La caverna de Plat¨®, segons William Kentridge

Les pel¡¤l¨ªcules d'animaci¨® Drawings for projection, que William Kentridge (Johannesburg, 65 anys) fa des del 1989 i que l'han llan?at cap a la fama del m¨®n de l'art ¨Cest¨¤ considerat un dels artistes m¨¦s influents del planeta¨C, estan carregades de missatges gens subliminals que parlen de la hist¨°ria traum¨¤tica d'un pa¨ªs, Sud-¨¤frica, exemple fins fa pocs anys de l'apartheid m¨¦s cruel. I encara que l'artista nega aquesta literalitat ¨C¡°No he intentat mai il¡¤lustrar-lo¡±¨C, reconeix que ¡°la societat traumatizada ha resultat, generat i alimentat aquestes pel¡¤l¨ªcules i aquests dibuixos. M'interessa l'art pol¨ªtic, un art d'ambig¨¹itat, de contradicci¨® de gestos incomplets i de finals incerts¡±, assegura Kentridge, que fa set mesos que est¨¤ tancat al seu estudi de Johannesburg, tal com va explicar, per streaming, durant la presentaci¨® de l'exposici¨® El que no est¨¤ dibuixat, en la qual es poden veure al CCCB (fins al 21 de febrer) totes les seves pel¡¤l¨ªcules des del 1989, per¨° tamb¨¦ tapissos i dibuixos.

Judit Carrera, directora del CCCB, va assegurar durant la presentaci¨® de l'exposici¨® que hi ha tres claus importants en la seva obra: ¡°La ciutat de Johannesburg, com a paisatge on apareixen i desapareixen les cicatrius del passat, per¨° tamb¨¦ els conflictes, les viol¨¨ncies i les contradiccions del present. Segon, les processons dels migrants que fugen de la mis¨¨ria i de la por i, finalment, les ferides obertes del colonialisme i la segregaci¨® racial¡±.

"La cr¨ªtica al capitalisme i el col¡¤lapse d'aquest sistema i del planeta s¨®n la base de tota la meva producci¨®. El virus, l'¨²nica cosa que ha fet ¨¦s emfatitzar-ho¡±, va assegurar Kentridge, premi Princesa d'Ast¨²ries de les Arts 2017, des de l'altra banda del m¨®n, en la presentaci¨® de la seva mostra.

El treball i l'obra cr¨ªtica de Kentridge tenen molt de viv¨¨ncia personal. El seu pare, advocat que va representar Nelson Mandela, l'ha marcat tant com el dia a dia d'aquest pa¨ªs de grans contrastos. L'artista dibuixa, esborra, redibuixa i desdibuixa els tra?os en carbonet i pastel sobre paper i en aquest proc¨¦s deixa ¡°ferides i rastres sobre la imatge en moviment¡±, que interpreta com un joc entre mem¨°ria i oblit. Com a City Deep, l'onzena pel¡¤l¨ªcula d'aquesta s¨¨rie que va comen?ar a fer ara fa 31 anys i que es presenta per primera vegada fora de Sud-¨¤frica despr¨¦s d'estrenar-se l'1 d'octubre. En el seu ¨²ltim film els que van amunt i avall s¨®n treballadors marginals que busquen els vestigis d'or entre les runes de les ind¨²stries mineres del seu pa¨ªs.

La pel¡¤l¨ªcula no ha viatjat sola. Ho ha fet acompanyada de peces singulars, com la gegantina instal¡¤laci¨® de 40 metres de llarg, More sweetly play the dance?(2015), representaci¨® de la caverna de Plat¨® i del teatre d'ombres en la qual es pot veure una dansa f¨²nebre, un ball ritual, una dansa medieval, per¨° tamb¨¦ una manifestaci¨® de refugiats i desposse?ts de tot, que caminen sense parar acompanyats de m¨²sics. Despr¨¦s de l'exposici¨® passar¨¤ a ser una pe?a de la col¡¤lecci¨® permanent de l'Espai Planta que la fundaci¨® Sorigu¨¦ t¨¦ a Lleida i que conserva un dels fons m¨¦s destacats de Kentridge.

L'artista sud-afric¨¤ va mostrar, sense aixecar-se de la cadira del seu estudi, les seves c¨¤meres, els seus enormes llapis de grafit que fa servir per dibuixar i una taula plena d'objectes diversos que utilitza di¨¤riament per fer la seva feina. Les seves pel¡¤l¨ªcules, per¨° tamb¨¦ els seus tapissos, dels quals ha realitzat m¨¦s de 40 en els ¨²ltims 20 anys, s¨®n plens de figures negres en moviment, ¡°per¨° congelades¡±, sobre un fons de velles cartografies en qu¨¨ apareixen tamb¨¦ refugiats, manifestants, pelegrins o comerciants que van d'una banda a l'altra, en un ¨¨xode continu. Per a l'artista, els tapissos s¨®n ¡°murals port¨¤tils, que es poden enrotllar i portar al seg¨¹ent palau¡±. Aquestes obres estan fetes per teixidores, cardadores, filadores i tintoreres qualificades a les quals l'artista dona feina.