El talent del vampir

Al seu llibre anterior, La pell de la frontera, una cr¨°nica sobre l¡¯impacte ocasionat per la immigraci¨® al Baix Cinca i al Segri¨¤, Francesc Ser¨¦s (Said¨ª, 1972) descrivia la indig¨¨ncia, la pobresa, la incomunicaci¨® i el desarrelament d¡¯una gent que ¡°despr¨¦s de travessar cinc pa?sos ha saltat a l¡¯Atl¨¤ntic en una barca per arribar fins a les Can¨¤ries i que ha anat de ciutat en ciutat fins a arribar a Lleida per acabar dormint al ras i treballar a la fruita¡±. Ser¨¦s mirava com vivien, els preguntava per les seves circumst¨¤ncies i els escoltava amb la voluntat de construir una ¡°petita hist¨°ria de les hist¨°ries sense hist¨°ria¡±, conven?ut ¡°que el m¨®n s¡¯aturaria si deix¨¦ssim d¡¯explicar hist¨°ries¡±.

'La casa de foc'

Francesc Ser¨¦s
Proa
588 p¨¤gines
20,90 / @ 8,99 euros

Ara, a La casa de foc, segon premi Proa de novel¡¤la, Ser¨¦s canvia d¡¯escenari ¡ªla vall del Ser, a Santa Pau, a la Garrotxa profunda¡ª, per¨° l¡¯objectiu ¨¦s semblant, veure ¡°la part de veritat que hi ha sota la primera capa de la mat¨¨ria¡±, ¡°trobar la llum dins de les coses, els significats, la hist¨°ria¡±, narrar i fer l¡¯intent d¡¯entendre les vides dels altres. ¡°Hi ha gent que se sap can?ons, f¨®rmules, imatges o dates. Jo recordo vides alienes¡±, es llegeix a La casa de foc, i les vides que es van desgranant al llarg d¡¯aquesta novel¡¤la (o potser d¡¯aquesta no-cr¨°nica) s¨®n les dels habitants de Can Sol ¡ªen Jordi, el patriarca, la seva filla, la Consol, i la seva neta, la Mar¡ª, la manera que tenen de relacionar-se amb els altres ve?ns de la vall i amb el narrador, un foraster for?a obsessionat amb si mateix, professor d¡¯immigrants en un institut d¡¯Olot, i que, amb el talent d¡¯un vampir, s¡¯entossudeix a perseguir i atrapar els secrets de cada un dels membres de la fam¨ªlia.

En primera inst¨¤ncia, La casa de foc ¨¦s un document etnogr¨¤fic sobre les formes de la vida rural en una ¨¨poca globalitzada, sobre les estrat¨¨gies de superviv¨¨ncia en un moment de crisi econ¨°mica, sobre les expectatives del futur i el pas del passat. Amb aquesta mat¨¨ria, Ser¨¦s munta una coreografia espectacular amb l¡¯¨¨pica dels aldeans de tota la vida (que desbrossen els prats, tallen llenya, dominen el curs del riu o arreglen els desperfectes d¡¯una tempesta), amb la capacitat d¡¯adaptaci¨® al medi dels neorurals (hi ha una advocada que s¡¯ha convertit en modista), amb els traficants que es guanyen la vida gr¨¤cies a les plantacions clandestines de marihuana, tot emmarcat dins d¡¯un paisatge selv¨¤tic i descrit com un m¨®n interior ple de signes desconeguts i de jerogl¨ªfics que cal descodificar, com si Ser¨¦s digu¨¦s que escriure ¨¦s interpretar el que ja est¨¤ escrit i ¨¦s il¡¤legible, que ¨¦s el que comen?a a fer el narrador una vegada accepta donar classes particulars a la neta preadolescent del patriarca de Can Sol.

A partir d¡¯aleshores ¨¦s quan el narrador sucumbeix a l¡¯afany de saber i s¡¯enfronta als fets emboirats que envolten les tres generacions d¡¯aquesta fam¨ªlia marcada per un fet tr¨¤gic que els ha modificat la seva manera d¡¯estar en el m¨®n i de relacionar-se entre ells mateixos i amb la comunitat, i que no acaba d¡¯il¡¤luminar-se mai del tot a pesar de les diverses versions que es narren al llarg del relat. Amb vehem¨¨ncia, el narrador de La casa de foc mira, pregunta i escolta ¡ªactua de la mateixa manera que el patriarca de Can Sol, un saur¨ª que recorre les valls a la recerca de les vetes d¡¯aigua ocultes sota la terra¡ª, per¨° no pot arribar mai a l¡¯origen de la deu que rega d¡¯hist¨°ries la geografia de la zona i s¡¯ha de conformar a submergir-se en el riu que li passa pel costat.

¡°Tot plegat em sembla indesxifrable, ho puc contar, per¨° no s¨¦ si ho puc explicar. De vegades parlo, per¨° no s¨¦ si enraono i no s¨¦ si ho acabo entenent, per¨° m¡¯¨¦s igual, la trama m¡¯¨¦s igual¡±, diu el narrador. La casa de foc ¨¦s una reflexi¨® sobre el qu¨¨ i el com d¡¯explicar hist¨°ries, la voluntat de constatar de la manera m¨¦s aproximada la realitat del present. El lector, per¨°, a vegades t¨¦ la sensaci¨® d¡¯encarar-se a unes p¨¤gines massa rutin¨¤ries i repetitives (en especial, les converses infinites de la tercera part), a vegades lamenta que el narrador no s¡¯estalvi? el perill del serm¨® d¡¯¨²ltima hora ¡ªque el sentiment moral enverini el text¡ª, i espera i busca sempre alguna cosa que no acaba d¡¯arribar mai, com si Ser¨¦s no hagu¨¦s pensat amb prou ordre, ¨¦s a dir narrativament, aquest sentit d¡¯immin¨¨ncia.