18 milions per impulsar la ind¨²stria aeroespacial catalana

Conquerir l¡¯espai torna a estar de moda. I no amb la intenci¨® de trepitjar de nou la Lluna o habitar Mart, sin¨® tot m¨¦s a prop de la Terra. L¡¯evoluci¨® tecnol¨°gica, hiperaccelerada amb la crisi del coronavirus, ha perm¨¨s que sorgeixin projectes fins ara impensables. Aquesta ¨¦s la idea que va transmetre dimarts passat el conseller catal¨¤ de Pol¨ªtiques Digitals, Jordi Puigner¨®, quan va presentar l¡¯estrat¨¨gia per crear una nova economia espacial a Catalunya. Una inversi¨® de 18 milions d¡¯euros en els propers quatre anys amb qu¨¨, si es compleixen les previsions, posar¨¤ en ¨°rbita una constel¡¤laci¨® de nanosat¨¨l¡¤lits ¨Cels dos primers entre el 2020 i el 2021¨C per impulsar la connectivitat 5G i la ind¨²stria aeroespacial.

Les difer¨¨ncies d¡¯aquests artefactes en comparaci¨® amb els seus germans grans s¨®n evidents. Orbiten a 520 quil¨°metres de la Terra, en comptes dels 36.000 habituals; la seva mida ¨¦s similar al d¡¯un microones i giren al voltant del planeta, cosa que facilita que sempre n¡¯hi hagi algun operatiu. Aix¨° es tradueix en menys costos, m¨¦s facilitat per escalar-los i eliminaci¨® de mitjancers per connectar-se al senyal. ¡°?s un ¨¤mbit en qu¨¨ no est¨¤vem presents. ?s una gran oportunitat per generar una nova economia, determinant per al futur del pa¨ªs com a impuls de riquesa i ocupaci¨®. I ¨¦s ara. D¡¯aqu¨ª a cinc anys far¨ªem tard¡±, assegura Puigner¨®.

El desenvolupament de la ind¨²stria de nanosat¨¨l¡¤lits respon a les noves demandes digitals de la societat. D¡¯acord amb les previsions de la consultora Gartner, 21.000 milions d¡¯aparells, la denominada Internet de les coses, estaran connectats quan finalitzi l¡¯any, i el 2024 augmentaran un 130%.

En vista d¡¯aquesta realitat, tecnologies com el 5G, encara pendent de desplegar-se totalment per demostrar la seva efic¨¤cia, estan cridades a ser transcendentals. Permetran que l¡¯intercanvi de dades sigui gaireb¨¦ en temps real i que la connectivitat arribi a zones impensables gr¨¤cies a les constel¡¤lacions previstes per la Generalitat i altres empreses privades. ¡°En l¡¯¨¤mbit rural, per exemple, servir¨¤ per controlar el bestiar des de l¡¯espai. ?s una gran ajuda en molts llocs on no hi ha connexi¨® per 5G ni Internet de les coses¡±, precisa el conseller.

Sobre el paper, la gran proximitat a la Terra tamb¨¦ permet abordar problemes mundials greus, com l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica. Les imatges que capta tenen m¨¦s resoluci¨® i cobreixen tot el globus terraq¨¹i. Amb una bona estrat¨¨gia d¡¯anal¨ªtica de dades i intel¡¤lig¨¨ncia artificial, ¨¦s m¨¦s senzill extreure informaci¨® rellevant sobre l¡¯evoluci¨® mediambiental del planeta. ¡°Tamb¨¦ es pot aprofitar en molts m¨¦s ¨¤mbits. Poden detectar obres il¡¤legals o que un agricultor s¨¤piga si un cultiu t¨¦ una plaga. Aix¨° ¨¦s impossible amb els sat¨¨l¡¤lits que hi ha ara en ¨°rbita¡±, afirma Daniel Marco, director general d¡¯Innovaci¨® i Economia Digital del Govern catal¨¤.

Ind¨²stria creixent

La irrupci¨® de la Generalitat en la carrera espacial respon al bon moment que viu la ind¨²stria. Segons dades del sector, l¡¯any passat va generar m¨¦s de 57.000 llocs de treball i va facturar 13.040 milions d¡¯euros. Com explica Rafael Jord¨¤, CEO i fundador d¡¯Open Cosmos, encara que Espanya s¡¯hi ha enganxat lleugerament tard, sembla una aposta evident per no deixar escapar el tren del que internament denominen new space. ¡°Singapur, Noruega, Luxemburg i Portugal s¨®n alguns exemples recents de pa?sos petits posicionats en la mateixa l¨ªnia. El Regne Unit, en canvi, ho va tenir clar des de fa una mica m¨¦s de cinc anys¡±.

Des de l¡¯Ag¨¨ncia Espacial Europea, amb la qual el conseller assegura que col¡¤labora, ja hi ha diversos projectes sobre la taula destinats a millorar la innovaci¨® i tecnologia aeroespacial. Copernicus, Galileu o EGNOS formen part d¡¯aquesta pol¨ªtica comunit¨¤ria. Puigner¨® ent¨¦n que es tracta de competir unes administracions amb les altres, sin¨® de col¡¤laborar. Desenvolupar unes bases s¨°lides de l¡¯economia del segle XXI. ¡°Ara, la transformaci¨® ¨¦s clarament una prioritat per a governs i societat. Hem vist que o anem cap endavant amb aquest tipus de projectes o no hi haur¨¤ feina per a tothom¡±, diu.

Crida l¡¯atenci¨® que la conquesta espacial ara es converteixi en prioritat p¨²blica, per¨° conv¨¦ canviar la idea rom¨¤ntica i onerosa sobre sortir de la Terra. La innovaci¨® tamb¨¦ es juga m¨¦s enll¨¤ de l¡¯estratosfera; i no dep¨¨n exclusivament de multimilionaris com Elon Musk ni d¡¯ag¨¨ncies hegem¨°niques com la NASA. Precisament, una de les caracter¨ªstiques de la transformaci¨® ¨¦s trencar amb l¡¯statu quo. I a l¡¯espai ha estat inamovible durant d¨¨cades. ¡°Qualsevol inversi¨® en el sector ¨¦s ben rebuda. Aix¨° ho hem d¡¯impulsar a tots els nivells. Si a part d¡¯invertir aconseguim que hi hagi casos d¡¯¨²s, l¡¯ecosistema creixer¨¤ encara m¨¦s¡±, conclou Jaume Sanpera, CEO i fundador de Sateliot.