Amb qui est¨¤ el PSC?

Miquel Iceta ha dit recentment: ¡°Cal trencar la pol¨ªtica de blocs¡±. D'acord, si aix¨° fos possible. Per¨° a quins blocs es refereix Iceta? Nom¨¦s a dos: separatistes i unionistes. Es trenquen aquests blocs saltant constantment de l'un l'altre sense deixar clar on s'¨¦s, com fa el PSC? Es defensen principis o llocs de treball? Hi ha mera t¨¤ctica sense estrat¨¨gia, com sembla? Nom¨¦s driblatge curt sense joc en profunditat?

Ja fa tres anys de la famosa manifestaci¨® unionista del 8 d'octubre del 2017: Iceta no hi era. Suposo que esperava a veure quants hi anaven, si la seva clientela de votants la consideraria un acte de fatxes o si sortirien decidits al carrer. Va comprovar que van sortir al carrer i es va disposar a encap?alar la seg¨¹ent manifestaci¨®, la de finals d'octubre. Per¨° ja era tard, no valia, aix¨° no ho fa mai un aut¨¨ntic l¨ªder, ¨¦s a dir, un pol¨ªtic amb prou autoritat perqu¨¨ els seus partidaris confi?n en ell i el segueixin, no que sigui ell qui esperi assegut per veure qu¨¨ fan els seus partidaris.

Per aix¨° dos mesos despr¨¦s va tenir una amarga derrota en les eleccions auton¨°miques de desembre i Ciutadans, amb In¨¦s Arrimadas al capdavant, va ser el partit m¨¦s votat i amb m¨¦s escons en el Parlament. Vots i escons obtinguts sobretot, fixi¡¯s, als feus habituals del PSC, ¨¦s a dir, als barris perif¨¨rics de les ciutats catalanes, la m¨¦s de mig Catalunya que ha estat, ¨¦s i ser¨¤ unionista i que creu que els governs haurien de fomentar la conviv¨¨ncia, no destruir-la; la mig Catalunya que es desent¨¦n de falsos problemes identitaris i que nom¨¦s vol que els pol¨ªtics l¡¯ajudin a prosperar perqu¨¨ els seus fills tinguin millors perspectives que ells, com segurament ells van tenir millors perspectives respecte dels seus pares.

El PSC va haver de conformar-se llavors amb un vot que tamb¨¦ li ¨¦s habitual, el de la mesocr¨¤cia catalana contr¨¤ria a separar-se d'Espanya perqu¨¨ ho consideren una imprud¨¨ncia que els pot costar molt car en la seva vida personal per¨° que, en algun rac¨® del seu cor, tenen l'¨ªntim convenciment que realment els catalans s¨®n molt diferents ¨Ci superiors, encara que no s'atreveixin a confessar-ho, ni tan sols a ells mateixos¨C de la resta d'espanyols.

El PSC es continua situant en aquesta posici¨®. En bona mesura ja va ser aix¨ª durant les primeres d¨¨cades de la democr¨¤cia, quan sempre perdien davant Jordi Pujol a les eleccions auton¨°miques, per¨° Felipe Gonz¨¢lez els treia les castanyes del foc a les generals. Per¨° sobretot ha estat aix¨ª des dels funestos temps del tripartit de Maragall i Montilla, aquella parella estranya, quan el catalanisme pujolista va comen?ar a passar de l'autonomia a la independ¨¨ncia, en bona part per culpa dels socialistes, pel seu errat afany d¡¯aprovar un nou Estatut que s'ha demostrat in¨²til per pretendre guanyar-se el favor dels partits nacionalistes amb unes conseq¨¹¨¨ncies que, com es pot comprovar, han resultat radicalment contr¨¤ries a aquest objectiu: des de fa vuit anys el catalanisme separatista ¨¦s m¨¦s fort que mai i si en determinats moments busca el suport del PSC ¨¦s per prendre-li el p¨¨l.

Amb aquesta t¨¤ctica sense estrat¨¨gia, els socialistes van esquivant la situaci¨®, ocupant c¨¤rrecs en els diferents nivells pol¨ªtics i administratius per acontentar els membres del seu aparell i de la seva clientela, per¨° a les auton¨°miques perden vots des de fa vint anys. Aquesta ¨¦s la realitat. I, malgrat aix¨°, s'entossudeixen a continuar nedant en l'ambig¨¹itat, practiquen una t¨ªmida pol¨ªtica de curtes mires, sense posar mai els fars llargs. Donen proves de la seva visible inefic¨¤cia al costat de Colau a l'Ajuntament de Barcelona, s'apropen dissimuladament a ERC, que els tracta amb desdeny, contribueixen a soscavar el sistema constitucional aliant-se, en vista de tothom, amb els partits populistes i independentistes. Tampoc tanquen les portes a comunsi a independentistes, sin¨® que nom¨¦s menyspreen els unionistes, amb qui no volen col¡¤laborar ni per formar un front com¨² en q¨¹estions b¨¤siques.

No ¨¦s cert, com diu Iceta, que ells siguin partidaris de ¡°trencar amb la pol¨ªtica de blocs¡±. No ¨¦s gens cert. Amb qui est¨¤ el PSC? Amb un bloc, el dels separatistes i populistes, que s¨®n els seus col¡¤laboradors necessaris, serien molt m¨¦s febles sense el suport socialista.

Francesc de Carreras ¨¦s catedr¨¤tic de Dret constitucional.