El rastre del caos

¡°Trump es pot sentir guanyador perqu¨¨ continua dempeus contra tots¡±, ha dit Santiago Abascal, amb el to militar que el caracteritza: ferms contra l¡¯enemic. S¡¯agraeix que Vox trenqui el pudor que la resta de la dreta i el seu entorn medi¨¤tic han aplicat a l¡¯hora de parlar de Trump, perqu¨¨ serveix per recordar-nos que el deliri trumpista no ens ¨¦s ali¨¨ i que, per tant, ¨¦s convenient estar en gu¨¤rdia. Com ha escrit Wendy Brown, ¡°el m¨¦s intel¡¤ligent que el partit republic¨¤ i els seus mitjans afins han fet per compensar les exhibicions de Trump ha estat etiquetar els dem¨°crates com a socialistes i identificar Trump amb la llibertat. La llibertat de resistir-se als protocols de covid, d¡¯abaixar els impostos als rics, d¡¯ampliar el poder i els drets de les empreses, d¡¯intentar destruir el que queda d¡¯un Estat social. Aquesta versi¨® de la llibertat ja impregnava tota la cultura antigovernamental i antidemocr¨¤tica neoliberal, tot el que havia de fer el partit republic¨¤ era consolidar-la¡±. I aix¨° ¨¦s exactament el que ha estat fent no nom¨¦s Vox sin¨® tamb¨¦ el PP davant del Govern de coalici¨® de Pedro S¨¢nchez. I si el partit republic¨¤ s¡¯ha entregat a Trump a favor de la causa major descrita per Brown, ?hi ha alguna ra¨® per pensar que el PP no acabi seguint el mateix cam¨ª?

El trumpisme ¨¦s una forma histri¨°nica de despotisme que s¡¯allunya de les pautes de l¡¯autoritarisme convencional i que basa el seu poder en l¡¯arbitrarietat, en el menyspreu per les institucions i per les convencions establertes en la pr¨¤ctica democr¨¤tica i en un ego ferit que viu permanentment en estat de venjan?a. El trumpisme no sobreviur¨¤ a Trump perqu¨¨ el personatge ¨¦s irrepetible: la seva marca no ¨¦s transferible. Sense la Casa Blanca ¨Cque tantes vegades ha profanat utilitzant-la en estricte benefici personal¨C no li queda gaire m¨¦s que el crit. I el republic¨¤ seguir¨¤ la batalla que ha lliurat durant quatre anys parapetant-se darrere de Trump, explotant el ressentiment de la ciutadania.

Trump els ha mostrat el cam¨ª: una tasca de colonitzaci¨® d¡¯amplis sectors de la societat que se senten abandonats i menyspreats per unes elits pol¨ªtiques llunyanes. Trump els ha captivat amb promeses, per m¨¦s vanes que fossin, els ha donat reconeixement adre?ant-s¡¯hi directament i els ha mobilitzat amb un llenguatge de confrontaci¨® arrelat en un pa¨ªs que continua sense superar els seus traumes fundacionals. Amb Trump o sense, els que viuen amb f¨²ria la condici¨® de perdedors de l¡¯anomenada quarta revoluci¨® industrial hi continuaran sent, i el partit republic¨¤ intentar¨¤ seguir enquadrant-los amb la creixent complicitat de sectors econ¨°mics als quals el caos i el desordre trumpi¨¤ (en la l¨ªnia d¡¯un dels seus mites ideol¨°gics: la desregularitzaci¨®, ¨¦s a dir, el campi qui pugui) els va com l¡¯anell al dit per fer les seves martingales mentre la gent expressa la seva irritaci¨®.

Fent de la necessitat virtut alguns celebren la mobilitzaci¨® massiva a favor de Joe Biden per salvar el sistema, per¨° no neguem la realitat: tamb¨¦ ha estat massiva la mobilitzaci¨® a favor de Trump, que despr¨¦s de quatre anys de caos ha guanyat m¨¦s de deu milions de vots. L¡¯av¨ªs que arriba d¡¯Am¨¨rica se sintetitza en dues preguntes: Hi ha lloc per a la democr¨¤cia liberal en una societat fracturada per la quarta revoluci¨® industrial? La radicalitzaci¨® d¡¯una part de la dreta ¨¦s la passarel¡¤la que porta a l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic?

No podem menystenir l¡¯av¨ªs: atenci¨® als que cavalquen sobre la incertesa prometent caramels a la ciutadania ¨Csempre amb regust patri¨°tic i amb els additaments de la xenof¨°bia, del racisme visceral, de l¡¯odi a feministes i ecologistes¨C per enquadrar-la sense miraments, desafiant els usos democr¨¤tics, en la lluita contra l¡¯enemic. Quan la societat es fractura i els ponts (i els usos no escrits del fair play democr¨¤tic) salten pels aires ¨¦s senyal inequ¨ªvoc que la democr¨¤cia est¨¤ malalta. Hi ha una interpretaci¨® conservadora que fa de les institucions un tab¨². Per¨° com s¡¯est¨¤ veient als Estats Units aix¨° t¨¦ un l¨ªmit. I el model electoral americ¨¤ ¨¦s ara mateix pur anacronisme. Renovar les institucions i fer evolucionar la democr¨¤cia fins a una major capacitat inclusiva, abans que la via de l¡¯autoritarisme s¡¯imposi sense que ning¨² s¨¤piga com, ha estat i ¨¦s una obligaci¨® que ens concerneix a tots. Tamb¨¦ a Espanya.