I dem¨¤, 40 parlants menys

Ha passat com sempre, que quan plou una mica fort a Barcelona sembla que plogui a tot Catalunya. I aquest cop ha estat a tomb del desgranament de les dades de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics de la Poblaci¨® (EULP18) espec¨ªficament per a la capital catalana. I s¨ª, ¨¦s ben cert que la centralitat de Barcelona acaba fent d¡¯excusa per al centralisme, i que hi ha vida m¨¦s enll¨¤ del cap i casal, per¨° per l¡¯element simb¨°lic que comporta i pel volum de poblaci¨® que s¡¯hi concentra, no ¨¦s estrany que en veure les dades actualitzades hagin estat uns quants els que han fet un bot a la cadira. Ja ni tan sols els optimistes m¨¦s conspicus podem obviar l¡¯evid¨¨ncia.

Un calfred ha sacsejat de cap a cap l¡¯espinada de la llengua. I aix¨° malgrat les interpretacions benintencionades dels responsables p¨²blics de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, que per amorosir les dades de la capital fan la comparaci¨® f¨¤cil amb l¡¯¨¤rea metropolitana, que es veu que est¨¤ pitjor. Tamb¨¦ se¡¯ns recorda sovint que el coneixement del catal¨¤ augmenta, com si aix¨° d¡¯utilitzar la llengua fos una cosa de saber idiomes i d¡¯adquirir coneixements, quan el cert ¨¦s que una llengua, si no la fas servir, ¨¦s una eina in¨²til. Fer prevaler les dades de coneixement (a Barcelona un 78,7% assegura parlar catal¨¤) per davant de les d¡¯¨²s habitual (un catastr¨°fic 29,3%) ¨¦s un b¨¤lsam inefica? davant la tremenda reculada que la llengua ha patit en els usos habituals.

En els darrers cinc anys s¡¯han perdut cada dia a Barcelona uns 40 parlants de catal¨¤ com a llengua habitual. No s¨®n persones que hagin deixat de saber catal¨¤, sin¨® senzillament que no troben que sigui la seva llengua m¨¦s freq¨¹ent, i que per tant la fan servir poc, potser quan els interpel¡¤len i responen en catal¨¤, o per alguna q¨¹esti¨® de feina, o b¨¦ s¡¯hi relacionen amb algunes coneixences. O potser no la fan servir mai, qui sap. Si convenim, arrodonint, que l¡¯EULP18 es basa en una poblaci¨® de 1.400.000 persones, i que el percentatge de parlants de catal¨¤ habituals ha caigut en cinc anys un 5,3% (del 34,6% al 29,3% que d¨¨iem), dem¨¤ aquests parlants ja seran 40 menys, i dem¨¤ passat 80, i d¡¯avui en vuit 320, i aix¨° en el cas hipot¨¨tic que mantinguem el mateix ritme de destrucci¨®.

La cosa pot ser encara pitjor? Oi tant. Els optimistes sol¨ªem agafar-nos als joves per trobar una mica d¡¯aire. A l¡¯enquesta del 2013, per exemple, hi havia m¨¦s parlants habituals de catal¨¤ (ens referim sempre a Barcelona) entre la poblaci¨® de 15 a 29 anys (30,0%) que no pas entre 30 i 44 anys (26,4%), per¨° aquest increment generacional, lluny d¡¯esdevenir una tend¨¨ncia, s¡¯ha truncat en sec. Ara entre els m¨¦s joves els parlants de catal¨¤ habituals no arriben al 20% (19,6%), una castanya de m¨¦s d¡¯un ter? respecte de fa cinc anys, amb un total de 28.100 parlants perduts. Per fer-nos-en una idea, dels 40 barcelonins que cada dia dimiteixen del catal¨¤, 15 tenen entre 15 i 29 anys. I no tenim dades d¡¯edats inferiors.

Ja no ¨¦s una q¨¹esti¨® de lamentar-nos que la immersi¨® no funciona, ni de clamar contra els videojocs ni les plataformes digitals; ja ho sabem, que en aquests ¨¤mbits la pres¨¨ncia de la llengua ¨¦s escadussera. Ni tampoc serveix de gaire que ens repeteixin que no hem de canviar mai de llengua; per molt que jo em mantingui ferm amb el catal¨¤, amb aix¨° no aconseguir¨¦ que se¡¯n facin m¨¦s cursos per a nouvinguts, o que s¡¯hi doblin m¨¦s pel¡¤l¨ªcules, o que a la just¨ªcia el catal¨¤ es normalitzi d¡¯una vegada. El cert ¨¦s que ja no es tracta de dur el catal¨¤ all¨¤ on no hi ¨¦s, ni d¡¯anar normalitzant ara aqu¨ª ara all¨¤, sin¨® de dur-lo de manera definitiva a tot arreu.

?s necess¨¤ria una acci¨® integral, decidida, col¡¤lectiva, un pacte ¡ªd¡¯aquells grossos que solen dur maj¨²scula a Pacte¡ª convocat pels poders p¨²blics i que agrupi tots els agents possibles (partits pol¨ªtics, administracions, sindicats de treballadors, sindicats d¡¯estudiants, patronals, entitats culturals, cambres de comer?, mitjans de comunicaci¨®, associacions d¡¯immigrants, col¡¤legis professionals, clubs esportius, associacions de fam¨ªlies, universitats, i m¨¦s) amb l¡¯objectiu inequ¨ªvoc no ja de normalitzar la llengua, sin¨® directament de salvar-la. Tenim unes eleccions a tocar, i els partits pol¨ªtics, uns programes electorals per fer. I una sagnia di¨¤ria de 40 parlants ¨¦s una barbaritat.