Barcelona amplia les ajudes del Pla de barris a set noves ¨¤rees desfavorides de la ciutat

Hi haur¨¤ segona edici¨® de l'anomenat Pla de barris a Barcelona (2021-2024), que s'estendr¨¤ a set noves zones desfavorides de la ciutat i repetir¨¤ la inversi¨® de la primera edici¨®, 150 milions en quatre anys. El govern de l'alcaldessa Ada Colau ha fet balan? aquest dimecres d'un dels seus plans estrella, que busca reduir la bretxa entre barris, i ha anunciat que tindr¨¤ continu?tat.

Amb un 91% de la despesa corrent i les inversions previstes en la primera edici¨® executades, el nou pla mantindr¨¤ projectes als primers 10 barris (Raval, Zona Nord, Trinitat Nova i Trinitat Vella, Bar¨® de Viver, el Bes¨°s-Maresme i la Marina) i s'estendr¨¤ a set barris nous: el Poble-sec, el Carmel i Can Bar¨®, Roquetes, Can Peguera, el Tur¨® de la Peira, Verdum i la Prosperitat. L'elecci¨® dels barris es basa en els indicadors socioecon¨°mics i el Consistori est¨¤ avaluant l'evoluci¨® dels de les zones de la primera edici¨® del pla. En total, els dos plans hauran arribat a una poblaci¨® de 377.000 habitants, gaireb¨¦ una quarta part del total de barcelonins.

El regidor de Pressupost i Pla de Barris, Jordi Mart¨ª, ha definit el pla com un conjunt de ¡°petites transformacions que pretenen millorar el territori, captar el capital social dels barris i que recuperin l'orgull¡±, amb una barreja de projectes d'inversi¨® en obres i despesa en educaci¨®, ocupaci¨® o plans comunitaris. L'educaci¨® ¨¦s una de les grans potes del pla, i s'end¨² un de cada cinc euros que s'han invertit.

Entre els projectes desenvolupats, Mart¨ª ha citat la reconversi¨® (en obres i en projecte educatiu) de centres com el Rubi¨® i Tudur¨ª, a Bar¨® de Viver; o l'Institut Escola Trinitat Vella, una de les transformacions m¨¦s celebrades del pla, perqu¨¨ ha aconseguit que el barri torn¨¦s a sentir seva l'escola p¨²blica.

El pla tamb¨¦ ha creat espais per a joves, ha dinamitzat esplais o activitats esportives en zones on no n'hi havia, ha millorat espais p¨²blics (l'skatepark de la Marina, el carrer de Caracas al pol¨ªgon industrial, o la Campa de la Teixonera), o ha intervingut per millorar el parc d'habitatge. En aquest cas, els t¨¨cnics han col¡¤laborat amb els ve?ns per tramitar ajudes per rehabilitar finques que ho demanaven a crits per¨° no solien sol¡¤licitar recursos p¨²blics.

Un altre dels plans m¨¦s coneguts del projecte ha estat la reforma del menjador social Gregal, al Bes¨°s, que ara tamb¨¦ ofereix formaci¨®. Mart¨ª ha defensat que ¡°si en algun moment t¨¦ sentit un projecte aix¨ª ¨¦s ara amb les circumst¨¤ncies actuals i la crisi social que vindr¨¤¡±.

Per part del consell assessor i d'avaluaci¨® del Pla, el seu president, Oriol Nel¡¤lo, ha assenyalat ¡°la import¨¤ncia d'actuar en petits projectes que afecten la vida quotidiana de la gent per millorar les condicions de vida i pal¡¤liar les desigualtats fent part¨ªcips els ve?ns¡±. Nel¡¤lo ha assegurat que un pla com el de Barcelona ¡°no t¨¦ comparaci¨® a Espanya¡± i per dimensionar-lo ha apuntat que el programa Urban de la Uni¨® Europea ¡°va destinar 700 milions en cinc anys a 75 barris¡±. Tant Nel¡¤lo com Mart¨ª han apostat perqu¨¨ el Pla de barris s'estengui a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona.