Les desventures del cos¨ª Pons

Honor¨¦ de Balzac (1799-1850) no va viure molts anys, per¨° va deixar una obra immensa, quasi tot novel¡¤les i contes, obra que als darrers anys ha estat sistem¨¤ticament i puntualment retradu?da i editada per Hermida Editores, una casa solvent, amiga dels cl¨¤ssics. Acaba d¡¯oferir als lectors el volum XI de la s¨¨rie principal de Balzac, La Com¨¨dia humana (aix¨ª, tipogr¨¤ficament, a la coberta del llibre, donant a entendre, com volia l¡¯autor, que es tracta d¡¯una r¨¨plica contempor¨¤nia de la Commedia del Dante), que inclou una de les novel¡¤les m¨¦s apreciades pels lectors pertina?os del geni franc¨¨s, el qual va oferir als historiadors de la posteritat, com Josep Pla a Catalunya, els millors documents que es puguin trobar per reconstruir la hist¨°ria de la primera meitat del segle XIX a Fran?a: La Comedia humana, volum XI, traducci¨® d¡¯Aurelio Garz¨®n (Madrid, 2020).

El cos¨ª Pons, la novel¡¤la a qu¨¨ ens referim, far¨¤ les del¨ªcies de qualsevol persona amiga del col¡¤leccionisme; per¨° en part li causar¨¤ tristesa. Pons ¨¦s un m¨²sic que ha estalviat tota la vida per poder adquirir, gaireb¨¦ sempre a preu de saldo, una s¨¨rie d¡¯objectes, en especial quadres, mobles i miniatures, que guarda a casa seva sense haver-se adonat que, amb el temps, s¡¯ha convertit en una col¡¤lecci¨® valuos¨ªssima. Com a bon col¡¤leccionista estima all¨° que ha reunit pel goig de tenir-ho i gaudir-ne, no per fer-hi negoci. Qui s¡¯ha assabentat del valor del que Pons t¨¦ a casa s¨®n uns cosins seus, els Camusot de Marville, burgesos esdevinguts nou-rics, circumst¨¤ncia que t¨¦ una enorme import¨¤ncia en aquesta obra. La portera de Sylvain Pons ¡ªhome que viu des de fa anys en companyia d¡¯una tan bona persona com ell, l¡¯alemany Schmuke¡ª, madame Cibot, tamb¨¦ coneix el valor d¡¯aquella col¡¤lecci¨® i, en companyia astuta, rapa?, p¨¨rfida i fementida d¡¯un amant seu quincallaire, d¡¯un jueu retratat massa t¨°picament, tamb¨¦ col¡¤leccionista, i d¡¯un advocat sense escr¨²pols ¡ª¡°Advocats i procuradors, a l¡¯infern de dos en dos¡±¡ª, porta a la mort el senyor Pons i a la ru?na el seu company¨® fidel, fent plegats tota mena de matr¨¤foles.

Aqu¨ª entra la hist¨°ria pr¨°piament dita. Balzac va escriure i publicar El cos¨ª Pons, primer per entregues i despr¨¦s en forma de llibre, l¡¯any 1847; els fets de la novel¡¤la s¡¯esdevenen entre la revoluci¨® de 1830 i la de 1848, ¨¦s a dir, en temps de la monarquia de Llu¨ªs Felip d¡¯Orleans, ¡°el rei burg¨¨s¡±. A Balzac no li va desplaure mai la idea de prosperar ¡ªmalgrat que va fer molt sovint negocis ru?nosos, que el van a obligar a prodigar-se com a autor de novel¡¤les fullet¨®¡ª, i, en aquest sentit, va seguir el consell que tant Llu¨ªs Felip com el seu ministre Fran?ois Guizot van divulgar entre els francesos: ¡°Enrichissez-vous¡±, ¡°enriquiu-vos¡±. El que no va quedar clar, com ha demostrat la hist¨°ria ulterior de la classe burgesa ¡ªpr¨¤cticament desapareguda a Catalunya, quan havia estat el motor, i quasi l¡¯¨¤nima, de la seva prosperitat als segles XIX i XX¡ª, ¨¦s si hom havia d¡¯enriquir-se seguint els preceptes dels Evangelis (?), o fent servir totes les males arts que fossin necess¨¤ries.

Aquest ¨¦s el quid de la nostra obra d¡¯avui, enormement aconsellable per als qui desitgin con¨¨ixer les caracter¨ªstiques morals, la pru?ja pels diners, la hipocresia i la tend¨¨ncia al crim com a mal menor per aconseguir una determinada fi ¡ªMaquiavel hi hauria dit alguna cosa, cap elogi¡ª d¡¯aquesta classe social que va ser la gran protagonista de quasi totes les societats d¡¯Europa entre el Congr¨¦s de Viena i, a casa nostra, el comen?ament del proc¨¦s infaust, punt de parten?a de l¡¯anihilaci¨® definitiva dels ¡°senyors de Barcelona¡±, el seny catal¨¤ i les bones maneres.

Aquesta no ¨¦s l¡¯¨²nica de les novel¡¤les de Balzac en qu¨¨ l¡¯autor fa entrar el flux monetari; n¡¯hi ha moltes, per¨° ¨¦s potser la m¨¦s cruel de totes: cruel envers la bona fe del cos¨ª Pons i el seu amic, i doblement cruel, per justiciera, envers tots els altres protagonistes de la novel¡¤la, que nom¨¦s es mouen per una ambici¨® cega, cobdiciosa, insaciable i, al capdavall, criminal. Llevat dels dos bonhommes, tota la resta dels personatges d¡¯aquesta obra formen una mena d¡¯organitzaci¨® criminal, de les quals hem tingut alguna not¨ªcia, recentment, a casa nostra.

Vet aqu¨ª la gran lli?¨® d¡¯aquest llibre: la classe burgesa, emprenedora i florent al llarg d¡¯uns cent cinquanta anys, per for?a havia d¡¯acabar de la manera que ha finit: ofegada en el seu relativisme moral, en la seva hipocresia mal dissimulada, en la seva ociositat improductiva i en una pl¨¤cida condescend¨¨ncia davant el furt, la rapinya i la manca d¡¯escr¨²pols morals.

El que no podia preveure Balzac quan va escriure aquesta novel¡¤la ¨¦s que la burgesia, com va apuntar Theodor Adorno a mitjan segle XX, era una classe social sense hereus. Aix¨° vol dir que no trigarem gaire a ser orfes.