El teatre expandeix els seus l¨ªmits

En ple confinament per la pand¨¨mia, Laia Torrents i Roger Aixut van tenir una idea genial fent la compra al supermercat: ¡°Si tots els teatres estan tancats i aquest ¨¦s l¡¯¨²nic espai de socialitzaci¨® que ens queda, portem aqu¨ª el teatre¡±. Fundadors de Cabosanroque, una companyia nascuda a Barcelona el 2001 que defineix el seu treball com ¡°dramat¨²rgia expandida, ¨¦s a dir, que es desenvolupa m¨¦s enll¨¤ dels llenguatges i escenaris convencionals¡±, Torrents i Aixut es resistien a la par¨¤lisi i no paraven de donar-li voltes al tema buscant un lloc on trobar-se amb el p¨²blic. La majoria dels artistes el van trobar a Internet a trav¨¦s de l¡¯streaming i la videoconfer¨¨ncia, per¨° ells es van fixar en el supermercat. ¡°De sobte, ens vam adonar que les mascaretes ens havien convertit a tots en sospitosos i que aix¨° era un punt de partida interessant per a un thriller. Aix¨ª que vam idear una ficci¨® de suspens en la qual el protagonista ¨¦s l¡¯espectador, que va rebent instruccions per mitj¨¤ d¡¯una audioguia mentre fa la compra¡±, resumeix Torrents.

Audioguia per a supermercats en temps de pand¨¨mia ¨¦s una de les obres que conformen la programaci¨® de Temporada Alta, un dels festivals d¡¯arts esc¨¨niques espanyols de m¨¦s rellev¨¤ncia internacional que se celebra fins al 8 de desembre a Girona. La novetat aquest any ¨¦s que hi ha un bon nombre d¡¯espectacles que es poden veure des de casa a trav¨¦s de la seva web, d¡¯altres que es desenvolupen en escenaris ins¨°lits com el de Cabosanroque i algun que barreja parts presencials i virtuals. ?s conseq¨¹¨¨ncia directa de la pand¨¨mia, que no nom¨¦s ha impulsat la creaci¨® d¡¯obres per gaudir a dist¨¤ncia en cas d¡¯un nou tancament dels teatres, sin¨® que tamb¨¦ ha animat molts artistes a repensar el context en el qual tradicionalment es relacionen amb el p¨²blic, situaci¨® que est¨¤ donant lloc a una explosi¨® de formats no convencionals: trames a l¡¯aire lliure, instal¡¤lacions interactives, radioteatre i fins i tot intervencions en directe en xarxes socials i plataformes virtuals.

Fragmento de la obra: 'La pandemia en germinal. Una eleg¨ªa global de la cuarentena'

No ¨¦s que abans del coronavirus no hi hagu¨¦s creadors que exploressin aquests formats, per¨° com que es tracta de projectes experimentals no solien arribar al p¨²blic majoritari. La pand¨¨mia els ha fet m¨¦s visibles i nombrosos. No nom¨¦s Temporada Alta ha reservat una secci¨® sencera per a ells, sin¨® tamb¨¦ les altres dues grans cites internacionals d¡¯aquests mesos a Espanya: el Festival de Oto?o de la Comunidad de Madrid (del 12 al 29 de novembre) i el FIT de C¨¢diz (dedicat a l¡¯escena iberoamericana, que es va inaugurar ahir i durar¨¤ fins al 8 de novembre). Han esquitxat a m¨¦s el FIOT de Carballo, principal festival de la tardor a Gal¨ªcia, amb propostes tan po¨¨tiques com A l¨²a, v¨¢lvula de spray, una ficci¨® sonora que s¡¯ha d¡¯escoltar fent un recorregut pels grans murals que han fet famosa aquesta localitat corunyesa.

Tamb¨¦ dediquen una atenci¨® especial a aquests nous formats institucions com el Teatro de La Abad¨ªa de Madrid, pioner en la programaci¨® d¡¯obres per videoconfer¨¨ncia, o el Lliure de Barcelona, que mant¨¦ una sala online per a peces radiof¨°niques i emissions d¡¯espectacles. Fora d¡¯Espanya s¡¯afegeixen a la tend¨¨ncia companyies tan ¨²niques com la brit¨¤nica Forced Entertainment, que ha gravat tots els t¨ªtols de Shakespeare utilitzant nom¨¦s una taula i estris dom¨¨stics (pots, olles, raspalls de dents), la qual cosa ha donat com a resultat una col¡¤lecci¨® de v¨ªdeos hilarant disponible a la web de Temporada Alta.

El dramaturg uruguai¨¤ Gabriel Calder¨®n va crear durant el confinament aquesta pe?a audiovisual sense t¨ªtol, una reflexi¨® sobre el teatre en una ¨¨poca en qu¨¨ no es pot fer teatre. Programada pel Festival Temporada Alta de Girona. Amb l¡¯actriu Dahiana M¨¦ndez i Gabriel Calder¨®n en pantalla. Preestrena per als lectors de ¡®Babelia¡¯.

La crisi sanit¨¤ria tamb¨¦ es nota en les tem¨¤tiques. Entre les propostes del FIT, trobem t¨ªtols com La pandemia en germinal. Una eleg¨ªa global de la cuarentena, una pe?a sonora de l¡¯espanyol Marcelo Exp¨®sito creada per ser escoltada en un teatre a les fosques. I d¡¯altres que van ser concebuts abans per¨° que semblen parlar del present, com El paseo de Robert Walser, una obra itinerant del catal¨¤ Marc Caellas que convida a recuperar el plaer de caminar pels carrers despr¨¦s del confinament.

Assistim a una revoluci¨® de les arts esc¨¨niques o ¨¦s un fenomen conjuntural? ¡°?s dif¨ªcil fer prediccions. N¡¯hem fet una selecci¨® molt variada perqu¨¨ no sabem encara el que pot funcionar o perdurar. Estem provant i donant l¡¯oportunitat als artistes de continuar investigant¡±, respon Salvador Sunyer, director de Temporada Alta. En aquesta selecci¨® hi ha obres com La first casi blind date, de Francesc Cu¨¦llar, que proposa una cita a cegues per videoconfer¨¨ncia; Poeta de guardia, adaptaci¨® d¡¯un projecte de poesia per tel¨¨fon del Th¨¦?tre de la Ville de Par¨ªs; Sucia, de B¨¢rbara Mestanza, que combina un mon¨°leg presencial sobre un ab¨²s sexual amb un altre que s¡¯emet en una web porno real, i la s¨¨rie per a nens Prometheus, de l¡¯Agrupaci¨®n Se?or Serrano, que recrea els mites grecs amb ninots de Lego.

Fragmento de la obra Nombre: Fragmento de la obra 'Los sat¨¦lite' (Teatre Lliure)

En general, els creadors que ja estaven experimentant amb llenguatges no convencionals s¨®n els que ara s¡¯estan atrevint m¨¦s a provar nous formats. Entre els noms que destacaven en l¡¯avantguarda esc¨¨nica, hi ha la companyia Cabosanroque, l¡¯anterior espectacle de la qual, Dimonis (programat aquest any pel Festival de Oto?o de la Comunidad de Madrid), semblava premonitori: una instal¡¤laci¨® on el p¨²blic s¡¯anava trobant, entre altres coses, amb un holograma de la bailaora Roc¨ªo Molina executant una coreografia o el Ni?o de Elche fragmentat en pantalles. Entre aquests noms tamb¨¦ trobem l¡¯argentina Lola Arias, refer¨¨ncia del teatre documental internacional per la seva obra sobre la guerra de les Malvines amb veterans reals d¡¯ambd¨®s b¨¤ndols, que estrenar¨¤ dijous que ve al FIT la seva obra Formas de caminar con un libro en la mano, tamb¨¦ itinerant. ¡°La clau ¨¦s que l¡¯espectador n¡¯¨¦s el protagonista. No se li demana que faci coses estranyes, simplement que experimenti en primera persona el que li volem explicar¡±, comenta Arias.

'Prometheus', de la Agrupaci¨®n Se?or Serrano.

Aquesta ¨¦s la base de l¡¯anomenat ¡°teatre immersiu¡±, un g¨¨nere en auge en els ¨²ltims anys i ara encara m¨¦s perqu¨¨ se sol desenvolupar a l¡¯aire lliure o dins d¡¯instal¡¤lacions on el p¨²blic pot mantenir la dist¨¤ncia de seguretat. Refer¨¨ncia mundial en aquest camp ¨¦s la companyia alemanya Rimini Protokoll, que tamb¨¦ presentar¨¤ una obra al FIT, Granma. Metales de Cuba, que t¨¦ un format m¨¦s convencional per¨° que s¡¯alimenta de la investigaci¨® interdisciplin¨¤ria que aquest col¡¤lectiu du a terme des que es va fundar fa 20 anys, amb t¨ªtols ¨²nics com Situation Rooms, en la qual els espectadors adopten diferents papers (traficant d¡¯armes, assass¨ª, metge de campanya) en una mena de videojoc sobre la guerra. ¡°L¡¯objectiu ¨¦s trencar la relaci¨® jer¨¤rquica entre l¡¯artista i l¡¯audi¨¨ncia que estableix l¡¯arquitectura del teatre, amb l¡¯escenari a dalt i el p¨²blic observant des de baix sense moure¡¯s. El teatre immersiu vol eliminar aquesta dist¨¤ncia. No explicar el que li passa a Hamlet, sin¨® que l¡¯espectador sigui Hamlet¡±, explica un dels seus fundadors, Stefan Kaegi. El grup prepara un projecte que estrenar¨¤ a l¡¯estiu al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona, Urban Nature, una instal¡¤laci¨® similar a Situation Rooms sobre les ciutats modernes.

Una companyia espanyola que fa temps que explora el teatre immersiu ¨¦s Grumelot, que presentar¨¤ al Festival de Oto?o de la Comunidad de Madrid una obra anomenada La l¨¢mpara maravillosa. Es tracta d¡¯una pe?a itinerant de sis hores que recrea passatges de l¡¯assaig hom¨°nim de Valle-Incl¨¢n, que a m¨¦s es pot seguir per streaming i que es potencia amb una aplicaci¨® de m¨°bil que funciona com un pla narratiu addicional. Un h¨ªbrid de llenguatges i canals de difusi¨® que sembla ser un altre signe de la dramat¨²rgia postcovid. ¡°Nosaltres ja apost¨¤vem abans per sortir dels teatres, per¨° la part digital no se¡¯ns hauria acudit si no hi hagu¨¦s hagut un confinament. Com tants altres artistes, durant aquells dies ens vam abocar a les noves tecnologies i aix¨° ha acabat impactant en el nostre treball¡±, explica Carlota Gavi?o, coautora de La l¨¢mpara maravillosa al costat d¡¯??igo Rodr¨ªguez-Claro.

Una etiqueta comen?a a circular per denominar aquests nous h¨ªbrids: dramat¨²rgia transm¨¨dia. Aix¨ª ¨¦s com s¡¯anomena l¡¯apartat que ha inventat per a ells el Festival de Oto?o de la Comunidad de Madrid, que inclou tres obres que tindran difusi¨® a trav¨¦s de diferents canals: xarxes socials, videoconfer¨¨ncia, p¨¤gines web, r¨¤dio i plataformes digitals. Per¨° alhora es rumia una pregunta: en podem dir teatre, de tot aix¨°? ¡°El fet essencial del teatre ¨¦s el ritu. No ¨¦s necessari estar junts f¨ªsicament, sin¨® compartir una experi¨¨ncia o una emoci¨® amb altres persones i deixar que aix¨° ens transformi¡±, resumeix Bel¨¦n Santa-Olalla, autora d¡¯una d¡¯aquestes tres peces transm¨¨dia del festival madrileny, Post_Panoptikon, que reflexiona sobre la ¡°societat digital de la vigil¨¤ncia¡± partint de la descripci¨® del fil¨°sof Byung-Chul Han.

El dramaturg Alberto Conejero, director d¡¯aquest festival, creu que aquests treballs tindran impacte en el teatre del futur perqu¨¨ ¡°dinamiten les in¨¨rcies de l¡¯espectador i aix¨° pot acabar assentant noves po¨¨tiques que ara estan en experimentaci¨®¡±. Per¨° d¡¯altra banda matisa que hi ha un moviment en la direcci¨® contr¨¤ria: ¡°La privaci¨® de teatre que ens ha imposat la pand¨¨mia ha refor?at el desig d¡¯estar de nou junts en un pati de butaques. Aix¨ª que el format transm¨¨dia no far¨¤ desapar¨¨ixer el format f¨ªsic¡±. Isla Aguilar i Miguel Oyarzun, directors del FIT de C¨¢diz, hi coincideixen: ¡°No es tracta de restar, sin¨® d¡¯anar sumant capes. I aquesta ¨¦s una altra capa. Aix¨ª ha evolucionat sempre el teatre¡±. L¡¯investigador Jos¨¦ Antonio S¨¢nchez, comissari de la c¨¤tedra Teatralidades Expandidas del Museu Reina Sofia, adverteix: ¡°Si l¡¯experimentaci¨® amb les noves tecnologies i formats ¨¦s coherent amb les necessitats expressives de l¡¯artista, tindr¨¤ sentit i perdurar¨¤¡±.