El conflicte catal¨¤, cat¨¤leg 1934-1935

Jaume Vicens Vives va escriure el 1953 que Catalunya contra Castella era la millor interpretaci¨® del moviment catalanista que havia llegit. I hispanistes com Gerald Brenan i Gabriel Jackson tamb¨¦ el van valorar positivament. Malgrat aix¨°, l¡¯obra que el 1936 va escriure un desconegut Anton Sieberer no s¡¯ha publicat en catal¨¤ fins ara. Entremig, versions escap?ades que van circular a l¡¯exili, tradu?des de l¡¯original alemany que va escriure el jove fil¨°leg austr¨ªac.

Sieberer va rodar per Espanya amb moto i tenda de campanya els estius de 1934 i 1935. Apassionat pels viatges, les estades van ser curtes per¨° intenses. Com a fil¨°leg, el que m¨¦s el va sorprendre va ser la vitalitat del catal¨¤, i es va lliurar a estudiar-lo i a intentar entendre la seva perviv¨¨ncia. ?bviament, de seguida va comprendre que no havia topat nom¨¦s amb una llengua, sin¨® amb un pa¨ªs que no apareixia als mapes europeus i amb un conflicte secular. I s¡¯hi va posar. Volia entendre¡¯l com un observador objectiu, per¨° en ple Bienni Negre era dif¨ªcil sostreure¡¯s al clima pol¨ªtic.?

D¡¯aqu¨ª sorgeix el Katalonien gegen Kastilien, en qu¨¨ l¡¯autor s¡¯adona de seguida que ¡°t¨¦ una import¨¤ncia m¨¦s decisiva en els esdeveniments el que la gent pensa que no pas els fets reals¡±. Sieberer vol captar sobretot el xoc de mentalitats (la castellana i la catalana), encara que se centra en la segona. Llegeix molt i coneix els autors de l¡¯¨¨poca, per¨° sobretot coneix la intel¡¤lectualitat catalanista. En alguns moments del llibre ¨¦s f¨¤cil recordar com l¡¯historiador Pierre Vilar havia quedat encisat pel clima cultural catalanista des que el 1927 va comen?ar a freq¨¹entar l¡¯arxiu de la Casa de l¡¯Ardiaca. Sieberer conversa amb Pompeu Fabra, Llu¨ªs Nicolau d¡¯Olwer, Alexandre Gal¨ª, Carles Riba i una desena m¨¦s de persones del m¨¦s granat de la cultura catalanista pol¨ªticament moderada. Vol ser equ¨¤nim: ¡°Les p¨¤gines seg¨¹ents no han estat redactades per il¡¤lustrar una opini¨® preconcebuda, sempre que el lector no consideri com a tal la simpatia de l¡¯autor pels catalans¡±, i aqu¨ª ens torna a recordar el Vilar que es preguntava si es pot fer la hist¨°ria d¡¯un pa¨ªs sense simpatia.

'Catalunya contra Castella'

Anton Sieberer
Traducci¨® de?Ramon Mont¨®n
P¨°rtic
336 p¨¤gines
18 / @ 8,99 euros

L¡¯obra ¨¦s un interessant cat¨¤leg dels elements de la confrontaci¨®. Alguns es veuen des del llarg abast, com ara la hist¨°ria i les seves interpretacions, les din¨¤miques econ¨°miques diferenciades, la concepci¨® de l¡¯Estat i la democr¨¤cia. Sieberer capta perfectament el paper de la hist¨°ria en el discurs catalanista, que en bona mesura segueix, tot i que a vegades el troba un recurs exagerat. I diu de castellans i catalans: ¡°Tots dos callen sobre les p¨¤gines de la hist¨°ria que no els proporcionen bons arguments¡±.

Tamb¨¦ explicita l¡¯explotaci¨® fiscal com a argument catalanista, amb xifres que ho justificarien, per¨° sost¨¦ que l¡¯economia catalana era molt dependent del mercat espanyol, de manera que ¡°l¡¯economia uneix all¨° que l¡¯esperit vol separar¡±. Fa una bona descripci¨® de les fases del catalanisme des de la Renaixen?a, que qualifica com a ¡°fonamentalment positiu i constructiu¡±, tot i que no s¡¯est¨¤ d¡¯assenyalar els prejudicis que tamb¨¦ manifesta en els moments de m¨¦s tensi¨®. Identifica amb claredat el paper de la llengua: ¡°El catalanisme podria renunciar a tota la resta, per¨° abandonar la lluita per la llengua seria renunciar a si mateixos¡±; o el paper de Barcelona: ¡°No ¨¦s possible imaginar el catalanisme sense Barcelona¡±, tant per la seva dimensi¨® com perqu¨¨ ¡°Barcelona ha esdevingut un sol com Madrid i ha deixat de girar a l¡¯entorn de l¡¯altre sol¡±.

Naturalment, Sieberer estava molt influ?t per l¡¯actualitat m¨¦s immediata: veia Camb¨® sense projecte propi, nom¨¦s reactiu respecte de la Rep¨²blica, i fixant-se en Companys considerava que el Sis d¡¯Octubre ¡°no va ser nom¨¦s una derrota, sin¨® tamb¨¦ un immens rid¨ªcul¡±; i alhora constatava que a Espanya ¡°uns quants presoners simp¨¤tics que cal alliberar s¨®n molt m¨¦s ¨²tils que no pas el programa pol¨ªtic¡±. I aqu¨ª tornem a les mentalitats que l¡¯austr¨ªac volia captar. Al seu parer, les dificultats venien sobretot per una de les bandes: ¡°La majoria dels castellans (...) confessen que les pretensions catalanistes els fan m¨¦s efecte que el drap vermell als toros de les seves arenes¡±. Era en part per aix¨° que arribava a una sent¨¨ncia final: ¡°No queda cap m¨¦s sortida que un acord negociat. Per¨° aix¨° ¨¦s precisament el que resulta psicol¨°gicament m¨¦s dif¨ªcil¡±.