Barcelona surt a la ca?a del turista nacional

El 2006, el 30% dels visitants que va rebre Barcelona eren de la resta d¡¯Espanya. Des d¡¯aleshores, aquesta proporci¨® va anar baixant progressivament mentre es disparava el d¡¯origen internacional. Els viatgers que arribaven de la resta del pa¨ªs van caure deu punts en deu anys i a partir del 2017, coincidint amb el ple apogeu del proc¨¦s, es va situar per sota del 20% fins a arribar al seu m¨ªnim, el 16,9%, l¡¯any passat.

Turisme de Barcelona veu en aquest segment un nou fil¨® a recuperar. Vol revertir la tend¨¨ncia a la baixa i tornar com a m¨ªnim al 20% quan es reinici? l¡¯activitat, ara pr¨¤cticament interrompuda a conseq¨¹¨¨ncia de la pand¨¨mia. ¡°Les previsions s¨®n que l¡¯estiu que ve el moviment sigui intern, del turisme nacional, i que l¡¯internacional no es reinici? fins al 2022. Per aix¨° ¨¦s molt important comen?ar a fer una campanya de promoci¨® de Barcelona¡±, explica Marian Muro, directora del consorci presidit per l¡¯Ajuntament de Barcelona i que integra diferents actors del sector.

Aquesta campanya s¡¯iniciar¨¤ de manera imminent, quan les condicions sanit¨¤ries ho permetin. ¡°No ser¨¤ la t¨ªpica campanya de mitjans de comunicaci¨® o nom¨¦s interna del sector, sin¨® que farem una tourn¨¦e per diferents ciutats espanyoles per promocionar la ciutat. ?s molt important perqu¨¨ el 46% dels visitants de Barcelona torna una segona vegada, segons les enquestes, i entenem que el turisme nacional ¨¦s el primer que pot repetir visita¡±, afegeix. Partint d¡¯aquesta idea, la campanya de promoci¨® incidir¨¤ en altres punts tradicionals de l¡¯imaginari de la ciutat, m¨¦s enll¨¤ del t¨ªpic de les rutes del modernisme i del centre hist¨°ric.

Una idea que tamb¨¦ persegueix descentralitzar els punts d¡¯inter¨¨s de la ciutat, perqu¨¨ un dels mals que l¡¯ha afligit en els ¨²ltims anys ha estat la sobresaturaci¨® del centre. S¡¯apostar¨¤ per punts nous, alguns lligats a la tecnologia i, sobretot, a l¡¯oferta cultural: ¡°La Barcelona liter¨¤ria i tota l¡¯oferta d¡¯altres arts, com la m¨²sica i la muse¨ªstica, s¨®n segments en els quals s¡¯ha d¡¯incidir m¨¦s. S¡¯han de promocionar molt m¨¦s del que es fa¡±, insisteix. Una de les tasques pendents ¨¦s digitalitzar tota l¡¯oferta perqu¨¨ el turista la pugui consultar f¨¤cilment.

La capital catalana es podria convertir, segons l¡¯estrat¨¨gia del consorci, en una de les ciutats espanyoles i europees preferides per teletreballar. ¡°Cada vegada hi ha m¨¦s professionals, especialment del sector tecnol¨°gic, que nom¨¦s amb l¡¯ordinador poden treballar des de qualsevol lloc del m¨®n. ?s un fenomen que es detecta amb la pand¨¨mia i la ciutat ha de jugar en aquesta lliga¡±.

Muro est¨¤ conven?uda que un dels mals que ha afligit la ind¨²stria tur¨ªstica de Barcelona ¨¦s que fa temps que va deixar de fer promoci¨®. ¡°Si deixes de buscar el perfil de client que vols, venen perfils de tota mena i aix¨° contribueix a una massificaci¨® indesitjada¡±, explica.

A mitj¨¤ termini, la promoci¨® buscar¨¤ el turista estranger amb dos mercats preferents: el nord-americ¨¤ i el del sud-est asi¨¤tic. Tots dos ja eren segments en clara expansi¨® en els ¨²ltims anys. El procedent dels Estats Units, que ja ¨¦s el primer en el r¨¤nquing internacional, ha passat del 8,7% el 2015 a l¡¯11,6% el 2019.

Seguretat sanit¨¤ria

¡°Els turoperadors d¡¯aquests pa?sos desitgen tornar a l¡¯activitat i es far¨¤ quan es busquin mecanismes per viatjar de forma segura en un context de pand¨¨mia. Espanya, el segon pa¨ªs receptor de turistes mundial per darrere de Fran?a, ha de ser un dels pa?sos que lideri la definici¨® els mecanismes de seguretat sanit¨¤ria als aeroports¡±, afegeix Muro.

Fins ara, a Espanya, l¡¯¨²nic control que es fa ¨¦s la presa de temperatura als passatgers de vols internacionals. A Europa, hi ha aeroports ¨Ccom el de Frankfurt i el de Munic¨C i companyies a¨¨ries ¨Ccom Alitalia¨C que fan els tests r¨¤pids per detectar el coronavirus. ¡°En 15 minuts es t¨¦ el resultat i en alguns casos la targeta d¡¯embarcament no s¡¯activa fins que no es t¨¦ el resultat. Tots aquests protocols s¡¯han d¡¯unificar i Espanya hauria de ser un dels pa?sos que els lideri quan no hi hagi les restriccions¡±, demana Muro.