El ric patrimoni dels cementiris, des de casa

L¡¯empresari xocolater Antoni Amatller va manar a Josep Puig i Cadafalch que constru¨ªs al passeig de Gr¨¤cia una de les cases m¨¦s ic¨°niques de Barcelona. La seva filla Teresa va fer el mateix, per¨° a la ciutat dels morts que era el cementiri de Montju?c. All¨¤ va encarregar a Emili Sala el 1911, seguint una idea de l¡¯historiador de l¡¯art catal¨¤, moss¨¨n Josep Gudiol, un enorme pante¨® familiar en forma d¡¯esgl¨¦sia rom¨¤nica amb tres absis, un cimbori i una gran creu modernista. Aquest edifici neorom¨¤nic ¨¦s un dels que sorpr¨¨n el visitant del cementiri m¨¦s gran de la ciutat, que en aquests dies de morts i difunts s¡¯omple, encara que amb cita pr¨¨via per la pand¨¨mia, de persones que recorden i homenatgen els seus.

Aquesta setmana, la Universitat de Barcelona ha creat el portal web Art Funerari per poder donar a con¨¨ixer aquest imponent edifici i altres importants conjunts escult¨°rics i arquitect¨°nics amb la idea que els cementiris s¨®n museus a cel obert, unes obres que les fam¨ªlies m¨¦s adinerades de la ciutat van crear per perpetuar la seva mem¨°ria.

En aquesta p¨¤gina ¨¦s possible visitar els nou cementiris de Barcelona: Horta, Les Corts, Montju?c, Poblenou, Sant Andreu, Sant Gervasi, Sants i Sarri¨¤, incl¨°s el de Collserola, de manera virtual i con¨¨ixer-ne tots els detalls, qui els va promoure i els arquitectes i escultors que els van construir, amb la finalitat de difondre aquestes creacions que no han rebut tot el reconeixement que es mereixen dins del m¨®n de l¡¯art. Entre l¡¯¨¤mplia llista de creadors es poden citar arquitectes com Josep Fontser¨¨, Josep Oriol Mestres, Elies Rogent; escultors com els Vallmitjana, Rafael Atx¨¦, Rossend Novas, Joan Roig i Soler, Eduard B. Alentorn i Enric Clarass¨®; forjadors com Masriera Campins i els germans Codina i vidriers com Rigalt, Granell i Eudald Ramon Amig¨®.

Des del web tamb¨¦ ¨¦s possible apuntar-se a visites presencials, rutes fotogr¨¤fiques i fins i tot estar al dia de les jornades cient¨ªfiques, com ¡®Patrimoni funerari catal¨¤¡¯, prevista per al 10 de desembre, en la qual arquitectes i historiadors de l¡¯art parlaran d¡¯art i d¡¯antropologia de la mort. El projecte s¡¯ha realitzat en col¡¤laboraci¨® amb Cementiris de Barcelona i la Direcci¨® d¡¯Arquitectura Urbana i Patrimoni de l¡¯Ajuntament de Barcelona.

Entre els centenars de conjunts que es destaquen al nou portal web, alguns sorprenen, fins i tot a trav¨¦s de la pantalla. Com el del sepulcre Llaudet i El pet¨® de la mort, ubicat a la part hist¨°rica del cementiri de Poblenou. El marbrista Jaume Barba va fer una obra magistral a comen?aments del segle XX en la qual va representar un esquelet alat que abra?a el cos d¡¯un jove mort per fer-li un pet¨®, una iconografia que remet a les tradicions medievals de les danses macabres. Teresa Soler, la desconsolada mare que va encarregar l¡¯obra despr¨¦s de perdre un fill de manera prematura, tamb¨¦ va fer que es gravessin uns versos de Jacint Verdaguer al costat del conjunt: ¡°Mes son cor joven¨ªvol no pot m¨¦s / en ses venes la sanch s¡¯atura y gla?a / y l¡¯esma ja perduda, la fe abra?a, / sentint-se caure de la mort al bes¡±. I ¨¦s que ara i abans, tempus fugit.