Aules molt plenes i patis dif¨ªcils de controlar: els problemes de la total presencialitat educativa a Catalunya

Catalunya ¨¦s l'¨²nica autonomia amb una elevada poblaci¨® escolar (representa el 16,6% del total) que ha recuperat l'ensenyament plenament presencial en gaireb¨¦ totes les etapes educatives, amb algunes excepcions semipresencials en grups de batxillerat i FP. I a causa del creixement del nombre d'alumnes que ha experimentat en l'¨²ltima d¨¨cada i de l'abs¨¨ncia d'un esfor? inversor en conson¨¤ncia, quan la pand¨¨mia va esclatar el territori no disposava d'unes dotacions educatives precisament envejables. La resta de comunitats que han iniciat el curs de manera completament presencial tenen pocs estudiants (Cant¨¤bria), un ampli espai a les escoles i instituts com a conseq¨¹¨¨ncia de la p¨¨rdua sostinguda d'alumnes en els ¨²ltims cursos (Extremadura i Castella i Lle¨®) o una riquesa i un r¨¨gim fiscal diferents de la resta (Pa¨ªs Basc i Navarra). Per aix¨°, si funciona, el model catal¨¤ que tots els alumnes vagin a classe cada dia ¡ªquan el m¨¦s normal a la resta d'Espanya ¨¦s fer-ho en dies alterns a partir de segon o tercer d'ESO¡ª podria ser imitat per les altres autonomies.

Directors, professors i experts adverteixen, no obstant aix¨°, que tot i el clar avantatge pedag¨°gic del sistema, la contractaci¨® de docents i l'ampliaci¨® d'espais han estat insuficients, la qual cosa comporta situacions de risc als instituts, amb les classes plenes i els patis i altres espais comuns molt concorreguts, la qual cosa fa m¨¦s dif¨ªcil vigilar que els adolescents, un grup d'edat especialment reticent a les normes de seguretat, les compleixi. El Departament d'Educaci¨®, dirigit per Josep Bargall¨®, que ha defensat la m¨¤xima presencialitat sobretot per motius d'equitat, va decidir a l'estiu estendre el sistema de grups bombolla a totes les etapes educatives. D'aquesta manera es va esquivar l'obligaci¨® de mantenir la dist¨¤ncia d'1,5 metres, la qual cosa permet tenir m¨¦s alumnes a classe, a costa que als grans nuclis urbans estiguin molt junts.

¡°El parc d'edificis de secund¨¤ria est¨¤ molt envellit i moltes classes tenen 45 metres quadrats per a grups de fins a 35 alumnes¡±, es queixa Xavier D¨ªez, portaveu d'Ustec, el principal sindicat d'ensenyament a Catalunya, sense que s'hagin utilitzat edificis p¨²blics alternatius. Els grups bombolla presenten un forat pel costat del professorat, ja que a difer¨¨ncia d'infantil i prim¨¤ria, les classes no tenen un o dos docents fixos, sin¨® fins a 12 que imparteixen la seva assignatura a diversos grups. I els estudiants, adverteixen els directors, respecten en general les normes dins de la classe, per¨° a fora resulta impossible controlar-los. ¡°No podem mantenir els grups bombolla al pati. Necessitar¨ªem 15 patis¡±, reconeix Marc Hortal, director de l'institut Pablo Ruiz Picasso de Barcelona.

Carmen Sancho, professora d'un institut de Barcelona, ¨¦s partid¨¤ria de la presencialitat, per¨° ara est¨¤ preocupada, sobretot per la din¨¤mica dels alumnes quan surten al pati. ¡°Els dius: ¡®No us barregeu amb els de l'altra classe¡¯, i quan et gires s'abracen, es posen la mascareta sota el nas¡­ Els renyem, per¨° s¨®n adolescents. Els m¨¦s petits fan m¨¦s cas, per¨° a partir de tercer i quart d'ESO l'adolesc¨¨ncia els puja al cap i com els separes? ?s molt dif¨ªcil controlar-ho tot¡±.

Transmissi¨®

Les baixes, un sistema de substitucions lent i un refor? de les plantilles molt inferior al que van reclamar els sindicats ¡ªestan previstos 5.320 m¨¦s per a tot el sistema¡ª han obligat a ¡°estirar al m¨¤xim¡± l'horari dels docents, assegura N¨²ria Prun¨¦s, membre de l'associaci¨® de directors Axia. ¡°A m¨¦s, has d'estar tot el dia pendent de les mesures de seguretat, tamb¨¦ fent de policia i recordant als alumnes el que poden i el que no. Nom¨¦s fa un mes que hem comen?at, per¨° els professors estan molt cansats¡±, afegeix.

Els grups bombolla es van plantejar per als alumnes d'infantil, assumint que no era realista que guardessin dist¨¤ncia ni que portessin tot el dia la mascareta. I es van dissenyar per a un m¨¤xim de 15 alumnes. L'epidemi¨°leg de l'Institut de Salut Global de Barcelona Quique Bassat indica que, a difer¨¨ncia del que pensava inicialment, els models predictius no plantegen grans difer¨¨ncies en la utilitat d'aquests grups com a via per prevenir l'expansi¨® de la malaltia en funci¨® que tinguin 20 alumnes o 30; perqu¨¨ hi hagi un salt en la seva efic¨¤cia haurien de ser com a molt de 10. Per¨° Bassat s¨ª que veu problemes importants en el fet que a Catalunya el model s'hagi est¨¨s a secund¨¤ria.

¡°Amb els adolescents les coses es compliquen, perqu¨¨ els grups s¨®n menys estables, en incloure molts professors que no formen part del grup, i perqu¨¨ al pati les bombolles en gran mesura es dilueixen. Penso que el que est¨¤ passant als instituts pot contribuir a la transmissi¨®, encara que no t¨¦ tant d'impacte com altres activitats que fan aquests mateixos grups d'edat fora de les classes: una festa amb 50 joves en qu¨¨ ning¨² controla res ¨¦s molt m¨¦s probable que es converteixi en un amplificador de l'epid¨¨mia. Mentre que a l'escola hi ha altres mesures de prevenci¨® a m¨¦s del grup bombolla, com la mascareta i la higiene, i fins i tot, per imperfecta que sigui, la supervisi¨® dels adults¡±, diu Bassat.