Pensar rere la mascareta

Potser haver d'estar darrere d'una angoixant mascareta a causa del coronavirus acabi ajudant a aturar-se un moment i reflexionar sobre la p¨¨rdua del nostre vincle amb l'exterior, el menyspreu hum¨¤ cap a altres formes de vida o el sentit ¨²ltim que t¨¦ avui la paraula futur, si es pot donar ja m¨¦s enll¨¤ de la distopia¡­ Totes aquestes inquietuds suren i van apar¨¨ixer ahir dimarts a la pla?a Joan Coromines de Barcelona, on 760 persones, en dues sessions amb les prescriptives mesures sanit¨¤ries, van assistir al primer dia de la Biennal de Pensament que promou l'Ajuntament, en una jornada que va cavalcar entre la profunditat, la poesia i la profecia.

La cita va arrencar amb l'itinerari Futurs, i ning¨² com l'autora de la reeixida distopia El conte de la serventa per tra?ar-lo. ¡°La gent sempre havia pensat que aquesta trama era fantasiosa, llunyana, per¨° amb l'arribada de Trump es va comen?ar a percebre com un reality show¡±, va contextualitzar Margaret Atwood des del Canad¨¤, via streaming, i va admetre que ¡°la por, el caos i la falta de recursos materials per a molta gent s¨®n el motor d'aquests temps convulsos; el planeta est¨¤ amena?at com en la meva obra¡±. Per¨°, tot i que ¡°podria ser el comiat de l'¨¦sser hum¨¤ si no es canvia d'actitud¡±, es va mostrar esperan?ada amb ¡°la igualtat que obtindran les dones, l'ecologisme, i els joves de vint anys, que mostren noves maneres d'organitzar-se¡±.

Atwood es va decidir a escriure, va confessar, despr¨¦s de compondre un poema als 16 anys. Perqu¨¨ t¨¦ una traject¨°ria l¨ªrica. Alguns dels seus versos posteriors van ser recitats per la poeta Maria Cabrera, en un acte que va enfilar l'estrena de la Biennal de Pensament amb la del Festival Barcelona Poesia. En aquesta l¨ªnia, Enric Casasses va intervenir abans (¡°un ¨¦s mil de car¨¤cters en un de sol¡±), en clara sintonia espiritual i combativa amb la primera sessi¨®.

I ¨¦s que el to de la jornada, amb totes les localitats esgotades des de feia dies, va n¨¦ixer des del primer minut. ¡°Al principi nom¨¦s hi havia el vent¡­ El vent va ensenyar els animals a cantar¡±, va arrencar la fil¨°sofa de la ci¨¨ncia Vinciane Despret, de B¨¨lgica, sobre l'escenari posant veu a la seva lectura performance: acompanyant imatges sempre blaves de textures flu?des que semblaven aig¨¹es, gel o n¨²vols, amb un discurs entre l'aforisme i la prosa po¨¨tica, va aportar estudis cient¨ªfics sobre la import¨¤ncia del silenci i l'ensenyament que els humans poden obtenir dels ocells i el regne animal. ¡°Els seus sons no es trepitgen mai perqu¨¨ cada grup animal t¨¦ les seves franges i freq¨¹¨¨ncies sonores¡±. I a aquesta cr¨ªtica velada al discurs hum¨¤, va afegir: ¡°Amb el nostre confinament, els ocells van entendre que els vam cedir la paraula¡±, va dir. I va citar un estudi que demostra que a Barcelona les aus ¡°van cantar m¨¦s i en per¨ªodes m¨¦s llargs¡± durant un silenci¨®s confinament, i aix¨° la va portar a parlar de l'inici d'una ¡°esperan?adora ¨¨poca del fonoc¨¨¡±.

Conversant amb ella per streaming, Donna Haraway, la fil¨°sofa i bi¨°loga nord-americana, va ser m¨¦s ideol¨°gica i directa: ¡°Qui t¨¦ avui el privilegi del silenci?¡±, posant com a exemples les dificultats dels l¨ªders dem¨°crates per fer-se sentir davant de les invectives dels republicans en els debats televisius de les eleccions presidencials dels EUA o les 20 vegades en vuit minuts que George Floyd li va cridar al policia que no podia respirar, ¡°arrencant el silenci dins del silenci¡±.

¡°Vivim en un m¨®n amb els sons redu?ts, no hi ha riquesa sonora¡±, va alertar. I va crear una imatge auditiva per als assistents: est¨¤ estudiant el fenomen dels ¡°ocells que, entre M¨¨xic i els EUA, cauen mentre volen; el so dels ocells que cauen morts¡±, desnodrits perqu¨¨ han hagut d'avan?ar les migracions i anar a zones sense prou menjar, empesos pels grans incendis. Totes dues, abans d'acomiadar-se, van coincidir en la necessitat de construir ¡°una narrativa del silenci¡± despr¨¦s que Despret reivindiqu¨¦s la necessitat d'estendre els minuts de silenci m¨¦s enll¨¤ de fer-ho per als morts: ¡°Ens forcen a esperar, a reflexionar sobre el que es trenca, a honrar els altres ¨¦ssers vius del planeta¡±.

Natura i cultura

I ¨¦s que la suposada antinomia entre natura i cultura ¡°¨¦s falsa, s¨®n termes siamesos¡±, va defensar el fil¨°sof i antrop¨°leg franc¨¨s Bruno Latour a trav¨¦s de l'estimulant v¨ªdeo Natura, una de les 14 paraules que sota aquest format audiovisual analitzen altres pensadors, en una proposta que ha impulsat el CCCB i que anir¨¤ esquitxant les jornades. Va semblar donar motiu al joc que tot seguit van mantenir les escriptores Irene Sol¨¤ i Mar¨ªa S¨¢nchez, acompanyades musicalment per Maria Arnal: donant-se peu amb textos entrella?ats, s'escoltaven parlant de geografies poderoses o amena?ades, per¨° amb la premissa que ¡°nom¨¦s des de l'escolta un pot submergir-se al fons del fons¡±. El p¨²blic, rere la mascareta, hi va pensar. I va aplaudir.