¡°Aix¨° no s¡¯ho llegir¨¤ ning¨²!¡±

¡°Aix¨° no s'ho llegir¨¤ ning¨²!¡±, em diu un home, rient. Jo tamb¨¦ ric perqu¨¨, ¨¦s clar, ¨¦s broma. O potser no?, penso en penjar el tel¨¨fon. I hi rumio. ?s possible que no li interessi a ning¨² una exposici¨® sobre la hist¨°ria de les dones a la r¨¤dio a Catalunya? Es titula Dones a les ones. Fa una mica de por pensar que ning¨² ens llegeix. Un periodista el que vol ¨¦s que els seus textos es llegeixin, s'escoltin o es vegin. Molt, com m¨¦s, millor.

Estic temptada de canviar d'idea, de buscar un tema que suggereixi m¨¦s, que ho peti a les xarxes. Que estigui entre el m¨¦s vist de EL PA?S i enviar captures de pantalla del web als amics i familiars, per¨° no a tothom, que no es pensin ara que ets una egoc¨¨ntrica, una vanitosa. La dona, si ¨¦s bona periodista, ¨¦s s¨²per discreta, no fos cas que alg¨² ens prengu¨¦s per ambicioses. No hi ha res m¨¦s vulgar, ni m¨¦s d'harpia.

Al final me'n vaig a l'exposici¨®, amb la sort que m'hi trobo la comiss¨¤ria, Elvira Alt¨¦s, que ¨¦s al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya des de les 10 del mat¨ª, em diu. Est¨¤ temptada de citar-me per a un altre dia perqu¨¨ ¨¦s gaireb¨¦ la una de la tarda. Per¨° al final li sap greu i m'acompanya. M'explica que ha estat quatre anys investigant per con¨¨ixer la hist¨°ria de la dona a la r¨¤dio catalana. ¡°Ho he pogut fer perqu¨¨ estic jubilada¡±, explica, quan se li pregunta si continua fent classes a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB).

Menuda, per¨° en¨¨rgica, feminista, Alt¨¦s tamb¨¦ ha practicat la discreci¨® en l'exposici¨®. Nom¨¦s hi ha una foto seva, somrient, joven¨ªssima. A l'esquena t¨¦ una dilatada traject¨°ria com a periodista radiof¨°nica, pionera a R¨¤dio 4, on va dirigir el 1983 Les Dones, un programa amb mirada de g¨¨nere als vuitanta. Va ser s¨°cia fundadora de l'Associaci¨® de Dones Periodistes de Catalunya, i tamb¨¦ la va arribar a dirigir. L'exposici¨®, em diu, ¨¦s nom¨¦s una de les potes de la seva investigaci¨®. T¨¦ previst escriure un llibre, i ha creat tamb¨¦ un banc de veus impressionant ¡ªen col¡¤laboraci¨® amb la periodista Sandra Balagu¨¦ i el t¨¨cnic Josep Maria Adell¡ª amb arxius sonors actuals i hist¨°rics que si no fossin aqu¨ª possiblement es perdrien.

Un dels ¨¤udios que em crida l'atenci¨® ¨¦s la resposta del consultori radiof¨°nic d'Elena Francis, dels seixanta, que locuta Maruja Fern¨¢ndez. Una dona li explica que ha vist el seu marit anant a un bar amb altres homes. Elena Francis respon aix¨ª:

¡°Estimada senyora meva, el problema que em planteja ¨¦s delicat, per¨° no impossible de resoldre. Vost¨¨ ha de tenir molt de tacte i delicadesa per saber atreure el seu marit d'una manera amable i sense que ell se n'adoni. Ja t¨¦ la certesa que va a aquest bar de mala fama ja que l'ha enxampat, per¨° no faci gaire cas dels rumors i comentaris que senti perqu¨¨ possiblement s¨®n exagerats. Vost¨¨ ha de comportar-se com si no hagu¨¦s passat res, sense donar-li import¨¤ncia al fet, amb la finalitat que el seu marit recuperi la confian?a perduda [...]. Sigui afectuosa amb ell, expliqui-li les seves confid¨¨ncies [...]. En el moment que li retragu¨¦s la seva suposada conducta homosexual, li puc assegurar que el problema agafaria un car¨¤cter m¨¦s greu i ell continuaria enrocat i potser amb m¨¦s afici¨® que abans. ?s q¨¹esti¨® de sacrificar-se una miqueta per salvar el matrimoni de la ru?na¡±.

Els consultoris radiof¨°nics van emergir durant el franquisme. A trav¨¦s seu es van difondre clares consignes per construir una dona submissa. ¡°Va ser una c¨°mplice perfecta del patriarcat¡±, explica l'exposici¨® sobre aquell tipus de r¨¤dio. La mostra repassa com la dictadura franquista va arrasar amb els projectes a les ones desenvolupats durant la Rep¨²blica, va perseguir la llengua i la cultura catalanes i va silenciar qualsevol dissid¨¨ncia, castigant tota persona que s'hagu¨¦s significat.

L'exposici¨® avan?a en el temps, i repassa la r¨¤dio musical, l'entreteniment, els esports, la informaci¨®... fins a arribar al dia d'avui. ¡°La hist¨°ria de les dones a la r¨¤dio ¨¦s una hist¨°ria d'¨¨xit, encara que ha costat molt¨ªssim arribar fins aqu¨ª¡±, assegura Alt¨¦s. Un dels exemples d'aquest ¨¨xit ¨¦s que Catalunya R¨¤dio hagi apostat altre cop per una dona, Laura Rosel, per dirigir el seu matinal despr¨¦s de la sortida per desacords amb la direcci¨® de la periodista M¨°nica Terribas. Segur que molts homes anhelen ocupar aquest lloc.

Al final de la mostra, uns panells informatius recorden les dones que actualment s¨®n al capdavant de programes a la r¨¤dio i descriuen la seva traject¨°ria. S¨®n moltes, conegudes i menys medi¨¤tiques. Algunes abs¨¨ncies em criden l'atenci¨®, com la de la periodista Anna Puns¨ª, de la SER, que si no dirigeix un programa ¨¦s probablement perqu¨¨ no vol. Aquest any ha estat guardonada amb el premi a la millor professional per la R¨¤dio Associaci¨® de Catalunya. Tamb¨¦ hi trobo a faltar Lourdes Lancho, de la mateixa cadena, que dirigeix a l'estiu el magaz¨ªn estrella de la cadena el cap de setmana, A vivir que son dos d¨ªas.

Surto del museu pensant en la quantitat d'hist¨°ries que explica l'exposici¨®: la primera t¨¨cnica de r¨¤dio, la primera locutora, la primera cap d'un programa informatiu, la primera discj¨°quei¡­ Tamb¨¦ destaca el paper essencial que han jugat en la hist¨°ria de la r¨¤dio catalana emissores com R¨¤dio Barcelona, de la SER, o R¨¤dio 4, de RNE, ara que tot sembla que es jugui entre Catalunya R¨¤dio i RAC1.

Ja de tornada al tancament del teletreball, penso en el rol de les dones en la premsa escrita. Dubto que alg¨² pugui definir-ho com una hist¨°ria d'¨¨xit, amb sous i categories inferiors, destinades a engreixar la base i ser simb¨°liques en la direcci¨®. Potser un dia alguna periodista dedicar¨¤ quatre anys de la seva vida a investigar-ho. Segur que quan organitzi una exposici¨® no hi faltar¨¤ el comentari benintencionat d'un home sincer: ¡°Aix¨° no li interessa a ning¨²!¡±. B¨¦, a moltes dones, s¨ª.