Barcelona assaja l¡¯entrega de paquets amb ¡®microhubs¡¯ d¡¯¨²ltima milla

Barcelona ha posat els ulls en l¡¯entrega de paquets com un dels sectors on intervenir en la pol¨ªtica de mobilitat urbana per reduir el tr¨¤nsit, el soroll i la contaminaci¨®. El focus est¨¤ centrat en l¡¯¨²ltima milla sostenible: que el recorregut que fan els paquets despr¨¦s d¡¯entrar a la ciutat amb camions o furgonetes passi per descarregar-los en petits magatzems, des d¡¯on s¡¯entreguen amb vehicles petits i nets. L¡¯Ajuntament ha impulsat dos microhubs de distribuci¨® que reparteixen amb bicicletes o vehicles nets. Les iniciatives privades tamb¨¦ es multipliquen amb nous operadors.

¡°Aquest tricicle l¡¯altre dia va fer 62 parades i va entregar 100 paquets. Aix¨° no t¨¦ rival, ni el millor conductor del m¨®n ho aconsegueix¡±. Aix¨° deia el gerent de Van a Pedal, Enric Gallifa, divendres passat quan explicava l¡¯efici¨¨ncia d¡¯una de les cargobikes de l¡¯empresa. La firma, pionera en el sector, va arrencar fa deu anys, amb l¡¯alcalde Jordi Hereu, al magatzem de distribuci¨® que hi havia molt a prop d¡¯Arc de Triomf.

Ara s¡¯encarrega del primer microhub impulsat per l¡¯Ajuntament, ubicat en un local municipal a l¡¯estaci¨® de Fran?a. Tenen 14 treballadors amb contracte fix i ajuts de l¡¯administraci¨®. Van a Pedal reparteix a Ciutat Vella per a FedEx, DHL, Europastry, Greever i Koiki, empreses que representen el ventall d¡¯operadors del sector. Les dues primeres s¨®n empreses de missatgeria cl¨¤ssiques per a les quals reparteix documentaci¨®, compres en l¨ªnia per a particulars o comandes de comer?. Tot arriba per avi¨®. Per a Europastry reparteixen pa congelat a supermercats amb una bici de c¨¤rrega que porta un bagul refrigerat. Greever ¨¦s una start up. I Koiki, una empresa social de missatgeria que dona feina a col¡¤lectius de dif¨ªcil inserci¨®.

¡°Cada furgoneta que arriba aqu¨ª passa la c¨¤rrega a tres o quatre bicicletes o una camioneta de gas. La distribuci¨® d¡¯¨²ltima milla evita que circulin per la ciutat grans vehicles contaminants que nom¨¦s omplen un 30% o 40% de la seva capacitat¡±, resumeix Gallifa. Els microhubs reparteixen petita paqueteria, sobretot sobres, caixes de la mida de sabates o llibres. ¡°Es deixar¨¤ d¡¯entregar un sobre amb un cami¨® de 3.500 quilos i ho far¨¤ una bicicleta¡±, afegeix. Les ¨²ltimes dades de la distribuci¨® de l¡¯?rea Metropolitana s¨®n del 2018 i indicaven que el 20% de la mobilitat la genera el repartiment i que els vehicles professionals representen el 40% de les emissions contaminants. El RACC apunta que nom¨¦s durant l¡¯estat d¡¯alarma per la pand¨¨mia les compres en l¨ªnia van augmentar un 50%.

Per part de FedEx, Sergio Mill¨¢n, gerent s¨¨nior d¡¯operacions a Barcelona, considera la distribuci¨® amb bicicletes el¨¨ctriques i furgonetes de gas per entregar de manera m¨¦s eficient i sostenible ¡°en ¨¤rees de dif¨ªcil acc¨¦s o amb restriccions hor¨¤ries¡±, com ¨¦s el cas de Ciutat Vella. I creu que la gesti¨® de l¡¯¨²ltima milla ¡°ser¨¤ essencial¡±, perqu¨¨ ¡°mentre augmenten les compres en l¨ªnia tamb¨¦ s¡¯incrementaran les restriccions a la mobilitat dels vehicles menys ecol¨°gics¡±.

Sembla senzill, per¨° ¨¦s un sector complicat amb marges molt estrets i en qu¨¨ la f¨®rmula per ser rendible est¨¤ basada en el volum: repartir molts paquets, expliquen totes les fonts consultades. El professor de Log¨ªstica i Transport de la UOC, Eduard ?lvarez, constata que ¡°el comer? electr¨°nic est¨¤ revolucionant la distribuci¨® de mercaderies: el model de proximitat est¨¤ en declivi tret de les ciutats grans i compactes; els centres comercials mostren debilitats i emergeix la compra per internet amb entrega a domicili, per les quals aposten massivament les noves generacions i ara encara m¨¦s amb la pand¨¨mia.¡±

En aquest escenari de canvi, amb les administracions intentant que la mobilitat sigui m¨¦s sostenible, ¨¦s quan entra en escena la necessitat d¡¯optimitzar l¡¯¨²ltima milla, afegeix. ¡°Les administracions intenten implementar centres de consolidaci¨® urbana¡± on els operadors descarreguen paquets regionals que es redistribueixen i s¡¯entreguen amb vehicles m¨¦s sostenibles.

El professor creu que l¡¯administraci¨® ¡°¨¦s necess¨¤ria per gestionar-ho¡±, per¨° admet que ¡°l¡¯operativa privada amb regulaci¨® p¨²blica t¨¦ un encaix dif¨ªcil¡±. Per aix¨° hi ha taxes en estudi, com la taxa Amazon, per gravar les empreses de comer? electr¨°nic per¨° amb m¨²ltiples dubtes jur¨ªdics.

Amazon precisament organitza el seu repartiment des de magatzems a prop de les grans ciutats. En el seu cas s¨®n molt eficients perqu¨¨ mouen grans volums: ordenats en origen i amb les rutes previstes, explica ?lvarez. Fonts de la companyia informen que no disposen de microhubs a la ciutat, per¨° que, a m¨¦s del centre log¨ªstic del Prat, tenen ¡°diverses estacions log¨ªstiques des d¡¯on surten les comandes¡±, centres d¡¯¨²ltima milla a la Zona Franca, Martorelles i Rub¨ª. Aquesta setmana s¡¯ha conegut que la Inspecci¨® de Treball ha obligat el gegant del comer? electr¨°nic a donar d¡¯alta 4.056 repartidors que treballen a Madrid i a Barcelona com a falsos aut¨°noms.

L¡¯expert en log¨ªstica explica que, a m¨¦s dels centres d¡¯¨²ltima milla ¨Cque no sempre s¨®n eficients, sobretot quan els paquets no es poden entregar perqu¨¨ el client no ¨¦s a casa¨C, sorgeixen altres estrat¨¨gies. Com les taquilles al carrer o en estacions de tren, que s¡¯obren amb un codi; els comer?os locals que actuen com a punt de recollida o amb iniciatives d¡¯operadors que gestionen petits magatzems per repartir en barris.

Aquest ¨²ltim ¨¦s el cas de Greever. El seu soci majoritari ¨¦s la companyia log¨ªstica Districenter i basa el seu model ¡°combinant nocturnitat i proximitat¡±, explica Pere Roca, cofundador de l¡¯empresa. Tenen 29 petits magatzems ubicats en aparcaments, entren a la ciutat de nit amb furgonetes lleugeres i des d¡¯all¨¤, repartidors amb patinets el¨¨ctrics o carretons, distribueixen fins als domicilis que no s¨®n a m¨¦s de 750 metres de les DM (DeliveryStations, en diuen). En aquest cas, els treballadors (entre 50 i 60) es contracten per quatre o sis hores a trav¨¦s d¡¯empreses de treball temporal amb contracte i salari segons conveni, detalla Roca.

¡°Ens apropem al client de nit, des d¡¯un hub a Zona Franca on classifiquem i efectuem l¡¯entrega de manera sostenible¡±, defensa Roca. Els seus clients s¨®n botigues en l¨ªnia o companyies de transport: Mango, Zalando, Penguin Random House, entre d¡¯altres. ¡°Si 2.000 paquets requeririen 20 furgonetes repartint un dia sencer, nosaltres nom¨¦s destinem cinc furgonetes del tot plenes durant tres hores cada una, i de nit¡±. I els n¨²meros surten? Roca reconeix que ¡°els marges s¨®n molt baixos¡±. Falta volum: ¡°Quan posem el sistema en estr¨¨s, surten¡±.

La urbanista de la consultora 300.000 km/s, Mar Santamaria, alerta que ¡°l¡¯¨²ltima milla no fa miracles per¨° funciona b¨¦ i ha d¡¯estar ben dissenyada¡±. Despr¨¦s d¡¯estudiar les poques dades p¨²bliques disponibles, l¡¯estudi ha arribat a la conclusi¨® que la ubicaci¨® del centre de consolidaci¨® ¨¦s clau. ¡°De vegades es tria per disponibilitat d¡¯un local, no perqu¨¨ sigui estrat¨¨gica¡±, alerta. Tamb¨¦ assenyala com a debilitat la precarietat del sector: ¡°De tota la cadena de distribuci¨®, l¡¯entrega del paquet ¨¦s la part m¨¦s prec¨¤ria¡±. Santamaria confia que les dades de la zona de baixes emissions ajudaran a tenir xifres actualitzades sobre la distribuci¨® urbana. I aposta per la ¡°intervenci¨® p¨²blica¡± en l¡¯¨²s de l¡¯espai p¨²blic.

Sigui com sigui, l¡¯¨²ltima milla guanyar¨¤ pes. Aix¨° explica la creaci¨® de negocis paral¡¤lels com CargoBici, que comercialitza bicicletes de c¨¤rrega modulars i programari per a ciclolog¨ªstica, explica Antonio Dom¨ªnguez, que tamb¨¦ veu possibles clients als eixos comercials.