Un transgressor referent

¡°Tant que hem hagut de treballar, per tornar a Pitarra¡±, diuen que va dir Carles Riba parlant de Primera hist¨°ria d¡¯Esther, de Salvador Espriu. Qu¨¨ diria ara si vei¨¦s els entreteniments d¡¯Enric Casasses (Barcelona, 1951), tan altament considerat, fins al punt d¡¯haver assolit enguany el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes que li entregaran la setmana vinent? Res com ser qualificat d¡¯¡°inclassificable¡± i de ¡°transgressor¡± durant trenta anys per esdevenir un dels referents de la literatura nostrada.

Casasses ve de la contracultura dels anys setanta i es dona a con¨¨ixer amb l¡¯esclat dels recitals de poesia als anys noranta. Un dels seus aspectes m¨¦s rellevants ¨¦s la incorporaci¨® de paraules, expressions i girs sint¨¤ctics propis de la llengua oral, per¨° per m¨¦s que aix¨° faciliti la recitaci¨® davant del p¨²blic en un escenari i faci engrescador l¡¯espectacle, a la llarga el que queden s¨®n els textos, i els textos es troben als llibres.

Casasses n¡¯ha publicat una trentena, que estan dispersos en multitud d¡¯editorials, algunes de ben ef¨ªmeres. No hi ha res semblant a una obra completa, o a una recopilaci¨® en qu¨¨ el mateix autor hagi separat el gra de la palla, o m¨¦s ben dit, la palla consistent de la que no ho ¨¦s tant. ?s curta, la vida d¡¯una escriptura basada en els jocs f¨¤cils de paraules, que sovint imita l¡¯estil i les formes de les can?ons populars i que habitualment est¨¤ amanida amb un sentit de l¡¯humor no gaire sofisticat.

?s ben cert que a Que dormim? (Emp¨²ries, 2002) afirma: ¡°Un poema ¨¦s com l¡¯enamorar-se / no t¨¦ programa ni tornar-hi / fou i prou, ja est¨¤, no en parlem m¨¦s¡±, i aix¨° fa pensar que no t¨¦ gaire propensi¨® a revisar ni corregir res. Cosa que va en detriment, no sols d¡¯una posteritat com m¨¦s va m¨¦s incerta, sin¨® de l¡¯inter¨¨s immediat dels lectors.

Assagets cont¨¦ tres assaigs, certament petits, entorn de tres autors molt distints i distants: el m¨²sic Paganini, l¡¯arquitecte Gaud¨ª i el compositor de sardanes Blanch i Reynalt. De Paganini, en fa un resum de l¡¯agitada vida i un elogi de la t¨¨cnica; tamb¨¦, de l¡¯anomenada que va tenir, fent concerts per tot Europa¡­ I una idea: ¡°lo rom¨¤ntic no s¨®n / ni les penes del viure (¡­) ¨¦s aix¨°, inventar formes¡± ¡ªper¨° aix¨° no ¨¦s exclusiu del romanticisme, es pot aplicar a tots els corrents.

De Gaud¨ª diu que ¡°no corre rere el novell: / fa millor lo que era vell¡±; el m¨¦s interessant s¨®n les frases del mateix arquitecte intercalades; hi ha tamb¨¦ un certa relativitzaci¨® de la dimensi¨® religiosa de la seva obra, i el suggeriment de no acabar la Sagrada Fam¨ªlia. De Blanch i Reynalt celebra l¡¯alegria de viure que contenen les seves sardanes, especialment la titulada Amb el porr¨® en fresc, del 1949; tamb¨¦ les figures femenines, en qu¨¨ canta ¡°la pres¨¨ncia agradabil¨ªssima del plaer de sentir n¨¦ixer la possibilitat del desig¡±.

El primer assaget est¨¤ escrit en versos de sis; el segon, de set, i el tercer, en prosa retallada. Menci¨® a part mereix l¡¯edici¨®, caracteritzada per una amplada de plana diferent en cada part i amenitzada amb algunes il¡¤lustracions que, posats a fer, mereixerien una mida m¨¦s gran.

Cada relat ¨¦s independent l¡¯un de l¡¯altre, i at¨¨s que cap no ve, com se sol dir, a cobrir un buit, hem d¡¯entendre que l¡¯elecci¨® obeeix a una predilecci¨® personal. Casasses deu sentir que t¨¦, o vol tenir, alguna cosa de tots tres. Podr¨ªem suposar que, de Paganini, el virtuosisme i el tarann¨¤ desafiant; de Gaud¨ª, la imatge de creador total i tremendament original; de Blanch i Reynalt, l¡¯autenticitat de la seva inspiraci¨® popular i rural.