Ensenyar l¡¯art i el negoci de l¡¯edici¨®

Despr¨¦s de sortir irat, per¨° amb tota la seva aura d'excepcional editor, de Seix Barral, Carlos Barral va fundar Barral Editores; al cap de nou anys, la va haver de tancar. ¡°S'havia oblidat de ser un excel¡¤lent editor? No, per¨° havia descuidat els n¨²meros¡±, explica el tamb¨¦ bregat en el m¨®n llibresc Enrique Murillo (editor, lector, responsable de comunicaci¨®) per justificar la filosofia de l'ofici ¡°entre l'art i el negoci¡± que despr¨¨n el M¨¤ster d'Edici¨® de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB), del qual ¨¦s un dels coordinadors i que compleix ara el 15¨¨ aniversari, un temps en el qual hi han desfilat m¨¦s de 400 alumnes (un 35% provinents de pa?sos llatinoamericans), alguns avui fundadors de segells independents exemplars com Periscopi i Hoja de Lata.

¡°En els primers anys hi vam afegir tamb¨¦ el concepte d'ofici, perqu¨¨ editar implica uns coneixements t¨¨cnics, uns oficis, que es poden aprendre i ensenyar i que abans s'adquirien quan un era aprenent; tamb¨¦ hi ha una realitat econ¨°mica del negoci i, ¨¦s clar, la part de l'art: un programa intel¡¤lectual, una pol¨ªtica editorial, un disseny i el fam¨®s olfacte¡±, enumera el director acad¨¨mic del m¨¤ster, Gonzalo Pont¨®n Gij¨®n. El mitificat nas, tot i que no es pot ensenyar, ¡°tamb¨¦ s'educa amb els anys¡±, sostenen alhora. ¡°Es tracta, com a lector que ¨¦s primer un editor, no registrar nom¨¦s la teva ¨¤nima i pensar que el que a tu potser no t'agrada s¨ª que pot agradar a molta altra gent¡±, analitza Murillo, amb d¨¨cades de traject¨°ria com a lector i editor.

En la seva opini¨®, el problema ¨¦s: ¡°Avui a Espanya vivim en una edici¨® sense editors lectors, nom¨¦s llegeixen informes de lectura, no els llibres; no entenc la deriva de la ind¨²stria cap a aquest editor-gestor i poc o gens lector, ja no ¨¦s inusual que tinguin un desconeixement notable de la paraula¡±. En les noves fornades, ¡°la mitjana dels estudiants ve amb un bagatge lector desigual, els de fa 15 anys tenien un perfil m¨¦s lletraferit¡±, constata Pont¨®n, encara que la majoria procedeixin ara de l'¨¤mbit de la filologia i la traducci¨®.

S¨®n temps que expliquen, en part, que en el programa del m¨¤ster els ¨¤mbits de comunicaci¨® i comercialitzaci¨® tinguin tants cr¨¨dits com els de producci¨® i realitzaci¨®. ¡°Un editor modern encara ha de saber avui com marcar un original i corregir unes proves, tamb¨¦ com es fa una nota de premsa o b¨¦ tractar amb l'¨¤rea de m¨¤rqueting¡±, delimita Pont¨®n Gij¨®n. ¡°La comunicaci¨® i comercialitzaci¨® han canviat molt, s¨®n aspectes sobre els quals no es poden fer hip¨°crites escarafalls; el llibre no ¨¦s nom¨¦s cervell, tamb¨¦ t¨¦ budells, tamb¨¦ ¨¦s un producte que s'ha de vendre i hi ha una infinitat de t¨¨cniques que envolten el proc¨¦s, com fer un informe de lectura en menys de dos folis, pensar les cobertes i les contraportades, amb uns textos que s¨®n m¨¦s complicats de fer que un sonet, o el sempre oblidat editing amb l'autor¡±, enumera Murillo les parts menys glamuroses per¨° vitals de l'edici¨®, un contingut pr¨¤ctic en el qual posa l'accent el m¨¤ster. En aquesta l¨ªnia, aquest curs estrena sessions de m¨¤rqueting digital.

Per¨°, malgrat tot, sost¨¦ el coordinador, ¡°en aquest ofici la qualitat encara est¨¤ per sobre del m¨¤rqueting¡± i aix¨° permet que l'ofici de l'editor pur i l'edici¨® independent que rastregen primordialment la qualitat o l'aposta puguin subsistir davant de tanta fusi¨® i predomini dels grans grups editorials i els blockbusters llibrescos: ¡°En els conglomerats, la pressi¨® per la facturaci¨® fa que l'editor busqui primer la rendibilitat, la qual cosa permet que el nombre de grans llibres oblidats creixi; nom¨¦s cal veure qui edita a Espanya l'¨²ltim Nobel, Louise Gl¨¹ck¡±, opina Murillo.

La pres¨¨ncia de m¨¦s dones que homes en les classes aquests 15 anys ratifica la clara feminitzaci¨® del sector. ¡°L'edici¨® no s'est¨¤ feminitzant, est¨¤ feminitzada: el percentatge d'alumnes ¨¦s del 80% de dones respecte al 20% d'homes; el problema, potser, ¨¦s la infausta pir¨¤mide invertida: hi ha molta classe mitjana, per¨° poques directives¡±, creu el director acad¨¨mic. ¡°?s una benedicci¨®, ¨¦s el sector industrial m¨¦s poblat per les dones¡±, creu Murillo, que ho vincula tamb¨¦ al fet que siguin les que m¨¦s llegeixen: ¡°Per a les dones, des de fa m¨¦s d'un segle, llegir ¨¦s on es poden construir per si mateixes, la seva lectura ¨¦s la descoberta del que s¨®n, ¨¦s una cosa que va m¨¦s enll¨¤ de l'entreteniment per als homes¡±.

Sobre el futur de l'ofici, l'edici¨® digital no ha d'inquietar gens, segons els responsables del m¨¤ster. ¡°?s nom¨¦s un format, no ha canviat gens ni mica l'ess¨¨ncia¡±, creu Murillo. Fins a l'extrem que ¡°fa una d¨¨cada vam obrir-ne un bloc espec¨ªfic i ara l'hem redu?t¡±, admet Pont¨®n Gij¨®n, per a qui, aix¨° s¨ª, ¡°la digitalitzaci¨® del m¨®n comporta la desaparici¨® de filtres, de referents de qualitat i significaci¨® cultural, i en aquesta funci¨® de mediaci¨® l'editor ¨¦s essencial perqu¨¨ difon amb un segell que dona valor¡±. Murillo nom¨¦s hi fa un mat¨ªs: ¡°L'editor ¨¦s important, per¨° no tant com l'escriptor, sense llibres un editor no existiria¡±, diu per rebaixar l'aura d'un ofici que, assenyala Pont¨®n Gij¨®n, ¡°de vegades sembla que ¨¦s una professi¨® et¨¨ria, imatge cimentada en les mem¨°ries apassionants d'editors exquisits; per aix¨° el nostre m¨¤ster busca ser tamb¨¦ pr¨¤ctic i pragm¨¤tic¡±.

Potser per aix¨°, la sessi¨® inaugural del curs va ser a c¨¤rrec fa uns dies de Mar¨ªa Fasce, editora d'Alfaguara, Lumen i Reservoir Books (segells de Penguin Random House Grup Editorial). En la seva xerrada, va explicar com va aconseguir els drets de dos dels seus principals i m¨¦s recents ¨¨xits: Lucia Berlin (pel qual va pagar, sense cap compet¨¨ncia, una ¡°irris¨°ria¡± quantitat com a bestreta, pel que sembla uns 3.000 euros) i Jo?l Dicker (fruit d'una dura pugna i amb uns drets elevad¨ªssims). Per als alumnes va ser tota una lli?¨® de l'art, o del negoci, de l'edici¨®.