors¡±.

El que passa, per¨°, ¨¦s que aquell estat no ¨¦s sempre un¨¤nime: per a la protagonista de la novel¡¤la, la Marta ¡ªfot¨°grafa¡ª, la maternitat no figura en la seva perspectiva de futur i decideix interrompre unilateralment l¡¯embar¨¤s, una opci¨® que xoca amb la voluntat de la seva parella, en Dani, guionista de s¨¨ries televisives. A partir d¡¯aquest moment, el lector entra en una mena d¡¯excavaci¨® arqueol¨°gica dels sentiments, en qu¨¨ Orriols inspecciona els estrats del passat dels dos personatges i de la seva relaci¨®, talment com si fes una cr¨°nica costumista de les relacions amoroses a la Catalunya contempor¨¤nia: l¡¯amplitud d¡¯experi¨¨ncies, m¨¦s o menys sentimentals, que es recullen en aquesta trama intimista garanteix que qualsevol lector es podr¨¤ recon¨¨ixer en moltes de les situacions que afronten els personatges, com si fos escrita acceptant l¡¯espai literari i narratiu que la ind¨²stria editorial demana i concedeix.

Dol?a introducci¨® al caos (en castell¨¤, a Lumen) proposa una mescla de linealitat i circularitat de l¡¯argument que s¡¯ajusta b¨¦ a l¡¯experi¨¨ncia sentimental que viuen els dos protagonistes, des dels inicis fins al punt mort del present, on l¡¯especulaci¨® sobre el desenlla? feli? o no de les circumst¨¤ncies ¡ªon tot s¡¯arregla o s¡¯espatlla, segons es miri¡ª ¨¦s un aspecte secundari que no cal revelar. ?s m¨¦s important, en canvi, fer notar que cada cap¨ªtol sobre els fets de la vida de cada un dels personatges va donant pistes per entendre les desavinences, i remarcar que el disseny de l¡¯estructura de la novel¡¤la ¨¦s una de les fortaleses d¡¯Orriols.

Tamb¨¦ ¨¦s important avisar que el lector pot creure que l¡¯autora s¡¯ha trobat en una tessitura semblant a la de la Marta, que ¡°pensa que hi ha coses que nom¨¦s s¨®n d¡¯una i que quan s¡¯expressen amb paraules per fer-les saber a un receptor, perden el veritable pes que ocupen mentre nom¨¦s s¨®n rieres mentals infranquejables¡±.

Com si la for?a figurativa de la prosa s¡¯aigual¨ªs enmig d¡¯una boirina que no permet especificar les cares i els sentiments ¡ªcom si nom¨¦s hi triomf¨¦s la bona voluntat¡ª, Orriols opta per la simplicitat del relat o, dit d¡¯una altra manera, per la simplificaci¨® dels instints: desdibuixada per les evanesc¨¨ncies del sentimentalisme i per una abund¨¤ncia d¡¯estereotips sobre la fenomenologia de les relacions amoroses, Dol?a introducci¨® al caos t¨¦ el m¨¨rit de l¡¯exposici¨® suau i el risc del lirisme tou.