Aniversari de H?lderlin

Fa dos-cents cinquanta anys naixia Friedrich H?lderlin (1770-1843) en un llogarret del regne de Su¨¤bia. Aquell mateix any van n¨¦ixer Beethoven i Hegel. Del primer d¡¯aquests dos se¡¯n celebra pertot, a Europa en especial (encara amiga de la m¨²sica cl¨¤ssica), l¡¯aniversari corresponent. De Hegel, nom¨¦s se¡¯n parlar¨¤ a les universitats alemanyes, i encara. De H?lderlin no se¡¯n sent gaireb¨¦ res, almenys aqu¨ª, tot i comptar amb una bona s¨¨rie de traduccions al catal¨¤, comen?ant per les de Carles Riba.

En un poema molt celebrat seu, H?lderlin va escriure: ¡°all¨° que perdura, ho funden els poetes¡±; per¨° cal recon¨¨ixer que la m¨²sica de Beethoven ha perdurat tant com l¡¯obra escrita del poeta, i la filosofia de Hegel, m¨¦s que perdurar, ha donat uns fruits que arriben fins a les deixies del marxisme.

H?lderlin va estudiar amb Hegel, i encara amb Schelling (aquest era cinc anys m¨¦s jove), a la famosa Stift, de T¨¹bingen, fundaci¨® protestant creada per a la formaci¨® dels futurs eclesi¨¤stics d¡¯aquesta variant del cristianisme, per fornir a l¡¯administraci¨® alemanya (llavors encara no unificada) els quadres directius, i, finalment, per proporcionar als centres d¡¯ensenyament tota mena de professors, en especial en el camp de les humanitats.

El nostre poeta va estar dubtant entre abra?ar la carrera pastoral i fer qualsevol altra cosa (segurament li era igual una cosa que una altra, perqu¨¨ era b¨¤sicament, des de sempre, un home dotat per a la poesia i el pensament, ¨¤mbits no contradictoris entre si); finalment va abandonar la idea de ser un oficiant de l¡¯esgl¨¦sia de Luter, i va professar, a partir de 1793, l¡¯ofici de preceptor privat, molt habitual a les terres alemanyes el XVIII i bona part del XIX: una feina mal pagada i menys considerada. Com els m¨²sics fins a final del XVIII, els mestres ocupats en una casa particular dinaven a la cuina, amb la resta del servei.

La mala sort va fer que H?lderlin s¡¯enamor¨¦s perdudament de Susette Gontard, la mestressa de la segona casa on va servir, a Frankfurt del Main. No va trigar a ser acomiadat pel marit, per¨° d¡¯aquell amor en va n¨¦ixer una novel¡¤la relativament frustrada (ho deia Gabriel Ferrater), per¨° d¡¯una prosa po¨¨tica d¡¯enorme qualitat. Va seguir uns quants cursos de Fichte a la universitat de Jena, va estimar molt Schiller, va con¨¨ixer Goethe (que no va saber apreciar el valor de la seva poesia), i va servir per ¨²ltima vegada a la casa del c¨°nsol d¡¯Hamburg, a Bordeus, d¡¯on tamb¨¦ va sortir-ne precipitadament. Es diu que va travessar tot Fran?a i part d¡¯Alemanya a peu, en el cam¨ª de retorn a la casa materna, a N¨¹rtingen.

Mentrestant, sobretot a partir de 1801, H?lderlin havia escrit el bo i millor de la seva producci¨®, els Himnes i les Elegies, obres que el lector trobar¨¤ tradu?des al catal¨¤, a l¡¯editorial Quaderns Crema. Cap a 1802 es van manifestar els primers s¨ªmptomes d¡¯una malaltia mental vagament diagnosticada i gens tractada, per la qual cosa el poeta va passar a viure a la casa d¡¯un fuster (molt culte; sembla que llegia Kant), a la ciutat de T¨¹bingen, on havia estudiat pocs anys abans. Ja no se¡¯n va moure: tota la segona meitat de la seva vida. Tenia una habitaci¨® petita, quasi semicircular, a la torre adossada a l¡¯habitatge i obrador del fuster, i el visitava un estol d¡¯amics, de tant en tant. Hi tenia pocs llibres, entre ells la poesia de P¨ªndar (un dels or¨ªgens de tota la seva producci¨®, que toca quasi sempre els temes de la literatura grega cl¨¤ssica, de vegades amb un biaix referent a una Alemanya anhelada), la seva novel¡¤la Hiperi¨® o l¡¯eremita a Gr¨¨cia (en qu¨¨ Diotima ¨¦s la transposici¨® de l¡¯estimada Susette), una espineta on no parava de tocar, diuen, les variacions de Mozart ¡°Ah, vous dirais-je, maman¡±, un llit, una cadira i un escriptori menut. M¨¦s coses no hi cabien.

Passejava tranquil pel cam¨ª de ronda del riu Neckar, modest i amable, entotsolat i amb la felicitat pr¨°pia dels beats, i encara va escriure unes poesies gens menyspreables, a pesar que el seny ja no l¡¯assistia. Ens ha deixat una de les obres po¨¨tiques, en vers i en prosa, uns assaigs i unes traduccions de S¨°focles que han perdurat: ¡°el que perdura, ho funden els poetes¡±. Per aix¨° responia un servidor als seus estudiants, quan li preguntaven quins eren els millors poetes de la hist¨°ria de les lletres europees: ¡°P¨ªndar, sant Joan de la Creu i H?lderlin¡±. ?s clar que n¡¯hi ha molts m¨¦s, i de molt grans, per¨° el poeta de Su¨¤bia, sempre a mig cam¨ª entre els d¨¦us de Gr¨¨cia i els seus contemporanis, va bastir un d¡¯aquells universos literaris que obren un espai amb l¨ªnies de fuga interminables i, per contra, amb un temps redu?t a zero, com el temps de Parm¨¨nides, per donar a entendre a la humanitat que la hist¨°ria potser progressa a batzegades, per¨° l¡¯art, en la seva ess¨¨ncia, no coneix pr¨°piament el temps secular. Es troba en una altra esfera, tirant a l¡¯immens i lluny del mesurable.