Joan Miquel Oliver: ¡°He fet un disc dodecaf¨°nic amb trampa¡±

Joan Miquel Oliver (S¨®ller, 1974) t¨¦ nou disc, Aventures de la nota La, per¨° no ¨¦s un disc qualsevol ¡°sempre m¡¯ha interessat la composici¨® i volia comprovar si era capa? de fer un disc aix¨ª, coherent i amb sentit, de manera que vaig posar notes a la pantalla de l¡¯ordinador i aquest ha estat el resultat, me¡¯n sento molt satisfet i sorpr¨¨s¡±. Les notes en q¨¹esti¨® s¨®n dotze, que no es repeteixen fins a haver-se utilitzat totes, ja que el m¨²sic mallorqu¨ª s¡¯ha aventurat amb un disc basat en els principis del dodecafonisme. Per¨° ¨¦s un disc amb trampa, com li agrada dir, ¡°ja que quan la meva o?da desestimava el resultat, doncs deixava al marge un ¨²s estricte del dodecafonisme. Per exemple Pageseta t¨¦ una melodia popular, per¨° els arranjaments s¨®n dodecaf¨°nics¡±, diu per tel¨¨fon des de Mallorca mentre li explica al seu fill, que acaba d¡¯arribar de classe, que est¨¤ fent una entrevista. Un artista en la seva vida quotidiana explicant un disc que nom¨¦s seria m¨¦s sorprenent si es tract¨¦s d¡¯un ¨¤lbum de pasdobles.

Sens dubte no sona mel¨°dic, ni tan sols al pop personal de Joan Miquel, per¨° no ¨¦s tampoc d¡¯una estranyesa hostil. En primer lloc perqu¨¨ ¡°he utilitzat bateria, ja que ho fa tot m¨¦s comprensible, hi ha un ritme a qu¨¨ acollir-se, cosa que d¡¯altra banda em permet ser m¨¦s agosarat en les harmonies¡±. Per un instant deixa penjada la conversa, el Joan Miquel t¨¦ fred i busca una jaqueta. Ja tapat hi ha m¨¦s preguntes, aquesta vegada sobre l¡¯estil descriptiu dels t¨ªtols ¡°aix¨° de donar pistes amb els t¨ªtols va ser idea d¡¯Albert Pinya, el pintor amb qui he col¡¤laborat ¨²ltimament, m¡¯anava dient en qu¨¨ pensava en escoltar-lo i aix¨ª s¨®n una ajuda m¨¦s per encarar el disc¡±. Exemple? Aleatori amb Trampa per exemple, la vaig compondre numerant les 12 notes, apuntant-les en paperets i organitzant-les a mesura que els treia d¡¯un recipient, com en un bingo. Com que el resultat no em convencia, al final vaig canviar l¡¯ordre de les quatre ¨²ltimes notes que em donava el bingo, vaig fer trampa, com sempre en la meva vida¡±, diu rient.

Tot i que el disc, atonal, sona aix¨ª, atonal, i en principi requereix un cert esfor?, hi ha m¨¦s ajuts ¡°no he compost peces llargues tradicionals en el dodecafonisme, sin¨® composicions amb certa ¨¤nima pop, can?ons que comencen, es desenvolupen i acaben. I a veure, Valset de la mort no deixa de ser un vals, i Mistery Safari no deixa de ser un tema anys setanta tipus Zappa¡±. La darrera ajuda ¨¦s un text que al disc explica el dodecafonisme amb derivacions al pensament pol¨ªtic, la democr¨¤cia entre les notes i l¡¯acr¨¤cia ¡°vivim als ant¨ªpodes d¡¯un m¨®n aix¨ª, ens manen els pol¨ªtics i ignorem la major part de la informaci¨® de la que disposen mentre seguim desprotegits en termes d¡¯habitatge, sanitat o sous¡±, assegura. La q¨¹esti¨® ¨¦s que un disc ¡°al qual, com al bebop, cal acostumar-se i fer-se¡± que viu entre dos extrems, la matem¨¤tica i els nens ¡°sempre he pensat en la m¨²sica com un exercici matem¨¤tic, ones, freq¨¹¨¨ncies, intervals que a m¨¦s generen emocions, i alhora ¨¦s infantil perqu¨¨ les criatures tenen el cervell molt pl¨¤stic i han interioritzat amb menys profunditat les convencions de la m¨²sica. Per aix¨° crec que ¨¦s un disc que els pot agradar¡±. I la seva mare qu¨¨ ha dit? (El Joan Miquel sol utilitzar-la com a oracle, li toca acords a la cuina i aix¨ª conjectura si va per bon cam¨ª), ¡°de moment no l¡¯hi he posat, per¨° no importa, com ¨¦s un disc de qu¨¨ per estrany no espero res en termes de vendes, m¡¯he alliberat molt fent-lo i m¡¯he demostrat que soc capa? d¡¯afrontar una composici¨® aix¨ª. Ha estat un par¨¨ntesi en la meva carrera i he apr¨¨s molt¡±, conclou.