Catalunya inicia una carrera de sis mesos a la ca?a de 30.000 milions

El rellotge ja est¨¤ en marxa. Administracions i empreses catalanes, com les de la resta d¡¯Espanya, han iniciat una carrera contrarellotge de sis mesos, l¡¯abril ¨¦s el l¨ªmit, per intentar captar part dels 140.000 milions d¡¯euros que la Uni¨® Europea est¨¤ disposada a injectar a Espanya a trav¨¦s del Next Generation EU, del Fons Europeu de Recuperaci¨®. Han aflorat projectes aparcats en calaixos per falta de finan?ament, es posen a punt d¡¯altres que estaven perfilats i moltes empreses, sobretot les grans, treballen ja en com beneficiar-se del nou mann¨¤ pensat per accelerar la sortida de la crisi i la transformaci¨® de l¡¯economia europea. La Generalitat creu que Catalunya hauria de rebre uns 30.000 milions (a gastar en cinc anys), l¡¯equivalent al seu pressupost anual.

¡°Tenim una oportunitat de fer un canvi de model i aix¨° ¨¦s vital, per¨° primer hem de saber quin model volem per a Catalunya¡±, diu com a reclamaci¨® Joan Canadell, president de la Cambra de Comer? de Barcelona. La UE ha preparat un sistema que habilita quatre vegades els recursos oferts per la UE en l¡¯¨²ltim quinquenni. I hi optaran projectes variats per¨° basats en les tend¨¨ncies marcades des de Brussel¡¤les: economia verda, digitalitzaci¨® i bioci¨¨ncies, entre d¡¯altres. Siguin quins siguin, tots els haur¨¤ de canalitzar el Govern central, malgrat les reiterades peticions de la Generalitat de voler gestionar els recursos que considera que haurien de recaure en Catalunya. Aquesta ¨¦s una selecci¨® efectuada entre una desena d¡¯administracions i institucions consultades.

Cotxe el¨¨ctric. ?s un dels projectes m¨¦s esperats. Seat ha anunciat la seva intenci¨® de fabricar vehicles el¨¨ctrics a Martorell a partir del 2025. ¡°Els fons europeus poden servir per accelerar la transici¨® al vehicle el¨¨ctric i mantenir i potenciar la ind¨²stria de l¡¯autom¨°bil a Espanya¡±, assenyalen fonts de la companyia, que afirmen que es treballa en projectes amb altres empreses. El forat que deixar¨¤ Nissan a partir del 2022 a la Zona Franca ¨¦s una altra oportunitat que estudien diferents institucions. El Cl¨²ster de la Ind¨²stria de l¡¯Automoci¨® desenvolupa un projecte sobre mobilitat sostenible que podria instal¡¤lar-se en aquesta zona i que tindr¨¤ preparat en poques setmanes.

Bateries el¨¨ctriques i hidrogen. La construcci¨® d¡¯una f¨¤brica de bateries a Catalunya ¨¦s, des de fa un parell d¡¯anys, una prioritat per a les administracions com a ¨¤ncora del conjunt de l¡¯automoci¨® ¨CSeat ho considera primordial. La coreana LG Chem i la francesa Schneider Electric estudien la seva implantaci¨® a Barcelona. En tot cas hi ha altres iniciatives. El fabricant de motos el¨¨ctriques Silence t¨¦ dos projectes per impulsar el seu negoci basats en la fabricaci¨® de cel¡¤les de bateries: un es basa en l¡¯automatitzaci¨® de la seva l¨ªnia de muntatge de packs de bateries per passar de 10.000 a 50.000 unitats anuals en tres anys; l¡¯altre ¨¦s la creaci¨® d¡¯un nou negoci basat en el lloguer de bateries a trav¨¦s de la creaci¨® de centres en ciutats en qu¨¨ es puguin canviar les bateries dels vehicles quan no sigui possible recarregar-los. El Cl¨²ster de l¡¯Automoci¨® tamb¨¦ treballa en un projecte per desenvolupar tant bateries el¨¨ctriques com la pila de combustible, basada en l¡¯¨²s d¡¯hidrogen.

Disseny de xips. El Barcelona Super Computing Center (BSC), que t¨¦ el seu actiu m¨¦s important en el superordinador MareNostrum, vol liderar el projecte del xip europeu. ¡°Europa t¨¦ el problema que no ¨¦s tecnol¨°gicament independent, depenem molt dels EUA i de la Xina¡±, explica Josep Maria Martorell, director associat del BSC. Un dels projectes per canviar-ho ¨¦s el xip europeu, un processador pensat per als superordinadors. ¡°La fase de la investigaci¨® la tenim bastant avan?ada, ara falta el segon pas, que ¨¦s ser capa?os de dissenyar i prototipar un xip¡±, destaca Martorell. La inversi¨® global per a aquest projecte ¨¦s d¡¯uns 500 milions d¡¯euros i el BSC pret¨¦n captar-ne uns 100 milions d¡¯inversi¨® inicial p¨²blica i liderar aquest projecte.

Empreses tecnol¨°giques. Barcelona Tech City, una associaci¨® que representa m¨¦s de 1.200 empreses de l¡¯¨¤mbit tecnol¨°gic, calcula que necessitar¨¤ uns 50 milions d¡¯euros per emprendre tres grans projectes i ja preparen la seva candidatura. El primer projecte que presentar¨¤ l¡¯associaci¨® ¨¦s impulsar un ¡°campus urb¨¤¡±. Barcelona Tech City ja t¨¦ dos grans espais on allotja centenars d¡¯empreses emergents, els anomenats Pier, i afegir¨¤ l¡¯espai de l¡¯edifici de Correus. El segon projecte ¨¦s crear acceleradores d¡¯empreses emergents per generar un ecosistema d¡¯atracci¨® de fons d¡¯inversi¨® i capital de risc. I el tercer projecte ¨¦s crear un campus d¡¯educaci¨® ¡°per aturar el problema de l¡¯atur juvenil amb la formaci¨® en noves tecnologies¡±. El Consorci de la Zona Franca tamb¨¦ planteja demanar fons per impulsar les seves acceleradores d¡¯empreses basades en la impressi¨® 3D i la ind¨²stria 4.0.

Sector aeroespacial. La Cambra de Barcelona planteja crear en l¡¯infrautilitzat aeroport d¡¯Alguaire (Lleida) un centre aeroespacial de llan?ament de petits sat¨¨l¡¤lits, aprofitant l¡¯ecosistema format per gaireb¨¦ una trentena d¡¯empreses existents a Catalunya.

Generaci¨® d¡¯energia verda. Catalunya ¨¦s a la cua en generaci¨® d¡¯energies renovables. Tant des del Departament de Territori com des de la Cambra de Comer? es vol aprofitar el sostre d¡¯instal¡¤lacions p¨²bliques i de les naus situades en pol¨ªgons industrials per instal¡¤lar plaques fotovoltaiques i reduir l¡¯empremta ambiental en la generaci¨® el¨¨ctrica.

5G Tothom parla del desenvolupament de la nova generaci¨® de telefonia m¨°bil. En part perqu¨¨ Barcelona ¨¦s la seu del Mobile World Congress i ha de ser pionera perqu¨¨ ¨¦s la ciutat on hi ha un dels principals operadors europeus d¡¯empla?aments de telecomunicacions, Cellnex, que adverteix que est¨¤ preparant projectes per presentar davant la Uni¨® Europea.

Aigua. El canvi clim¨¤tic comen?a a deixar empremta al litoral mediterrani, on la gesti¨® de l¡¯aigua s¡¯ha convertit en un problema important. La Generalitat vol portar a Europa un projecte de reutilitzaci¨® d¡¯aigua (es preveu invertir-hi 150 milions), l¡¯ampliaci¨® de la dessalinitzadora de Tordera per triplicar la seva capacitat i la creaci¨® d¡¯una nova instal¡¤laci¨® en l¡¯¨¤mbit del Foix (Pened¨¨s).

Infraestructura hospital¨¤ria. L'adequaci¨® dels hospitals de refer¨¨ncia ¨¦s una de les demandes m¨¦s urgents per al sector sanitari. ¡°El cas m¨¦s urgent ¨¦s el Cl¨ªnic, que est¨¤ entre els 20 hospitals m¨¦s importants del m¨®n i el veus i va patir¡±, explica el president del Col¡¤legi de Metges de Barcelona, Jaume Padr¨®s. Fa 10 anys que el Cl¨ªnic intenta buscar una ubicaci¨® on ampliar les seves instal¡¤lacions, per¨° no ¨¦s l'¨²nic: l'hospital Vall d¡¯Hebron tamb¨¦ t¨¦ en marxa un projecte per renovar part dels seus edificis i cr¨¦ixer a l'altre costat de la ronda de Dalt; a l'altra punta de Barcelona, l¡¯Hospital del Mar tamb¨¦ comen?a a quedar-se petit. ¡°Amb les retallades, el cap¨ªtol d'inversions als hospitals es va quedar obsolet i cal recuperar-ho. Per¨° no nom¨¦s a l'¨¤rea metropolitana, sin¨® tamb¨¦ pel territori per poder retenir talent. Cal aconseguir un equilibri territorial¡±, rebla Padr¨®s. La digitalitzaci¨® de tot el sistema de salut i la incorporaci¨® de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial en la pr¨¤ctica cl¨ªnica s¨®n uns altres dels projectes urgents.

Investigaci¨® aplicada. La inversi¨® en estructures cient¨ªfiques ¨¦s una altra tasca pendent. Padr¨®s adverteix que, tot i que Catalu?a ¨¦s un pol cient¨ªfic atractiu, ¡°no hi ha estabilitat entre els investigadors¡± i cal refor?ar el poder d'atracci¨® dels centres d'investigaci¨® perqu¨¨ els cient¨ªfics vulguin quedar-se.

Rodalies. La inversi¨® en infraestructures m¨¦s reclamada entre els consultats en considerar-se un punt negre de la mobilitat a la regi¨® metropolitana de Barcelona. La petici¨® de fons, en tot cas, dep¨¨n de l¡¯Estato, ja que la Generalitat ¨²nicament compta amb la titularitat del servei.

Transporte p¨²blic a Barcelona. Generalitat i Ajuntament de Barcelona pensen a utilitzar els fons de reactivaci¨® per reimpulsar el tram central de la l¨ªnia 9 del metro, que connectaria els barris del nord de la ciutat i porta m¨¦s d'una d¨¨cada parada per falta de fons, i la connexi¨® del tramvia, un altre projecte enfangat hist¨°ricament per q¨¹estions pol¨ªtiques. Tots dos, paralitzats per problemes econ¨°mics i pol¨ªtics, tenen la seva documentaci¨® acabada, per la qual cosa es podrien reprendre r¨¤pidament i, fins i tot, en el cas de la L9, es podria tirar endavant sense retallar les pretensions inicials, tal com es plantejava la Generalitat, reduint estacions. Ferrocarrils de la Generalitat tamb¨¦ es planteja demanar ajuda per a la connexi¨® de les seves l¨ªnies del Baix Llobregat, que ara conclouen a la pla?a d¡¯Espanya, amb les l¨ªnies del Vall¨¨s, que comencen a la pla?a de Catalunya. La inversi¨® necess¨¤ria supera els 300 milions d'euros.

Accessos al port de Barcelona. Si Adif vol aprofitar els fons de la Comissi¨® per accelerar les obres del Corredor Mediterrani despr¨¦s d¡¯anys de retards, des de Catalunya es vol incidir en la necessitat de connectar el port de Barcelona a trav¨¦s dels accessos ferroviaris definitius (connectats al corredor) i els viaris per acabar amb els colls d'ampolla que provoca el tr¨¤nsit de camions.

Amb informaci¨® de Clara Blanchar, Josep Cat¨¤ i Jessica Mouzo.