Maria Salvo: lluita i mem¨°ria per la comunitat

A mitjan 1999 vaig assistir a una filmaci¨® en qu¨¨ Maria Salvo explicava davant la c¨¤mera aspectes de les presons que havia habitat durant 16 anys de captiveri pol¨ªtic de la dictadura: Barcelona, Saragossa, Madrid, Seg¨°via... Es tractava d¡¯un reportatge que havia de servir de suport documental a una exposici¨® sobre la repressi¨® que va seguir l¡¯ocupaci¨® militar de Barcelona el 1939. A la pregunta de qu¨¨ era la pres¨®, va respondre en fred: "La pres¨® ¨¦rem nosaltres". El seu rostre apareixia enquadrat en un primer pla i l¡¯afirmaci¨® posse?a una for?a serena i seca. La comunicaci¨® era el seu do, com havia demostrat ja des del 1938 com a responsable del Comit¨¨ de Propaganda de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, on havia ingressat el 1935.

La resposta d¡¯aquesta dona forta, nascuda a Sabadell el 1920, filla d¡¯un fuster ebenista i d¡¯una minyona, era arrogant i tamb¨¦ parcial, com potser nom¨¦s ho pot ser la d'alg¨² que als 13 anys ha de deixar l¡¯escola per fer de portera de la casa on viu i despr¨¦s de cosidora i planxadora; per¨° revelava el nucli d¡¯un discurs testimonial singular en un paisatge memorialista i period¨ªstic estabulat en el dolor quan es parla de la resist¨¨ncia al feixisme.

"Nosaltres". La comunitat. Salvo, que va morir dilluns, va explicar que la comunitat custodia i cuida, no guareix, per¨° salva. L¡¯experi¨¨ncia carcer¨¤ria, tastada ja durant 10 mesos als camps de concentraci¨® francesos quan deix¨¤ Catalunya el 1939 i allargassada a Espanya quan va ser treta d¡¯all¨¤, justament tamb¨¦ un novembre, per ser entregada a la Gu¨¤rdia Civil, era una experi¨¨ncia de comunitat i ¨¦s el que ella es va dedicar a explicar. En el seu relat la repressi¨® no ¨¦s central, ni tampoc el dolor ni la v¨ªctima, el centre s¨®n els projectes de vida personals i pol¨ªtics; el dolor ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquests projectes que expressen una moralitat i un sistema de vida contraris als del feixisme. La comunitat de preses pol¨ªtiques va actuar establint una economia identit¨¤ria, ¨¦s a dir, un sistema d¡¯administraci¨® de b¨¦ns i recursos morals que les feia sentir vives i portadores de valors contraris als del franquisme, representat a la pres¨® per funcion¨¤ries, religioses cat¨°liques, frares o directors. Salvo ho va explicar b¨¦. "A la pres¨® no parl¨¤vem exactament de la guerra. La nostra guerra eren els enfrontaments per les situacions que viv¨ªem a la pres¨®, per la manca de tot. Aquesta era la nostra lluita constant per la manca de tot (...) aquesta era l'¨²nica manera de conservar la nostra condici¨® de preses pol¨ªtiques; ens sent¨ªem satisfetes i orgulloses de ser-ho, i la confrontaci¨® era cont¨ªnua amb la direcci¨® de la pres¨®, amb les monges, amb les funcion¨¤ries, per totes aquelles injust¨ªcies que est¨¤vem sofrint, perqu¨¨ no ens pod¨ªem dutxar ni escriure a casa... Per tot aix¨° est¨¤vem en guerra cada dia, perqu¨¨ vol¨ªem contestar tot el seu sistema opressiu no acceptant-les com a vencedores, sin¨® tan sols com a dominadores".

Quan el 1997 va organitzar amb altres dones l¡¯associaci¨® Les Dones del 36 a l¡¯empara d¡¯una minsa subvenci¨® municipal, l¡¯objectiu declarat va ser organitzar-se per explicar la seva viv¨¨ncia femenina dels anys republicans i de revoluci¨®. Van organitzar la seva petita comunitat i es van escampar per escoles, instituts, ateneus, universitats i col¡¤lectius molt variats. Salvo hi deixava les seves experi¨¨ncies pol¨ªtiques, comunit¨¤ries, solid¨¤ries¡­ Explicant la viv¨¨ncia, exposava la seva visi¨® del m¨®n. Quan va accedir a la presid¨¨ncia de l¡¯Associaci¨® Catalana d¡¯Expresos Pol¨ªtics del Franquisme (ACEPF) va organitzar un dels actes memorials m¨¦s rellevants que hi ha hagut a Catalunya, l¡¯Acte del Liceu, on va llegir una declaraci¨®; el text acabava amb aquestes paraules: "Con¨¨ixer i difondre la hist¨°ria no ¨¦s garantia que els desastres no es repeteixin, per¨° contribueix a consolidar i aprofundir la cultura democr¨¤tica, una ¨¨tica de l¡¯esfor? col¡¤lectiu, de la llibertat i de la pau. Volem que aquest sigui el nostre llegat i per aquesta ra¨® proposem a l¡¯administraci¨® catalana la creaci¨® del Memorial Democr¨¤tic. Un llegat del coneixement que faci els ciutadans civilment m¨¦s savis i per tant m¨¦s lliures". El Govern tripartit que encap?al¨¤ Pasqual Maragall el va crear, i els governs posteriors el van enfonsar en la des¨ªdia i en la secta.

Salvo, incansable, detinguda a Madrid el 1941 per activitats clandestines i condemnada per un tribunal militar a 30 anys de pres¨® fins que va ser desterrada a Santander, va comen?ar a "fer mem¨°ria" en el tombant de segle, en activitats compartides a Les Dones del 36, a l¡¯ACEPF i a l¡¯associaci¨® que ha vindicat un memorial en evocaci¨® a les dones de la pres¨® de les Corts, que tristament coneixia molt b¨¦: va ser la primera on va anar a parar i on va patir les tortures que l¡¯impedirien de ser mai mare. Un memorial que el govern municipal d¡¯Ada Colau (va anar a les seves llistes per les municipals del 2019) ha erigit amb aprovaci¨® de les entitats que el reclamaven, la comunitat. Quan va comen?ar a fer mem¨°ria i a recomposar i explicar les seves experi¨¨ncies de pres¨®, sempre iniciava la narraci¨® penitenci¨¤ria lluny del presidi, amb refer¨¨ncies a la infantesa o adolesc¨¨ncia (he comprovat que tots els presos i preses fan el mateix, com si hi hagu¨¦s un patr¨® vital autom¨¤tic), o si m¨¦s no en aquell lloc que consideraven que havia comen?at la seva biografia civil, aquesta construcci¨® cultural del passat propi que usa la mem¨°ria com a gram¨¤tica del record, trenant imatges, frases, fets, situacions... o ofegant-los. Era la totalitat de la seva vida la que sentia afectada per la pres¨®, l¡¯abans i el despr¨¦s de la pres¨®. L¡¯"abans" ¨¦s distint en totes les preses i presos. El "despr¨¦s" perdura mentre viuen.

Recordo aquella sessi¨® en qu¨¨ posava el "nosaltres" la comunitat al centre del discurs sobre el seu passat, que mai va deixar, com demostr¨¤ amb la seva lluita clandestina des de les files del PSUC. Anys despr¨¦s vaig sentir-li una entrevista radiof¨°nica; el periodista li va preguntar qu¨¨ creia que hauria de dir avui la societat a les seves ancianes companyes escampades pel pa¨ªs i per l¡¯exili. "No hauria de dir-los res ¨Cva respondre Salvo¨C, hauria de limitar-se a escoltar-les". La Maria va parlar, va fer parlar, ha deixat un llegat i la seva vida mereix el reconeixement. El seu dec¨¦s ens fa m¨¦s pobres que ahir.

Ricard Vinyes ¨¦s catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria de la UB i autor d¡¯El da?o y la memoria, on es recull la biografia de Maria Salvo